Jordi Sebastià: ‘Es va organitzant un grup d’observadors internacionals, tal com demanen els presos’

Jordi Sebastià, ex-eurodiputat de Compromís i actual assessor de la formació al Parlament Europeu, va acompanyar ahir nou eurodiputats a les presons catalanes per a visitar els presos polítics. Primer als Lledoners, on va poder abraçar Josep Rull, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Raül Romeva. A la tarda es van repartir per visitar Dolors Bassa i Carme Forcadell. Ens explica com ha estat la seva primera experiència visitant els presos i ens confirma que es va organitzant una observació internacional, tal com demanen els presos, abans del judici.

—És la primera vegada que visiteu els presos?
—Sí. Humanament és dur haver d’anar a veure gent privada de llibertat. I entrar a una presó sempre impressiona: les comportes i tota la  logística. A més, la situació ha estat especial perquè fa poc que s’han sabut les peticions de pena de la fiscalia i de l’acusació popular i volíem saber com reaccionaven els presos.

—I com ho han encaixat?
—Estan molt sencers, forts. Aquesta és la veritat. Al matí als Lledoners hem estat amb Josep Rull, Jordi Cuixart i els dos ex-eurodiputats, Oriol Junqueras i Raül Romeva. Els he vistos molt units, treballen molt i tenen clar que no hi haurà negociació. Entenen que l’absolució és l’únic resultat tolerable. Creuen que les acusacions són delirants, com qualsevol que tinga dos dits de front, i veuen clar que no és qüestió d’estar a favor o en contra de l’independentisme, sinó de denunciar la deriva antidemocràtica i la falta de drets fonamentals que hi ha a l’estat espanyol.

—Com ha estat la trobada?
—Ha estat molt tranquil i els hem pogut veure tots junts en una sala on hem entrat tota la delegació d’eurodiputats. Hem pogut xerrar, abraçar-nos. Ells agraeixen molt el canvi de presó perquè el tracte és més humà.

—I després cap al Puig de les Basses i el Mas d’Enric.
—Sí, ens hem dividit i jo he anat a veure Dolors Bassa, juntament amb Josep-Maria Terricabras i José Bové. L’he trobat molt bé. Pel que hem comentat amb altres eurodiputats, les preses estan més afectades perquè no estan amb companys de lluita. Bassa ens ha reconegut que ho passa una mica malament. Està en un mòdul de dones en una presó d’homes, i hi ha poques dones. I, és clar, no té gaire oportunitat de compartir coses. Això a banda, els qui la van veure el 9 de setembre, m’han dit que està molt millor, més forta i més segura. Tots comparteixen la confiança en la mobilització cívica per a capgirar la situació.

—Demanareu a l’estat espanyol de participar en el judici com a observadors?
—Es va organitzant un grup d’observadors internacionals, tal com demanen els presos. La idea és que els eurodiputats que vulguen hi puguen participar, però com que serà un judici llarg es vol aconseguir que es permeta que associacions i juristes especialitzats puguen actuar com a observadors. Aquesta ha de ser la base. I que llavors els eurodiputats també puguen participar-hi.

—Personalment creieu que podria no haver-hi un judici just?
—Hi ha tot de limitacions de què s’ha de parlar. Primer de tot les circumstàncies físiques. Ells seran a Madrid, s’hauran de llevar molt d’hora al matí, a les cinc, per anar a declarar després d’un trasllat molt llarg; estaran tot el dia al judici i després tornaran a la presó sense possibilitat de parlar amb el seu advocat ni preparar estratègies per a l’endemà. Això et diu que les condicions no seran bones, tant per l’esgotament físic com per la falta de capacitat de preparació del judici. Òbviament, haurien de poder ser jutjats en llibertat, perquè no són culpables de res. L’eurodiputada gal·lesa, la sueca i Bové mateix s’han sorprès que una presó preventiva es puga allargar més d’un any. No té trellat.

—Aquestes últimes setmanes hi ha hagut força mostres de suport als presos provinents del País Valencià. Més que no pas fa un temps. Com ho valoreu?
—Les valore molt positivament. Jo sempre he estat on considerava que tocava, fos on fos, perquè tenim molt clar que això que hi ha en joc en aquests moments és la democràcia i els drets fonamentals. No parlem d’independència. Jo valore molt positivament les declaracions d’Enric Morera i Joan Baldoví, demanant la llibertat dels presos. De fet Compromís ja va votar en contra del 155. Potser no tenim una posició tan manifesta, perquè la situació al País Valencià és delicada i no volem que, abans de les pròximes eleccions, es desvie l’atenció del que és important, que és la gestió que fa Compromís en el Botànic. Per això m’agrada que cada volta hi haja més veus. De fet, Cuixart ens ha dit que rebia moltes cartes des del País Valencià, i que molta gent li diu que se sent espanyola, però que no és partidària en cap cas d’empresonar ningú per les seues idees.