Jordi Turull: ‘El to amb la CUP és cada vegada més bo’

Som als metres finals de la cursa. Els últims cent metres? No, els últims vint-i-cinc, diu Jordi Turull, president del grup de Junts pel Sí al Parlament de Catalunya. Ell coneix de primera mà de l’estat de negociació amb la CUP, tant del pressupost com del procés cap al referèndum. En aquesta entrevista, Turull assegura que té prou informació sobre com es desenvolupen les converses a porta tancada entre Junts pel Sí i la CUP per a declarar-se optimista i afirmar amb rotunditat: ‘Es votarà, perquè l’estat espanyol quedarà desbordat, i no podrà encarar tants fronts.’ Revela que en pocs dies hi haurà novetats sobre el mètode per a activar el procés constituent, i demana a uns i altres que tinguin ‘mentalitat de conflicte’. Perquè ‘no som conscients de què ens caurà a sobre per part de l’estat espanyol’.

—L’acord amb la CUP per al pressupost és avui més a prop que no pas fa unes setmanes?
—Una cosa és la negociació del pressupost, que és instrumental. Però la CUP i Junts pel Sí som conscients de com ho tenim i com ho tindrem tot a punt per a fer el referèndum. No ens hem d’entrebancar per a arribar a aquest objectiu per un pressupost instrumental.

—Però sou optimista sobre el pressupost?
—Sóc optimista que s’imposarà el sentit de transcendència en una situació com l’actual.

—Veieu la CUP amb aquest sentit de transcendència?
—Tots hem millorat el to. I ara som no pas en els darrers cent metres, sinó en els darrers vint-i-cinc metres d’aquest camí que ens vam proposar. El to és cada vegada més bo; la rebotiga amb la CUP funciona molt bé. De vegades no ens agradem en l’aparador, però ho millorem. Perquè estem convençuts que per a assolir l’objectiu ens hem d’agradar tots setanta-dos diputats; és quan generem més confiança a la gent. El meu adversari no és la CUP.

—I quan us heu agradat més?
—Per exemple, amb la llei de transitorietat jurídica, amb un to molt positiu i un gran rigor jurídic. Ho hem fet des de la rebotiga, és cert, però hem acomplert uns deures que ens havíem imposat. Aquesta rebotiga amb la CUP funciona molt bé, i segurament hem de millorar l’aparador.

—Dieu que la CUP i Junts pel Sí i la CUP no sou adversaris. Però declaracions com les d’Anna Gabriel a Pablo Iglesias dient que els voleu destruir no expressen això.
—No vull justificar les declaracions que va fer perquè no són certes, i ho sap tothom. Però cada moment que ens podem haver entrebancat s’imposa el sentit de transcendència. Aquesta vegada la gent no valorarà qui ha estat més valent que qui; ens valorarà només per si ho hem aconseguit o no. Ara no compta quina ideologia guanya.

—Compta guanyar la independència en primer lloc.
—Exacte.

—Això ho veu clar tothom dins de Junts pel Sí i de la CUP?
—Sí. Cadascú pot defensar el seu model. Però la gent ens demana que avancem. Per fer efectives les causes més justes a Catalunya cal tenir tots els instruments d’un estat. Seria molt diferent discutir el pressupost si no fóssim víctimes de l’espoliació de 15.000 milions d’euros. I si pensem que el problema d’ingressos és en la pressió fiscal ens equivoquem. El problema d’ingressos es diu espoliació fiscal, i això la CUP també ho sap.

—Què us sembla la proposta d’apujada d’imposts que ha presentat la CUP? Hi ha marge d’acord?
—No podem pretendre que en la discussió d’un pressupost canviem un model tributari, perquè la capacitat normativa que tenim és molt escassa i quan utilitzem alguna part que nosaltres considerem que hi tenim tot el dret, com va ser l’impost de dipòsits bancaris, l’estat ens el suspèn. Hem de fer possible de saltar la tanca perquè tinguem plena capacitat normativa. Després la CUP, legítimament, defensarà el seu model tributari i cada força política defensarà el seu.

—Hi ha massa interferència dels partits en la negociació?
—Ens hem d’abstreure del soroll. Hem de saber quina posició té cadascú, però no fer-nos-hi mal. En aquests mesos que vénen hem de tenir molta més mentalitat de conflicte. De conflicte en positiu. Si l’estat espanyol infon el dubte entre nosaltres, voldrà dir que ens han pres la mida. I hem de ser conscients que cada vegada que hi ha una expressió en un discurs, que hi ha una xerrada, hi haurà molta gent i amb molt poder mediàtic interessada a magnificar tot allò que sigui la diferència entre Junts pel Sí i la CUP. O en som conscients o haurem de passar moltes proves d’estrès d’aquí al dia del referèndum. I és un estrès que ens podem estalviar.

