Jordi Sànchez: ‘Alguns de dins el secretariat han posat un tel de dubte sobre l’honorabilitat de l’ANC’

Diumenge es va reunir a Manresa l’assemblea general de l’ANC. Va validar el full de ruta proposat pel secretariat amb una modificació sobre la fórmula de la candidatura unitària independentista a les eleccions espanyoles, en cas de repetir-se. El nou redactat demana de cercar la màxima unitat d’acció entre les formacions independentistes. Amb tot, els canvis més importants s’han fet en els estatuts. S’ha canviat la durada del mandat dels membres del secretariat d’un any a dos, s’han creat mesures de transparència en la votació dels membres del secretariat i s’ha refusat que el president i el vice-president es votin directament. El president de l’entitat, Jordi Sànchez, va dir que decidiria si repetia al secretariat un cop celebrada l’assemblea. Avui hem parlat amb ell per saber com té la decisió. I com valora els canvis que s’han fet i saber si ajudaran a evitar les disputes que ha viscut l’entitat aquests últims mesos.

—N’esteu satisfet, del resultat i de l’ambient de l’assemblea?
—Sí. L’assemblea va tornar a posar en evidència que la força de l’ANC és la seva gent. El millor que té l’entitat és la vitalitat i l’entusiasme de les seves territorials i de la gent més activa. En una assemblea que era feixuga, amb una cinquantena de votacions, la gent va venir amb els deures fets, els papers llegits, i va ser molt disciplinada. I aquest és un dels punts forts de l’Assemblea. La gent va sortir-ne objectivament animada, contenta i amb ganes de pencar. Això és molt gratificant.

—Les votacions van sortir com esperàveu?
—Tenim full de ruta. En totes les assemblees s’ha renovat. En sortim amb un mandat molt clar de continuar treballant amb la culminació del procés. Va ser validat per una majoria clara. L’esmena que posava l’accent a impulsar la unitat d’acció en les formacions polítiques sobiranistes també va tenir un suport majoritari. Alguns destaquen que no s’exigirà la formació d’una candidatura unitària, però jo m’estimo més interpretar que es busca la màxima unitat d’acció.

—Defensàveu la llista unitària en cas de repetir-se les eleccions espanyoles. I això ho van tombar. És un revés que heu rebut?
—No. És cert que m’havien atribuït la defensa d’aquesta opció. Però no trobareu cap declaració meva ni a favor ni en contra. Vaig jugar un paper de màxima neutralitat. El full de ruta proposat a l’assemblea va ser aprovat pel secretariat. No era cap proposta personal de ningú. La meva posició ha estat sempre molt clara: a les eleccions plebiscitàries era indispensable la llista unitària; en aquest moment, si les condicions no la permeten, és molt important de garantir la màxima unitat d’acció. Aquesta ha estat la meva posició. I és el mandat que rebem de l’assemblea.

—Tampoc no es va acceptar la proposta de votar directament la presidència i la vice-presidència… Què preferíeu? Algú també deia que n’éreu partidari.
—D’entrada, vull dir que el conjunt de propostes de reforma d’estatuts presentades per les territorials són molt positives i tenen l’objectiu de reforçar el bon funcionament. Totes són molt benvingudes. Moltes de les que s’han aprovat ajudaran a fer millor la feina de l’entitat. Per exemple, fer eleccions al secretariat cada any era un esforç del tot innecessari. La gent de l’Assemblea no hem vingut per fer eleccions internes, sinó per guanyar la independència. Aquest canvi dels mandats d’un any a dos és molt intel·ligent. Ens vam trobar amb el debat aquest sobre l’elecció de la presidència. Alguns de fora de l’ANC, però també alguns de dins, han volgut utilitzar com a eina de desgast una situació que es va viure ara fa un any [els socis voten un secretariat i aquest vota la presidència, independentment de qui hagi obtingut més vots].

