07.03.2019 - 01:50
Estada important de Jordi Puig (@Cami_Republica) a Barcelona en el periple en cadira de rodes per tots els Països Catalans. Aquest militant independentista veterà encara la recta final de la seva fita de recórrer el país. Partirà avui mateix cap al Maresme i d’allí estant anirà nord enllà fins arribar a Salses el 7 d’abril, si no falla res en la previsió. El viatge va començar el dia 19 de desembre a Cas Concos (terme municipal de Felanitx, a Mallorca) i si tot va bé haurà abastat més de 2.000 quilòmetres de recorregut, en etapes que tenen entre 10 i 30 quilòmetres, depenent de la duresa del terreny a recórrer i de les possibilitats.
Ahir al vespre eren molts que saludaven Puig a la plaça del Rei, en els aplecs de cada dimecres per a demanar l’alliberament dels nostres presos i el retorn dels exiliats. A tots i cadascun, Puig els va donar les gràcies, els va dir que el fet important era no defallir i que tenia la sensació que el poble no fallava mai.
Aquest recorregut que fa pel país ha tingut tres moments màgics excepcionals, ara com ara.
‘El primer va ser el dia 21 de gener, quan el recorregut el vaig fer de València a Bétera, acompanyat del pare de Guillem Agulló. A Bétera és on viu una germana seva i l’acte que vàrem fer allà i la xerrada va ser espectacular, una de les coses personalment més emotives de tota la ruta. Hi ha dos moments més de la mateixa intensitat o importància. El primer va ser l’entrada a Mont-roig del Camp on m’esperava més de mig poble i on vàrem fer un recorregut pel Pont de la Vergonya, el tros de camí immortalitzat al YouTube, on va haver de recular la Guàrdia Civil. Això va ser brutal. I el tercer moment va ser a Reus, on em vaig trobar amb els avis i les àvies que cada dia fan els tres tombs a la plaça de l’Ajuntament i que són els que van plantar cara als piolins als seus hotels. La líder del moviment és la senyora Maria, que té noranta anys i que em deia: “Tinc noranta anys, és clar que hem de tenir molta pressa”.’
Una de les dificultats principals que ha trobat per fer la ruta, l’explica així: ‘Tècnicament, em consideren un vianant, i això vol dir que no puc circular ni per autopistes ni per autovies. Això ha estat un problema, per exemple per poder entrar a la ciutat d’Alacant. També he de procurar trobar carreteres prou segures que tinguin vorals o on no hi hagi revolts gaire tancats, perquè te la jugues.’ Això ha fet que dels 1.600 quilòmetres recorreguts fins ara la majoria siguin en cadira de rodes, però uns quants centenars els ha haguts de fer amb automòbil.
De moment, Jordi Puig ha tingut sort amb el temps atmosfèric –’No ha plogut ni un sol dia’– i amb totes les dificultats tècniques que han anat apareixent. ‘El dia que havia de fer l’etapa entre Xàtiva i Gandia, que són quaranta quilòmetres i amb un port de muntanya pel mig, vaig pensar que era massa i a la gent que m’acompanya els vaig dir que havíem de dividir-ho i fer nit al mig. Només hi havia dos possibles pobles on dormir, Quatretonda i Llutxent, que són molt petits. La gent de l’equip que m’acompanya em deien que ho deixés estar i que féssim aquell tram amb automòbil, però els vaig dir que no, que busquessin. I al final hi va haver gent disposada a acollir-nos a tots dos pobles. És brutal, a tot arreu on he anat hi ha gent que et vol acollir.’
Puig fa aquesta ruta pels Països Catalans mentre dura el judici. ‘No l’he pogut seguir ni ho he volgut fer. A la carretera prou feina tinc de controlar els camions que em vénen de cara. A més a més, si és un judici farsa, seguir-lo és perdre el temps. Ep, que no vull dir que no hi hagi gent que ho hagi de fer per aixecar acta de totes les seves mentides i actuar en conseqüència amb tot plegat, però la solució de tot això la donarà la gent.’
Quan a Jordi Puig li demanes què ha après en tots aquests dies voltant pel país, els ulls li brillen amb una intensitat especial: ‘Tenim un país que val molt la pena per la qualitat humana de la gent. Ells lluiten contra allò que odien i nosaltres per allò que estimem; aquesta és la cosa més increïble de totes.’
A la plaça del Rei se li atansa molta gent que li demana què en farà, de tota l’experiència acumulada. Molts li demanen que escrigui un llibre. ‘Me’n parla molta gent, de la possibilitat de fer una cosa o una altra, perquè tot això no es perdi, però personalment trobo que el fet més important és veure com puc dominar el recorregut emocional. T’asseguro que és molt més impactant el recorregut emocional que el cansament físic; és molt intens’.
De totes maneres, en tot el periple s’ha pogut adonar d’una cosa: ‘El que em transmet la gent de cada poble i el que jo vull explicar a tothom, també, és que malgrat totes les dificultats guanyarem, perquè tothom està decidit a guanyar.’ S’acomiada de tothom a la plaça. Abraçades amb Roger Espanyol, encaixades de mans, petons. Rep molt d’encoratjament per a continuar el viatge i, en encaixar, amb la mà forta i la mirada neta, encomana les ganes de no defallir, de continuar la lluita infatigablement, cadascú a la seva manera. Demà emproarà cap al Masnou i deixarà un rastre de somriures i de conviccions en la fermesa de cada una dels habitants d’aquest país.
