Jordi Puntí, de gira per la Xina parlant de ‘Maletes perdudes’ i la literatura catalana

L’escriptor Jordi Puntí ha iniciat aquesta setmana una gira de dues setmanes per promocionar la seva novel·la ‘Maletes perdudes’, que s’ha traduït recentment al xinès. Fent una primera parada d’aclimatació a Macau, passa per Chengdu, Beijing, Suzhou i Shanghai. Des d’aquelles terres, ens explica alguns elements de la gira. I el primer que aclareix és que aquest viatge és promogut per l’organisme britànic Literature Across Frontiers, que promociona literatures europees petites, per tot el món. I que fa la gira juntament amb un novel·lista gal·lès, Owen Martell. I diu Puntí: ‘Més que presentacions, participaré en diverses xerrades on el tema sol ser molt ampli: donar-se a conèixer, discutir aspectes de la literatura catalana dins el context de la literatura europea i, en alguns casos, llegir en català o anglès (i amb una traducció simultània en xinès).’

Continua: ‘No havia estat mai a l’Àsia per parlar del que escric, no. És la primera vegada. Tinc curiositat per veure com reben la novel·la, quina part els sembla exòtica i quina els resulta propera. Encara que siguin mons diferents, el 2014 vaig fer una gira per Austràlia i Nova Zelanda i ja em vaig adonar que la llunyania sovint és un element que fa canviar la lectura. No tant per la distància mental com per la física: els referents són uns altres i, sobretot, això d’anar amb camió d’una punta a l’altra d’Europa no és res de l’altre món. Europa és un continent molt petit i molt divers.’

Cada vegada més la literatura catalana i els seus autors contemporanis tenen una projecció internacional més àmplia i sostinguda. Com ho valora Jordi Puntí? Quines raons creu que hi ha al darrere? ‘Jo crec que és tot un èxit que se sosté per diverses raons. En primer lloc per l’acció que ha fet de promoció l’Institut Ramon Llull. No només promocionant autors, sinó participant d’una xarxa d’institucions europees que valoren molt el diàleg i la traducció com a element d’intercanvi. En aquest viatge a la Xina, per exemple, el Llull no hi participa, però sí Literature Across Frontiers, que és una organització que està en contacte directe amb el Llull. Un altre element important, que veig quan volto amb les traduccions, és l’interès que suscita Barcelona com a ciutat i, en segon terme, Catalunya des de la seva situació política. Els darrers anys s’ha transmès millor el valor cultural de la cultura catalana, no només literària, també en molts altres àmbits, i sobretot una tradició arrelada, important, que la connecta amb les altres cultures europees. L’espanyola, és clar, però encara més amb les altres cultures que estan obertes al que ve de fora i no tenen prejudicis polítics.’

I entrant una mica més en detall, en quina mena d’actes es troba immers Jordi Puntí en aquesta gira? Ens ho comenta al detall: ‘Els actes de Macau corresponen al festival Rota das Letras (o The Script Road), que fa cinc anys que s’organitza i convida sobretot escriptors en portuguès (de Brasil, Portugal, Moçambic i Macau mateix). Però també n’hi ha en altres llengües, com és el meu cas. En concret, jo participo el divendres 11 en tres actes: Una conversa amb estudiants a la University of Saint Joseph; una conversa amb estudiants de l’Ecola de Turisme sobre la relació entre literatura i ciutat, i en concret Barcelona i la meva literatura; i una taula rodona amb Owen Martell i Alexandra Buchler sobre ‘Escriure en una llengua minoritària’ (aquí els interessa molt per la perspectiva portuguès/xinès).’

Continua: ‘Les sessions de Chengdu, Beijing i Suzhou s’emmarquen dins un festival molt gran que es diu The Bookworm Literary Festival. Veig que també hi anirà el Javier Cercas, entre molts altres, i els basc Jon Bilbao. D’aquestes tres ciutats en tinc poca informació. Sé que en tots els casos participo en una taula rodona muntada per Literature Across Frontiers sobre literatura europea, amb l’autor gal·lès, una autora lituana i una altra de Luxemburg. A més, a Beijing, faré una xerrada a l’Ambaixada Holandesa. Deixa’m dir, també, que en part aquests actes estan patrocinats per Acción Cultural Española. Finalment, a Shanghai faré una xerrada amb estudiants al departament d’espanyol, de la Universitat, i sobretot tindré una roda de premsa muntada pel meu editor en xinès, Shanghai 99, i diverses entrevistes amb mitjans.’