—Aquest missatge l’adreceu tant a la CUP com a Junts pel Sí?
—Va adreçat a tothom, començant per mi. Em vaig imposant aquesta mentalitat, en el sentit que no em deixo atabalar pel que digui segons quina portada de diari. Si la CUP fa una conferència de cinquanta minuts, què en destacaran? Doncs aquells tres minuts que resulta que entren en contradicció amb Junts pel Sí. A hores d’ara no som conscients de què acabarem fent en poc temps i de què ens caurà a sobre per part d’aquests que volen que això fracassi. La meva experiència és que el dia a dia amb la CUP ens cohesiona molt més per a l’objectiu final. Això si no perdem el sentit de transcendència i no ens discutim per les engrunes.

—Però aquestes engrunes poden fer estimbar el procés? La CUP lamenta que repetiu: o pressupost o eleccions.
—Quines garanties donaràs a la gent, quina confiança, si amb una cosa petita t’hi entrebanques? Si s’entrebanquen en un pressupost, que és instrumental, qui assegura que assoliran la independència? Hi va haver el no al pressupost el juny passat, no ens vam agradar els setanta-dos diputats. Vam reiniciar i vam restablir la cadena de confiança. I a partir de la qüestió de confiança i el debat de política general tot allò que ens hem anat marcant ho hem anat fent. La cosa important és la rebotiga, hi insisteixo, i us puc acreditar que funciona bé la preparació del que farem.

—Les sensacions entre JxSí i la CUP són més bones que el mes de juny?
—Tenim molt més rodatge, ens coneixem més. I tenim molt més a prop l’objectiu; som en un compte enrere. Al juny no hi havia data, hi havia un compromís de divuit mesos. Ara sabem que hi ha un topall que és el setembre. I d’aquí al setembre hi ha quatre dies. Aquesta rebotiga està al cas del que es fa. En la conferència de la setmana passada la CUP reconeixia que es treballava en tot l’àmbit operatiu i logístic per fer el referèndum amb totes les garanties.

—Però també deien que el procés constituent era verd. D’aquí al dia 28, quan la CUP decideixi el sentit del vot, hi haurà cap novetat?
—En procés constituent s’ha fet molta feina: una comissió en què es va escoltar molta gent, se’n van extreure unes conclusions, després vam arribar a un acord en el debat de política general i amb la CUP ens hem submergit en el mètode. I jo crec que el mètode es pot haver concretat en molt poc temps.

—Abans no s’acabi el mes?
—Jo crec que sí. S’ha avançat i s’ha fet molta feina. Potser uns i altres no hem compartit tota la informació. Hem parlat de com fer-ho operatiu, i estic segur que abans de quinze dies ens hi haurem posat d’acord. D’aquí al referèndum hem de donar la garantia a la gent que l’endemà del referèndum, si guanya el sí, ja sabrà quina dinàmica hi haurà de procés constituent per a debatre el model que vulgui.

—El mètode quin pot ser? Un organisme vinculat al govern?
—Hi ha diverses vies de què parlem per veure quina és la més pragmàtica. Ho hem de fer de tal manera que l’estat no ens empipi cada cinc minuts impugnant per aquí i per allà. Es pot fer la combinació d’una part operativa que estigui en el govern i una altra part que hi doni suport i assessorament que no sigui governamental. Ho acabem de detallar. Per la fórmula del procés constituent no ens entrabancarem, n’estic segur.

—La CUP demanava més concreció en la data del referèndum.
—La data la decidirem plegats, i hem de trobar el moment oportú. Això ho saben. Creiem que en aquest moment, amb tota la pressió que hi ha, la data s’ha de situar en un moment estratègic. Ara hi ha un màxim, que és el setembre.

—És possible que s’hagi d’avançar?
—Pot haver-hi factors que ho desencadenin, però dependrà molt de la reacció violenta maquillada judicialment que tingui l’estat aquests mesos vinents. Com més aviat millor hem de tenir tota l’operativa a punt.

