Jordi Sànchez: ‘Si no hi ha acord amb l’estat sabem que els comuns no fallaran’

El fotoperiodista Jordi Borràs va provocar un esclat d’indignació dins la direcció actual de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), quan, en una entrevista a VilaWeb, criticà al paper de l’entitat d’ençà de la sortida de Carme Forcadell. Borràs deia que l’entitat havia deixat d’empènyer i es dedicava a acompanyar partits i institucions en el camí de la independència. També es demanava: ‘Per què no es fan les propostes interessants que té l’entitat damunt la taula?’ El president de l’entitat, Jordi Sànchez, respon en aquesta entrevista a les inquietuds de Borràs i es defensa de les crítiques. A més, demana confiança en els partits i el govern i espera que els comuns no fallaran si no es pot fer un referèndum acordat amb l’estat espanyol.

—L’ANC ha passat d’empènyer a acompanyar partits i institucions?
—En absolut. Si analitzem el darrer any i mig, veurem que els tres esdeveniments més importants que hi ha hagut en relació amb el procés –el 27-S amb els acords unitaris i la llista de JxSí, la garantia d’un govern el 9 de gener que evitava unes noves eleccions i la incorporació del referèndum al full de ruta–, no s’haurien aconseguit sense l’acció de l’Assemblea. En aquests tres moments hi va haver una actuació decisiva de l’ANC. De la gent del secretariat i dels socis. Recordo la consulta que es va fer al juliol preguntant sobre la intervenció de l’Assemblea per a garantir una llista conjunta. I recordo també la consulta que vam fer sobre la inclusió del referèndum al full de ruta.

—A banda de ser decisiva, també ha de fer pressió l’ANC?
—Crec que l’Assemblea ha tingut des del seu naixement, el 2012, la virtut de saber marcar el ritme a cada moment. I això no ha satisfet del tot alguns actors polítics. Només voldria recordar, per no anar gaire enrere, quan l’Assemblea va proposar formalment el referèndum al juny, la incomoditat i les crítiques que vam rebre dels partits que hi ha ara al govern de la Generalitat. Per tant, no entenc què preocupa el senyor Jordi Borràs en el concepte d’acompanyar o d’empènyer, però tinc clar que l’ANC ha actuat sempre pensant en el procés i ha proposat sempre decisions i actuacions que ajudaven a avançar. I sí, aquests últims temps acompanyem les institucions cada vegada que han d’anar a declarar als tribunals. Ho hem fet i ho farem. És l’únic acompanyament que fem en el sentit de no tenir un protagonisme marcat.

—Potser ha canviat l’estil de la presidència, de les formes, del llenguatge… S’ha passat d’expressar-se públicament a la plaça a fer-ho més discretament o diplomàticament?
—És indubtable que cadascú té el seu estil. És evident que la Carme Forcadell té un estil, jo en tinc un altre, la Muriel tenia el seu, en Cuixart un de diferent… Hi ha estils diferents. També és cert que, en el meu cas, no sóc partidari de fer massa brindis a l’aplaudiment immediat. Sempre he cregut més que cal exposar les coses de manera clara i on pertoca. No m’interessa tant que ens pengem medalles com aconseguir els objectius. Són estils diferents. I la crítica rebuda esperona, però cal exigir que les crítiques es concretin. I recordo una observació del senyor Borràs dient que hi ha propostes a la reserva o que no prosperaven… La pregunta és: quines? Quan Jordi Borràs diu que guardem coses en un calaix, no sabem de què parla.

—L’ANC fa més feina que la que és visible?
—Hi ha feina que no s’explica. Perquè ens interessa més fer-la que no apuntar-nos-la. Però darrere d’alguns pronunciaments de diputats, partits i parlaments europeus aquests últims dies hi ha la mà de l’Assemblea. No només de les assemblees exteriors, sinó també de la comissió internacional, coordinada per Montserrat Daban. Però no hem sortit a posar-nos medalles. Creiem que no és la cosa important. Ara estem preparats per a fer tres coses que són determinants.

—Quines?
—La primera, acompanyar les institucions en aquest trajecte davant la pressió i l’atac de la justícia i dels poders polítics espanyols. Som i serem al seu costat d’una manera clara. La segona, fer la campanya del referèndum amb l’objectiu de tornar a fer valer el país que volem construir. I la tercera, promoure la mobilització que calgui per fer possible el tram final i el desenllaç. Hem demostrat que podem congregar centenars de milers, i milions, de persones al carrer. Ho hem demostrat entre el 2012 i el 2016. Farem les mobilitzacions que calguin per blindar les nostres institucions i les decisions que prenguin en el camí cap a la independència.

—Esteu convençut que es farà el referèndum? Teniu dubtes del compromís de govern i partits?
—En aquest moment, no tenim cap indici per a pensar que el vice-president Junqueras no acompleixi la responsabilitat del referèndum, que el conseller Romeva no prepari tots els aspectes de participació, especialment els de la comunitat catalana a l’estranger, que la consellera Borràs no treballi perquè tota l’administració electoral funcioni i que el president Puigdemont no tingui una missió central del seu mandat. I aquesta missió per la qual va acceptar la presidència el 9 de gener és aconseguir que els catalans votin sobre la independència en un referèndum acordat o en un marc legal català. No hi ha dubtes. També sabem que hi ha un espai polític que no és independentista però que és indiscutiblement democràtic. En el cas que no hi hagués acord amb l’estat per al referèndum, i davant la cortina de fum permanent del govern espanyol, sabem que els comuns no fallaran. Ens omple de satisfacció veure les imatges de dijous amb la gent de Barcelona en Comú, amb la batllessa Colau, fent costat al clam contra la judicialització de la política catalana.

—Què caldrà fer en cas d’inhabilitació? També penseu en un avançament del referèndum?
—La primera cosa que cal fer per a poder prendre decisions amb totes les facultats és tenir feta tota la feina necessària. Si en algun moment determinat és oportú d’avançar el referèndum, que no s’hagi d’abandonar aquesta opció per raons tècniques. Cal tenir la feina feta. Sabem que s’hi treballa. Calen unes partides pressupostàries i cal avançar en la feina parlamentària. La nostra posició sobre el supòsit d’una inhabilitació de la presidenta del parlament és que ara no cal fer un debat sobre això. Pensem que hi ha prou garanties de coordinació entre els agents compromesos perquè quan toqui es prenguin les decisions més encertades.

—Però cal tenir pensada una resposta?
—Seria molt agosarat determinar una resposta quan encara no sabem quina serà la determinació de l’estat espanyol. No és clar què farà l’estat espanyol respecte de la inhabilitació de Forcadell ni en el cas del president Mas. Hem de tenir una mentalitat oberta. Hem de tenir la flexibilitat i la visió estratègica de prendre la determinació més útil i eficaç en cada moment. La rigidesa i la inflexibilitat no serveixen per a un moment com l’actual i el temps que ens espera. El nostre únic objectiu és la independència. El referèndum és el camí.

—Els partits independentistes o el govern han fet coses malament? Cal millorar res?
—Segur que sí. Però les que ens afecten a nosaltres, les coses importants del procés, crec que no. Hi ha un excés de representació dels espais polítics particulars que volen una autoafirmació permanent. I això porta a determinades friccions. Fins i tot això, que causa una certa desorientació entre els ciutadans, cal entendre-ho. Jo vull enviar un missatge de confiança malgrat les discussions, disputes i desavinences que hi ha hagut darrerament. Puc garantir que el diàleg i la complicitat en els aspectes bàsics que s’han acordat no s’ha trencat en cap moment.