26.10.2018 - 21:50
Dijous al vespre, la fiscalia de l’Audiència de Barcelona va demanar penes de dos anys i nou mesos de presó per als cinc ex-membres de la Sindicatura Electoral del primer d’octubre per presumptes delictes de desobediència i usurpació de funcions. Els afectats per aquesta causa, instruïda al jutjat 15 de Barcelona, són Jordi Matas, Marc Marsal, Tània Verge, Marta Alsina i Josep Pagès.
Els cinc síndics havien de vetllar perquè el referèndum es desenvolupés amb totes les garanties. No obstant això, la repressió de l’estat espanyol va fer que dimitissin el 22 de setembre: el dia abans, el Tribunal Constitucional els havia imposat multes diàries de 12.000 euros si continuaven implicats en l’1-O. Malgrat haver dimitit, els van obrir una investigació judicial i ara han estat cridats a declarar.
Parlem amb Jordi Matas, catedràtic de ciència política de la Universitat de Barcelona, sobre com afronta un judici que encara no té data. Matas insisteix que la causa era noble i que els síndics tornarien a fer la seva feina, tot i que desconfia del judici que els facin perquè, diu, la justícia es guia per criteris polítics.
—Quina base té l’acusació?
—No té cap base jurídica. Usurpació de funcions és fer-te passar per algú. Diuen que els síndics vam fer-nos passar per la Junta Electoral espanyola i vam exercir les seves funcions. Però que jo sàpiga, nosaltres érem una Sindicatura Electoral creada ad hoc per a l’1-O i no érem cap Junta Electoral permanent. Havíem d’exercir les funcions per a vetllar per les garanties del referèndum. Sobre la desobediència, quan el Constitucional ens va interposar una multa de 12.000 euros diaris als membres de la sindicatura i de 6.000 als síndics de demarcació, tothom sap que vam plegar al cap de vint-i-quatre hores. Bé, no sé si això és desobediència.
—La fiscalia argumenta que vau fer cas omís del Constitucional abans d’interposar-vos la multa. Que vau signar decrets.
—Hem de tenir en compte que abans que et multin o que el Constitucional t’exigeixi d’aturar les activitats, t’ho han de notificar. I quan ens ho van notificar va ser quan vam plegar.
—Confieu en l’absolució?
—Som optimistes si s’apliquen criteris jurídics, perquè no s’aguanta per enlloc. En canvi, si van més enllà dels criteris jurídics, la incertesa és absoluta. És a dir, que des d’una perspectiva de defensa jurídica som optimistes. Estem absolutament convençuts que no hem comès cap delicte. El més greu ja va caure, el de malversació. Ara hem de demostrar que tampoc existeix la usurpació de funcions ni la desobediència. Ara bé, a totes les causes relacionades amb l’1-O hi ha una contaminació de criteris polítics o de voluntat d’escarmentar tots aquells que d’alguna manera o altra vam participar-hi. Com sabem, no és delicte fer un referèndum.
—L’acusació de la fiscalia la sabeu el mateix dia que el Suprem obre judici oral contra els presos polítics i els altres dirigents encausats.
—No sé si ells tenen cap explicació d’aquesta casualitat. És absolutament xocant. Suposo que entre les fiscalies deuen parlar i decidir com ho fan. No sé com funciona això de la fiscalia, però sembla molt casual.
—Fa uns dies, el Tribunal d’Estrasburg va declarar inadmissible la demanda de l’ex-síndica de Tarragona Montserrat Aumatell contra l’estat espanyol. Això pot afectar a l’hora de preparar la defensa?
—Crec que no, perquè parlem de coses diferents. Una cosa és la multa que el Constitucional ens va interposar als membres de la sindicatura i la vulneració de drets. Veurem què acaba dient el Tribunal Europeu dels Drets Humans, que encara ha de resoldre altres demandes que hem presentat, amb altres arguments. I una altra cosa és la querella criminal i els delictes que ens imputen. Són dues vies paral·leles.
—Durant aquells dies, va ser difícil de gestionar la pressió de l’estat?
—Recordo que, efectivament, hi havia molta pressió. Hi havia una acumulació de fets, diguem-ho així… Cada dia hi havia novetats i no sabíem com acabaria. Sabíem aleshores, i sabem ara, que el Parlament de Catalunya ens havia encarregat una feina que considerem noble i digna, vetllar per les garanties d’un referèndum que, per cert, volia el 80% dels catalans, i vetllar pel dret de sufragi. Això, el govern ho va encarregar a politòlegs, juristes i professors universitaris.
—Dèieu a Catalunya Ràdio que ho tornaríeu a fer.
—La noblesa de l’encàrrec és indubtable. Que la gent pugui decidir, votar, participar. Crec que no és dolent, no és delictiu. Més aviat al contrari. És altament positiu en una societat que creu en els valors democràtics.
