Jordi Pujol confessa sentir-se culpable ‘per por i desídia’ però no per cobdícia

L’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol diu que té sentiment de culpabilitat ‘per por, desídia, lleugeresa i debilitat’, però no pas per cobdícia. En un article publicat al bloc Associació Serviol, escrit l’octubre del 2015 i titulat ‘Tres àmbits en convulsió. Catalunya, Espanya, Europa’, admet que li resulta difícil de superar l’estat d’ànim en què es troba, malgrat que s’hi esforça: ‘Intento resistir l’ofensiva de desprestigi que em tiren a sobre.’

Pujol reconeix què l’angoixa realment: ‘El sentiment de culpabilitat em ve del fet que, no per cobdícia, però sí per por, desídia, lleugeresa i per debilitat, he comès una falta que no hauria d’haver comès, que crec que al seu moment es reconduirà.’

Amb tot, l’objectiu del text és parlar sobre Catalunya, Espanya i Europa, tres àmbits d’acció als quals va dedicar gran part de la seva vida perquè diu que l’il·lusionaven, però que ara se li fa ‘difícil, o impossible’ de parlar-ne des d’un punt de vista objectiu i subjectiu.

‘I no només per l’estat d’ànim i problemes personals, també, i molt, perquè realment en tots tres s’ha fet objectivament difícil de treballar amb il·lusió i eficàcia, amb entusiasme i ambició’, afegeix.

Fidelitat a Catalunya
Pujol ressalta que la seva primera fidelitat ha estat i és Catalunya, i que va treballar pel reconeixement d’una Catalunya en el marc espanyol i europeu. Constat que ara Espanya ja no és el seu objectiu perquè no ha tingut una actitud oberta cap al reconeixement de la identitat catalana.

Diu que això l’afecta personalment, perquè va treballar a favor d’un projecte col·lectiu a Catalunya que ha contribuït durant més de quaranta anys al progrés general espanyol, ‘però ara la meva capacitat de fer una contribució positiva ja no existeix. Confio que altres ho faran, i ho desitjo’.

En relació amb l’evolució europea, ha destacat que es rebel·la davant de la idea d’una decadència d’Europa perquè creu en els seus valors: ‘Segueixo tenint fe en Europa. Vull creure que la Unió Europea havia estat una història d’èxit i que segueix sent veritat. Ara està amenaçat, però encara és real.’

Segons Pujol, Europa és un valor universal i un referent, i això fa que sigui més necessari i urgent que superi les seves crisis, i per a això considera que hauria de reforçar el lideratge en el terreny polític, ideològic, cultural i espiritual. ‘Ara –diu– l’exerceix massa en solitari Alemanya, i honestament cal acceptar que en gran part això és així perquè tothom s’amaga.’