15.01.2021 - 21:50
|
Actualització: 15.01.2021 - 21:55
Dijous passat, el Govern de les Illes Balears va anunciar que s’havien trobat vint-i-cinc casos de la variant B.1.1.7 de la covid-19, la coneguda com a variant britànica. La troballa s’ha fet en soques de persones infectades d’Eivissa i Mallorca. Aquesta publicació ha coincidit amb els dies de més alta incidència tant de contagis com de pressió hospitalària a les Illes. Tant, que Mallorca, Menorca i Eivissa es troben en el nivell 4 de risc extrem.
El departament de microbiologia de l’hospital de So n’Espases treballa per establir els límits d’aquest contagi i per saber fins a quin punt és el responsable de la ràpida extensió de la pandèmia a les Illes aquestes darreres setmanes. Jordi Reina, el cap de virologia de l’hospital de So n’Espases, explica que encara és d’hora per saber fins on n’arriba l’extensió i estima que devers un 4% de les infeccions a les Illes ho són per la variant britànica.
—Dijous mateix vam saber que a les Illes s’han trobat vint-i-cinc casos de la variant britànica. Vol dir que la variant s’hi va imposant?
—Hem comprovat que tenim vint-i-cinc soques de vint-i-cinc malalts que corresponen a aquesta variant anglesa. Ara ens falta estudiar cada cas per veure quin impacte tenen. No és igual tenir els casos aïllats que siguin casos associats a brots.
—Són molts, vint-i-cinc casos?
—Pot semblar que sí, però crec que moltes comunitats autònomes no s’han posat a seqüenciar. Aquí havíem seqüenciat, i fins el 23 de desembre no en teníem cap. Les primeres dades ens diuen que la presència podria estar per davall del 5% dels casos positius. O sigui que, de moment, el grau de penetració és petit. Passa que ara hem de vigilar les soques, hem de conèixer aquests casos i saber en quin context s’han donat. Per arribar a conclusions epidemiològiques necessitam un parell de dies o tres.
—Els infectats amb aquesta varietat són persones que havien estat al Regne Unit?
—Dels vint-i-cinc, només n’hi havia quatre o cinc que havien estat al Regne Unit. Uns havien vingut de la península, i dels altres es desconeix que tenguin contacte amb ningú.
—Per tant, s’haurien contagiat a les Illes?
—O la variant fa molt de temps que circula. Jo n’estic convençut. València va dir que al novembre havia detectat casos aïllats. Aquestes variants apareixen i van succeint-se les unes a les altres. Unes substitueixen les anteriors, però no en som conscients fins que no agafen una certa magnitud i una significació epidemiològica.
—Relacionau la troballa de la variant anglesa a Mallorca i Eivissa amb l’augment de casos en aquestes dues illes?
—Els casos que hem trobat no són representatius. Si diguéssiu que en una d’aquestes soques s’ha associat un brot de 400 casos, no us diria que no, però en aquest moment estan molt escampats i no es pot associar. Falta fer l’estudi epidemiològic de camp. A hores d’ara, no es pot atribuir aquest augment de casos amb aquestes soques.
—Voleu dir que ha estat una coincidència temporal?
—És cert que les hem detectades aquestes darreres setmanes, que és quan ha coincidit amb l’increment significatiu de casos. Però calculem que l’impacte de la variant anglesa és d’un 4%, i això vol dir que el 96% restant no ho seria.
—Només n’han trobat vint-i-cinc casos perquè no se cercaven? Si en cerquessin més en trobarien més?
—Probablement, sí. Passa que la seqüenciació de les soques al laboratori és una tècnica molt complicada que dura quasi una setmana. No és tan fàcil. Seqüenciam des del mes d’abril per veure quines variants circulen per les Illes. D’ençà que el Regne Unit va anunciar la troballa d’aquesta variant, s’han cercat preferentment els casos que tenguin relació amb gent vinguda d’allà o amb la població anglesa que viu aquí. I això potser ha esbiaixat un poc l’estudi, perquè hem seqüenciat més dirigits.
