30.05.2022 - 21:40
Aragón TV va estrenar la setmana passada A escampar la boira, el primer late night en aragonès i català de la història. El presenta Jorge Pueyo, molt popular pels informatius matinals en aragonès que penjava a les xarxes socials. És cert que ja tenia experiència televisiva perquè va participar en el programa Charrín charrán, però el nou programa és un pas més en la seva carrera com a comunicador i, a més, en la seva llengua, l’aragonès. El programa es podrà veure les nits de dimecres a les 00.15 a Aragón TV.
—Esteu satisfet de l’estrena?
—La veritat és que sí. Estic supercontent. Tenia molta tensió i ja em sento més alliberat.
—Com ha estat, la recepció del públic?
—Magnífica. Quan van publicar els vídeos promocionals a Twitter i Instagram ja vam veure com d’entregada estava la gent. No solament de l’Aragó, també de Catalunya, el País Valencià, les Illes… Fins i tot del País Basc i Castella. Però, és clar, no sabíem si era tan sols una cosa de les xarxes socials o si també passaria quan s’emetés. M’han fet arribar les xifres d’Aragón TV de la gent que va mirar-ho en directe i bé, ningú s’esperava una audiència tan bona. Va fer un 7,2% i va ser el programa més vist entre el públic de 25 anys i 44 de tot el dia a Aragón TV.
—I el programa s’emet tard.
—Tardíssim! En teoria havia de començar a les 00.15 i vam començar a les 00.38.
—Per què es diu A escampar la boira?
—Penso que és un bon nom perquè es pot llegir tant en català com en aragonès. Enviar algú a escampar la boira és enviar-lo a fer punyetes. Ja n’hi ha prou que tot continuï igual, és hora de canviar les coses i fer un programa diferent en tots els sentits. A escampar la boira tota la resta, que ara vénen els joves amb idees noves!
—El programa no solament es fa en aragonès, també és en català gràcies al franjolí Andrés Llena.
—Volem que sigui un programa per a tota la gent de Catalunya, el País Valencià i les Illes. Que també el mirin i es diverteixin. L’Aragó no és aïllat, hi ha una realitat lingüística. M’encanta que la gent d’allà el gaudeixi i me’l comenti per les xarxes socials. Per això també vull portar de convidats grups de música o investigadors del País Valencià i Catalunya, gent de tot arreu. Això ha de ser el late night de la Corona d’Aragó. Xerro de coses de l’Aragó, però no solament per a gent d’aquí. Tothom que sigui de fora podrà entendre les bromes i riure.
—Us va costar gaire de defensar el projecte davant els directius d’Aragón TV?
—La veritat és que no. Aragón TV s’ha portat molt bé amb nosaltres i ens ha donat llibertat total en matèria lingüística. És cert que és una televisió pública i no pots dir animalades, com és lògic. Però això són els continguts, sobre la llengua s’han portat genial. Sembla que a Aragón TV les coses canvien.
—A què ho atribuïu?
—En parlava l’altre dia amb un sociòleg de la Franja. Ara fa cinc anys, això era impensable, molta gent de l’Aragó ni tan sols sabia que existia l’aragonès i veien com una cosa estranya el català de l’Aragó. A poc a poc, en aquests cinc anys, arran de Charrín charrán i del noticiari matinal en aragonès que feia, la gent ha desenvolupat una sensibilitat lingüística. També hi hauria d’haver dibuixos animats i contingut de tota mena en aragonès i català de l’Aragó.
—Creieu que hi pot haver espectadors reticents al programa tan sols per la llengua?
—D’entre els moltíssims comentaris que hem rebut a les xarxes socials, només n’hi ha un de dolent fet a l’Aragó. És cert que ja ens n’ha arribat el típic de: “Parleu espanyol! Quina merda de programa, només sou el 2% els que parleu aquesta llengua.” Doncs, precisament, amb més raó. Fan un programa uns que són un 2% perquè han de tenir visibilitat, i perquè a més hem demostrat que encara que sigui en aragonès i català de l’Aragó, a la gent li agrada, l’entén i el comparteix.
—Per què creieu que costa tant de fer polítiques actives per promoure les llengües pròpies?
—Sobretot per desconeixement. Perquè creuen que la gent s’ho pot prendre com una qüestió política, quan és un afer transversal. Al meu poble parlen aragonès, siguin independentistes, votin els uns o els altres. He sentit gent parlar aragonès perfectament que et sorprendria què vota. La política aragonesa hauria de ser semblant a la d’Astúries, i entendre que l’aragonès, així com l’asturià, són transversals a la població. Que no són una arma política, ni de bon tros, són una qüestió cultural més. De la mateixa manera que tenim un patrimoni de castells i esglésies romàniques, amb això passa igual. És un patrimoni immaterial que s’ha de defensar.
—Què us va semblar que la llei de l’audiovisual que es va aprovar dijous hagi deixat de banda la protecció de les llengües que no són el castellà?
—No ho entenc. No m’entra al cap que a l’estat espanyol, que hi ha un 45% de la població que parla llengües diferents del castellà que són pròpies de l’estat, no es faci res per protegir-les. No ho entenc, de debò.
—Fa temps que feu televisió i continguts en aragonès, però sou advocat. Com heu arribat a fer un late night?
—Vaig treballar dos anys d’advocat, després vaig entrar a Charrín charrán, vaig fer una mica més d’un any d’advocat, una altra vegada, i des de fa cosa de dos mesos he estat dedicat a A escampar la boira. Continuo exercint d’advocat, però faig quatre coses comptades ara mateix. Al final em tornaré boig de tanta feina, em moriré jove.