—Aquesta operativa la teniu verda?
—No, no. Hi anem treballant molt. Si l’estat ens diu que sí, hem de poder dir ‘doncs la setmana que ve o d’aquí a quinzes dies ja el podem convocar’. I si l’estat ens diu que no hem de posar la data i hem de decidir quan es fa.

—Però l’estat ja ha dit que no.
—Ha dit que no al president, a setanta-dos diputats, en nota de premsa, en conferència de premsa… Però la feina que fa ara la comissió de vuit persones és perquè ho tornin a veure, perquè la comunitat internacional torni a veure que aquí hi ha una voluntat absolutament transversal i majoritària.

—Es farà un manifest, un document…?
—La forma com es traslladarà tot això a l’estat no s’ha acordat encara. Hi ha moltes possibilitats, i acordarem la manera més eficaç i solemne. Direm: ho hem intentat tot. I quan tinguem el no per resposta, passarem a l’altre referèndum.

—En l’operativa del referèndum, com podreu donar garanties als funcionaris en l’organització, perquè no se sentin amenaçats?
—Nosaltres transitarem de llei a llei, i la llei de transitorietat ha de donar tota aquesta seguretat. D’això, tothom en parla però ningú no ho ha llegit bé. La gent dóna per fet que hi ha d’haver no sé quants funcionaris cobrint no sé quants llocs i la llei no diu enlloc que hagin de ser funcionaris.

—Voluntaris?
—No parlem de voluntaris. Només dic una cosa: tothom ha de tenir la tranquil·litat que ningú no se sentirà violentat ni perjudicat quan hi hagi el referèndum. No en donem més pistes, no serem ingenus. Ho hem estudiat molt. Quan el president diu referèndum o referèndum és perquè abans s’ha mirat tot. Aquí es votarà. Es votarà, segur. Perquè l’estat quedarà desbordat i no podrà encarar tants fronts. I tot es farà bé i seguint les recomanacions internacionals. Hi hem posat rigor.

—Santamaría deia que ho impedirien.
—Ells van repetint que no es votarà, i nosaltres com que ho hem de preparar bé anem aguantant. Però hi haurà un punt que es trobaran sobrepassats. Hi ha una cosa que no té present, l’estat espanyol. El 9-N aquest país va perdre la por i la gent va decidir que passava de ser súbdita a ser ciutadana. I quan es cridi la gent a votar i es doni aquesta seguretat jurídica a tothom, i això serà una cosa de parlament, de govern, d’ajuntaments, i de centenars de milers de ciutadans, l’estat quedarà absolutament desbordat.

—Quan es passi al referèndum no acordat una part dels suports del Pacte pel Referèndum pot caure. No es perdrà força?
—Jo vull confiar en el compromís democràtic de tothom. Parlem del fet que la gent voti. Evidentment, amb efectes vinculants. Al contrari, molta gent que ara no és independentista quan vegi que s’ha intentat tot i que es manté l’immobilisme entrarà per la via del sí a la independència per dir que aquest estat tan demofòbic no interessa. El no de l’estat pot tenir un efecte multiplicador per a tenir més gent a favor de la independència.

—Els líders polítics de CSQP i dels comuns no van en aquesta línia.
—Qui vota és la gent. S’equivoca qui en comptes de fer costat a la majoria del parlament que vol votar fa costat als agutzils del Tribunal Constitucional i pensa així que la gent que els ha votat els seguirà. Se’ls pot veure el llautó. CSQP proposa al món dels comuns de fer una revolta democràtica amb permís. I amb permís de l’autoritat pertinent, espanyola, és clar. I les revoltes amb permís no existeixen. Els comuns hauran de decidir si són multiplicadors de la democràcia o són cavalls de Troia. Perquè per a molts unionistes són la seva esperança. I jo confio que per tradició acabaran fent costat als qui defensem la democràcia.

—Sembla que CSQP us tregui de polleguera.
—No és pas que em treguin de polleguera. Però no pot ser que gent que basa el seu discurs en la revolució i a canviar-ho tot, amb la revolta més gran que pot viure aquest país, pacífica i democràtica, digui que ha de ser amb permís. Perquè aleshores enganyen tot l’altre discurs. Qui es presenta davant la societat com el més revolucionari, quan arriba el moment de transformar les coses de veritat és qui posa més el fre de mà. Però la gran esperança dels unionistes de l’estat no serà allò que facin el PP o Ciutadans a Catalunya, o el que faci el PSC, sinó que una força que sempre s’ha distingit per haver defensat en èpoques complicades la democràcia (quan el PSUC) hi posin ara el fre de mà.