—…
—Hi ha un paràmetre de laboratori que és que quan fem una PCR detectam tres gens del virus. Un és el gen S, que és el que ha mutat. Quan això passa, et surt un marcador negatiu. És un bon indicador. Tot el mes de desembre hem cercat en les soques on faltava el gen S i, per tant, sembla que el que hem trobat és el que hi ha. Evidentment, no sabem si ens n’ha fugit algun.
—Les proves científiques ja diuen que és més contagiosa que la variant que coneixíem?
—Això és normal. El virus evoluciona, perquè la seva missió és sobreviure i per això ha d’adaptar-se a l’ésser humà. Aquesta adaptació són les mutacions. El que muta són les zones que li serveixen per a adherir-se a les cèl·lules humanes. En aquesta variant, s’ha vist que té una concentració molt més alta de virus a la faringe i, per tant, és molt més transmissible. Quan una persona estossega, emet quasi mil vegades més partícules víriques que la variant antiga. Això fa que pugui contagiar més persones. Des del punt de vista de la letalitat és idèntic, passa que hi haurà molts més casos. I si calculam que l’1% dels casos acaben a l’UCI, si tens més casos, més gent anirà a l’UCI. Hem de prendre mesures de contenció més estrictes.
—Aquests dies es parla també de la varietat brasilera.
—Cada setmana sortirà una variant nova, i això és normal. Hi ha un banc de dades i, des que va aparèixer el virus, s’hi han descrit més de 4.000 mutacions. La major part no té cap valor des del punt de vista epidemiològic.
—La del Brasil en té?
—Apareix en una zona amb moltíssima població i en un país on el president no s’ha pres gens seriosament la pandèmia, fins i tot, la nega. Tant aquesta com la de Sud-àfrica, les hem d’analitzar tranquil·lament per veure quin impacte tenen. Ara no ho tenim clar. Però en sortiran més i en veurem el recorregut. La del Regne Unit ha estat la primera perquè es va associar a un increment en massa de casos al Regne Unit. La brasilera encara no sabem quin impacte tindrà. Ens hem d’acostumar al fet que cada setmana apareixeran variants de manera progressiva, i ja veurem en què acabarà tot això.
—I en què acabarà?
—No ho sé. Acabarà que tindrem un virus com el de la grip, que cada any muta per adaptar-se a l’espècie humana. I mentre només sigui capacitat de transmissió i no incrementi la letalitat podem estar tranquils. Intentarem controlar-lo amb mesures epidemiològiques o amb la vacuna. Les dues que ara tenim tenen la capacitat de neutralitzar-lo. Les mutacions que ara veiem són molt petites i afecten més a la biologia de la transmissió que no a la immunogenicitat de la variant.
—Si us sembla bé, passem als efectes que ja té el virus sobre les persones. Fa una mica més d’una setmana vàreu dir que la capacitat assistencial de So n’Espases només aguantaria una setmana més. Com està, avui?
—Hem aguantat més d’una setmana, per sort! El missatge que volia transmetre era pensant en la gent. La gent no ens fa cas. A mi em diuen que sempre la renyem, que diem que la culpa la té la gent. Però és que és així. El nombre de casos tan important que tenim en aquest moment només pot ser per dues coses. O bé perquè aquesta variant és massiva, i encara no ho és, o bé perquè realment la gent no compleix les restriccions establertes. S’han ajuntat Nadal, Cap d’Any i Reis, i ara ho patim.
—Així, So n’Espases no està al límit?
—Imagín que, com a tots els hospitals, al març vam canviar tota l’estructura. Hem anat ampliant la capacitat de l’UCI. Els hospitals tenen capacitat d’ampliar-se, d’esponjar-se. Teòricament, en aquest moment no tenim l’UCI saturada. Tenim capacitat de reacció. El sistema sanitari no està col·lapsat. Podem acceptar més malalts, però sí que hem de dir a la gent que, si us plau, es comportin. Tot se satura. És impossible anar augmentat l’UCI cada setmana deu llits o dotze, perquè arribarà un moment que tot l’hospital serà un hospital d’UCI, i això, evidentment, no pot ser. Hi ha altres malalts que també necessiten assistència.
