Jordi Sànchez: ‘Hem de guardar trumfos per a una tardor d’una enorme intensitat’

Jordi Sánchez, president de l’ANC, interromp uns pocs minuts d’unes vacances curtes per atendre una trucada de VilaWeb. S’acaben de presentar alguns detalls de l’Onze de Setembre i li volem preguntar sobre alguns dels interrogants de la diada. A diferència d’uns altres anys, aquesta vegada la presentació s’ha fet amb més de vint dies de retard. Són molts els qui tenen la sensació que l’olla no bull prou i que la trempera independentista no és en un moment de màxima esplendor. Sánchez ho reconeix i és que segons explica, aquest any és diferent perquè no hi ha una data assenyalada a curt termini: ‘Sabem que vindrà una tardor d’una enorme intensitat i, per tant, no volem tenir totes les naus de mobilització i d’agitació activades al juliol’. Tanmateix, no s’hi posa pas nerviós i té la tranquil·litat que la gent s’activarà a darrera hora i el dia onze tornarà a ser una gran mobilització.

—L’any passat, quan faltava un mes, ja hi havia 130.000 inscrits. Quants inscrits hi ha ara mateix?
—Bé, en aquests moments hem superat els 50.000 inscrits. L’objectiu és arribar als 100.000 durant les setmanes vinents. Certament hi ha tres factors que expliquen la diferència respecte de l’any passat. El primer és que s’ha començat molt més tard quant a preparatius i hi ha un efecte de retard indiscutible. Un segon factor és que la gent no percep la necessitat d’inscripció, quan nosaltres diem la contrària. El fet de fer-ho descentralitzat requereix més que mai, o tant com a la Via Catalana, que la gent s’apunti a trams. Però la gent del territori ens diu: ‘Per què m’hi he d’apuntar si aniré a Salt, Berga, Lleida o Tarragona pel meu propi mitjà? Per tant, no m’hi apunto’. Això ho notem i com cada any, però aquest any més, hem d’insistir i doblar els arguments perquè la gent s’hi inscrigui.

—I el tercer factor?
—Tots sabem i apuntem que hi ha un cert desconcert en el moment polític. És un Onze de Setembre de complexitat política gran, però nosaltres fem càlculs que la gent al final hi serà, perquè la Diada s’ha convertit en una fita clara de mobilització. Però la gent hi anirà sense gaires preparatius.

—Hi ha preocupació dins de l’organització?
—No i ho dic sincerament. L’any passat tampoc no tenia aquest element de neguit. L’element que fa de contrapunt de què hem dit fins ara és que els actes que es fan pertot el territori mantenen un grau de mobilització força similar al d’anys anteriors.

—Però no tant.
—No tant, però similar. Això vol dir que majoritàriament la gent continua essent conscient que no es pot abaixar la guàrdia. Amb aquest criteri, jo crec que l’Onze de Setembre s’ha instituït un marc mental de mobilització important i la Diada ho serà. Tinc la tranquil·litat que el dia onze tornarà a ser una gran mobilització. Hem d’insistir en el fet que la gent s’hi apunti. Som molt pesats amb això, però creiem que dóna resultats i fa que la gent prengui consciència de la importància de la mobilització. La probabilitat que el procés acabi bé guarda relació amb la capacitat que aquest 11-S sigui un èxit.

—Una gran mobilització seria arribar al nivell de l’any passat, per exemple?
—Nosaltres no hem posat mai referència als anys anteriors. Cap Onze de Setembre no ha competit amb l’anterior. Clarament el propòsit és assolir el grau de mobilització històric a les quatre ciutats –Berga, Salt, Girona i Tarragona–, i a Barcelona, al passeig de Sant Joan, fer-hi una nova demostració de força que permeti de tenir aquesta imatge que doni la volta món, igual que els altres anys. Estem convençuts que això serà així i que tindrem un passeig de Sant Joan ple de gom a gom, i les altres quatre ciutats tindran les mobilitzacions més grans de la seva història.

—El 2014 hi havia la voluntat de fer una consulta i l’any passat el 27-S a l’horitzó. Quin és el propòsit d’aquest any?
—Bé, cada any té les circumstàncies que fan singular la Diada. L’any passat hi havia un repte molt clar, que era el 27-S, i a partir d’aquí tota la campanya es va dissenyar amb força des del començament de juliol. Aquest any això no hi és, sabem que vindrà una tardor d’una enorme intensitat i, per tant, no volem tenir totes les naus de mobilització i d’agitació, perquè tot això són recursos econòmics, activades al juliol. Hem de guardar trumfos per a la tardor i l’hivern. Això sí, sabent que l’11 serà molt important. De la mateixa manera que l’any passat vam gastar tots els recursos que teníem a la campanya d’estiu i del 27-S, aquest any no ho fem així perquè sabem que l’element clau, sobretot si anem a un referèndum, el tindrem entre la tardor i l’estiu de l’any vinent.