—S’ha volgut desgastar l’ANC des de dins?
—Alguns han aconseguit posar un tel de dubte sobre l’honorabilitat de l’ANC. I a mi em dol perquè també ha vingut des de dins el secretariat. Això era innecessari. Es va sotmetre a votació la qüestió i els socis van decidir de mantenir el procediment d’elecció dels càrrecs de presidència i vice-presidència. Ara aquest debat ja s’ha tancat. I els qui han utilitzat aquest debat per denunciar una suposada manca de democràcia i han volgut erosionar l’Assemblea ara saben perfectament que l’entitat ha desestimat de modificar aquests mecanismes i els ha ratificat.

—També es va decidir que d’ara endavant les votacions del secretariat serien públiques i nominals. Què s’evita amb aquesta mesura?
—Hi ha hagut un debat, més o menys latent, sobre la incidència dels partits i el partidisme dins el secretariat. També s’ha qüestionat fins a quin punt els secretaris de representació territorial responien en les votacions als encàrrecs i demandes de les assemblees respectives. Que les votacions acabin tenint una concreció en les actes i votacions nominals facilita la màxima obertura i transparència. També desactiva qualsevol dubte sobre què fa i deixa de fer cada secretari. És normal que un òrgan com l’ANC, en ple segle XXI, es doti d’aquests mecanismes. Ningú no hi pot ser contrari.

—Tots aquests canvis ajudaran a evitar les disputes que hi ha hagut darrerament?
—Molt sovint, les disputes no tenen el caràcter dramàtic que alguns els volen donar. Per exemple, el debat sobre la mobilització de l’Onze de Setembre no tenia cap sentit ideològic ni d’enfrontament partidista. Hi havia dinàmiques i maneres de fer personals. Hi havia la legítima defensa d’opcions. Els canvis que s’han fet a l’assemblea pretenen reforçar el vincle del secretariat amb el territori i establir dinàmiques molt més bones per facilitar el treball en equip.

—No hi haurà tantes disputes?
—Podem evitar determinades disputes. Això no vol dir que la cosa serà una bassa d’oli. És un grup transversal i amb dinàmiques i visions complexes, on cadascú defensa amb il·lusió i vehemència allò que creu que és millor. Això és legítim i és la gràcia de l’Assemblea. Hem d’aconseguir que aquesta defensa de posicions respongui al sentiment de la gent de base.

—L’ANC impulsarà l’Onze de Setembre una Assemblea de Càrrecs Electes?
—Diumenge es va dir que calia impulsar les eines previstes al full de ruta pensades per preparar tots els escenaris. Tenim la consciència que aquest curs polític serà el més intens de tots. Serà caixa o faixa. Anem cap al desenllaç final. Per tant, serà un any molt intens. Ho hem de tenir tot a punt. Si l’Assemblea de Càrrecs Electes es crea l’Onze de Setembre o en un altre moment, caldrà decidir-ho amb unes altres instàncies i entitats. L’ANC pot fixar criteris i horitzons, però no treballem sols. Cal consensuar les grans qüestions amb la resta d’agents del moviment cap a la independència.

—Ja heu rumiat si voleu tornar a presentar candidatura al secretariat?
—La reflexió és en marxa. Crec que ara toca acabar de concretar els acords de l’assemblea i mirar com ho activem en clau territorial. S’han de fer totes les adaptacions als estatuts d’acord amb les votacions. Això pot tenir una certa complexitat aquesta setmana. Un cop s’hagi enllestit, el calendari és molt clar. A final d’abril s’hauran de presentar les persones que vulguin formalitzar candidatura. En aquest moment, tothom —no únicament jo— prendrà la decisió tenint en compte moltes qüestions. Ha estat un any molt intens.

—Però esteu animat i teniu l’energia que cal?
—Després de l’assemblea no hi ha cap motiu perquè digui que no. Crec que l’assemblea va anar molt bé i va aprovar amb coherència un full de ruta amb què em sento molt identificat. El territori continua essent el gran actiu de l’ANC. Cada setmana faig entre tres i quatre actes i això dóna molta vitamina al cos que compensa la dedicació. A partir d’aquí caldrà valorar unes altres qüestions de dimensió personal… equilibris de família i més aspectes. Veurem també com es va configurant el debat a l’ANC aquests dies per saber on podem ser més útils.