—Quina és la capacitat actual de l’UCI de l’hospital?
—Tenim 56 llits de crítics oberts per a malalts de covid i ara hem començat a habilitar un espai amb dotze llits més.
—Teniu prou personal?
—Un dels problemes va ser la falta de personal. El treball a l’UCI és complicat i específic. Són tres torns de vuit hores i cada torn necessita entre quaranta persones i cinquanta. Hem format el personal d’infermeria que estava adscrit a altres àrees que ara tenen menys activitat i nova gent que s’ha contractat per donar servei.
—Per què pensau que en la primera onada tant a les Illes com al País Valencià es va contenir prou bé la pandèmia i ara s’ha desbocat tant?
—És vera, aquí va tenir poc impacte. Potser vam fer més bondat que a les altres comunitats. El confinament va ajudar molt i el fet de tancar ports i aeroports, també, és clar. Després va arribar l’estiu i teníem la sensació que aquesta comunitat ho havia fet bé, i ens vam relaxar tots una mica. Les comunitats que ho van fer bé la primera onada ara tenen més casos. Pensau que, segons els estudis, la seroprevalença de la primera onada a les Illes era del 3%. Això volia dir que hi havia un 97% de població diana. Si les mesures restrictives no eren molt fortes, teníem tota aquesta població susceptible de ser infectada. Estic convençut que d’aquí a dos anys o tres, quan això s’analitzi, veurem que totes les comunitats hauran tingut pràcticament la mateixa incidència.
—El Govern de les Illes Balears va imposar unes restriccions molt dures ja abans de les festes. Diríeu que no han funcionat?
—Arriba un moment que, per moltes restriccions que posis, no aconsegueixes tallar la cadena epidemiològica. Aquí vam tancar el Corte Inglés els dissabtes, idò el divendres anterior tothom se’n va anar al Corte Inglés i era terrible veure com estaven de plens els comerços!
—Per tant?
—Crec que ara l’única cosa que veritablement permetria donar-nos un descans des del punt de vista de la saturació sanitària seria un confinament total i absolut de quinze dies. Això alentiria el ritme dels ingressos, no tan sols a l’UCI, sinó a planta. Sóc partidari de tancar-ho tot, tret del que és essencial, dues setmanes. Si sempre estiram una mica més el sistema, arribarà un dia que no podrem continuar ampliant.
—El ritme de vaccinació és acceptable?
—A mi m’agradaria que anéssim molt més de pressa. S’ha de vacunar tantes persones com es pugi en el menor temps possible. Sembla que hi ha problemes de subministrament, o si més no, això diuen les autoritats. Les que havien d’arribar dilluns van arribar dijous. I d’aquesta manera, l’estratègia que tens dissenyada no et funciona. A més, hem de guardar les dosis perquè la setmana que ve ja s’ha de posar la segona als primers vacunats. No sé si és que no arriben o és que el govern espanyol no les distribueix adequadament. Aquí anam a un ritme del 50% o 60%.
—Quan en notarem els efectes?
—N’hi ha per estona, encara! Dependrà del ritme i del percentatge de gent que es vacuni. I com que l’estratègia és començar per les persones més fràgils, que són els ancians de les residències, que tenen poca circulació, aquesta vacunació té poc impacte quant a la difusió del virus. Ara que ja es comença a injectar al personal sanitari, tindrà més impacte, i així successivament. Però estic segur que aquest estiu encara anirem tots amb màscara i distància de seguretat.
—En aquesta tercera onada, ha variat la taxa de letalitat del virus?
—No hi ha diferències. A tot Europa passa igual. El virus és el mateix per a tothom. Ara veim que torna a entrar amb força a les residències. A les Illes, durant tot l’estiu fins al mes d’octubre, vam tenir les residències lliures de virus. Això d’ara és un mal indicador, perquè vol dir que la pandèmia torna a estar descontrolada. La població resident no havia estat en contacte amb el virus, eren verges des del punt de vista immunològic, i ara veim com la mortalitat en aquesta població torna a augmentar.