—Dieu que guardeu recursos per a futures campanyes?
—Evidentment. Preparem una diada normal quant a despesa, cosa que ni el 9-N ni el 27-S vam poder fer perquè hi vam abocar tots els recursos. Sabem que fer cinc mobilitzacions ho encareix, perquè requereix un esforç organitzatiu i econòmic elevat, però també sabem que després de l’11, sense que encara no tinguem una data tancada, probablement tindrem el curs polític més intens i decisiu al voltant del procés.

—Heu repetit unes quantes vegades que ara era l’hora dels polítics. Us referiu al fet que la gent ha de fer un pas enrere?
—No, no. És important que m’ho preguntis perquè això ha ocasionat un malentès. Que nosaltres no hàgim aplicat tota la intensitat comunicativa i publicitària amb l’Onze de Setembre no vol dir que hagi de tenir un grau elevadíssim de mobilització similar al dels altres anys.

—No volíeu rebaixar expectatives?
—No rebaixem cap expectativa. L’any passat teníem el 27-S, que ens marcava un propòsit molt clar i després la centralitat quedava al parlament. Ara tornem a veure molt clar que després d’aquest Onze de Setembre arribarà un cúmul de circumstàncies que farà que la societat hagi de tornar a ser enormement central i protagonista. I els recursos de l’ANC no són il·limitats i, per tant, és una estratègia diferent. L’any passat ho vam abocar tot a l’11-S i al 27-S. Aquest any no ho aboquem tot perquè no sabem quan arribarà la concreció del referèndum.

—I què ha de passar aquest curs vinent perquè al pròxim Onze de Setembre hi hagi una República catalana?
—Nosaltres tenim una proposta. Aquest procés s’ha d’acabar democràticament amb un referèndum vinculant i hi ha una majoria del parlament que el pot fer possible. Cal arribar a un consens amb l’estat espanyol, però si no hi arriba, que no ho crec, la determinació del govern i del parlament s’ha de demostrar i explicitar. Per a fer això, cal que hi hagi una unitat bàsica d’acció dels espais independentistes. Que entenguin que en aquest moment la història els exigeix i els reclama unes actuacions excepcionals, una unitat d’acció, una generositat. I això no és pressionar ningú, això és afavorir unes condicions objectives d’acord indispensable dels setanta-dos diputats per avançar en el recorregut que ens porti al factor decisiu de l’acte de sobirania de les nostres institucions.

—I ara és l’hora de la desobediència?
—És que jo crec que això no són actes de desobediència, sinó d’obediència al mandat del 27-S. En un moment determinat sí que hi haurà possibles actes de desobediència si hi ha una actuació del TC o un altre organisme que inhabiliti en les seves funcions alguns dels nostres representants. Si això arriba, demanem que la normalitat democràtica del parlament no es vegi alterada i, per tant, els setanta-dos blindin la continuïtat d’acció d’aquelles persones que hagin pogut ser susceptibles d’alguna mena de suspensió. Per tant, quin acte més potent de lleialtat a les urnes hi ha que si algun diputat o la presidenta del parlament és sancionada, l’endemà, amb absoluta normalitat, les institucions parlamentàries continuïn essent presidides per les mateixes persones que la majoria va decidir a les urnes? Aquesta és la màxima normalitat i perquè aquesta majoria pugui actuar així, hem d’estar al carrer.

—Un acord entre JxSí i la CUP per a la qüestió de confiança pot canviar la situació abans de la Diada?
—Mira, crec que és evident que després d’acabar les vacances, tots plegats hem d’explicitar els acords bàsics que tenim per avançar en aquest recorregut. I la gent això ho ha de veure molt clar. L’Onze de Setembre la gent ha de saber que, malgrat la pluralitat, en allò que és essencial estem d’acord i estem determinats a culminar la feina.

—Així no creieu que passi res?
—No ho crec, però és que tampoc no ha de passar. En una altra direcció, nosaltres no preveiem cap actuació del TC abans de l’Onze de Setembre. Si arriba, doncs arribarà i tindrà la resposta adequada. No sé quina, perquè no ho tenim ni previst. Ni tan sols imaginat. L’Onze de Setembre no serà una reacció a què ha passat 24 o 48 hores abans. L’Onze de Setembre ha de ser l’expressió madura d’una societat civil que ha dit prou.