Jordi Sebastià: ‘Europa es troba lliurada als interessos del Marroc’

L’eurodiputat de Compromís Jordi Sebastià fa una vaga de fam simbòlica de vint-i-quatre hores per a denunciar la situació del Sàhara ocupat i demanar justícia pel cas Takbar Haddi i que li retornin el fill mort. ‘Takbar denuncia que el seu fill va ser apallissat per colons marroquins. Després de passar dos dies empresonat i d’haver estat traslladat d’una banda a una altra, finalment l’explicació oficial del govern marroquí va ser que el seu fill havia mort i que es trobava soterrat en una zona al sud del Marroc’, explica Sebastià a VilaWeb. L’eurodiputat continua una cadena de dejunis en la qual han participat activistes de tot arreu. Ell recull el testimoni d’una militant d’Esquerra Unida i el passarà demà a l’escriptora canària Maribel Lacave, instal·lada a Xile.

Sebastià va conèixer Takbar Haddi i hi va conversar fa uns quants mesos, quan va anar convidada al parlament europeu pel grup d’Esquerra Unida. Haddi va posar-se a fer vaga de fam per cridar l’atenció de la comunitat internacional sobre la situació dels territoris ocupats i per exigir de tornar a veure el seu fill i enterrar-lo d’una manera digna. Després de quaranta dies en vaga de fam, els metges van dir-li que ho aturés perquè s’hi jugava realment la vida. Va ser aleshores que va sorgir la iniciativa d’uns quants grups de suport al poble saharià de fer una cadena de dejunis. És una vaga de fam simbòlica. ‘La iniciativa és d’anar encadenant els dejunis entre gent de països diferents i demanar justícia per a aquest cas i, sobretot, denunciar com viuen al Sàhara ocupat’, explica Jordi Sebastià, que admet que aquest ‘és un conflicte absolutament oblidat a escala internacional’.

La impunitat del Marroc

L’eurodiputat reconeix la influència i la impunitat de què gaudeix el Marroc a Europa. A l’última reunió de la UE dels parlaments dels estats del Mediterrani, per exemple, es va aprovar una declaració sobre la situació dels drets humans al nord de l’Àfrica que deia que el progrés del Marroc era un exemple a seguir. ‘Cosa que és una absoluta barbaritat, els drets humans al Marroc són paper mullat’, lamenta Sebastià.

Com a diputat al Parlament Europeu, explica que treballen amb dos fronts: l’intergrup de suport al Sàhara Occidental, des d’on miren de fer feina i pressió, i la comissió del Magreb, de la qual forma part. ‘Però s’ha de dir la veritat: Europa es troba molt lliurada als interessos del Marroc, que és considerat un aliat estratègic i pressiona de manera molt evident amb la qüestió de la immigració il·legal. Té una impunitat realment vergonyosa’, adverteix.

Sebastià retreu també que Europa, d’una banda, tingui reconeguts refugiats polítics marroquins que no poden exercir els seus drets i, en canvi, que silenciï la situació del Sàhara ocupat i utilitzi l’acord amb el Marroc de manera estratègica.

Per denunciar aquesta vergonya i, sobretot, per exigir justícia a la família de la Takbar Haddi, que no ha pogut veure el seu fill Mohamed Lamin Haaidala, Sebastià s’afegeix avui a aquesta cadena de dejunis.