‘Terra de lletres’: el paisatge de Catalunya en seixanta visites literàries

Ara que ja s’acosta el bon temps apareixen tot un seguit de llibres que inciten a conèixer el nostre territori de múltiples maneres. Una d’aquestes maneres és seguir les passes dels literats que n’han cantat les excel·lències a través dels seus texts literaris –de poemes fins a articles d’opinió‒ i que han ajudat a fixar un territori concret en l’arxiu textual dels lectors. L’editorial Comanegra ha decidit d’agrupar un bon nombre de texts i de territoris en una selecció preparada per Jordi Llavina (Gelida, 1968) per tal de ‘traçar un mapa literari del país el més equilibrat i proporcionat possible’. Segons que explica ell mateix, Terra de lletres ‘es tracta d’una obra per a passejar per Catalunya llegint alguns dels principals autors que han enfortit la imatgeria de les nostres viles i ciutats, la nostra manera de veure’ns i, en definitiva, la nostra cultura’. Poques persones podien haver acceptat un encàrrec semblant i haver sobreviscut a l’intent d’abastar un país sencer a través de la seva literatura.

Llavina ha elaborat un llibre en què cada capítol va dedicat a un autor i a una ciutat, un poble o una comarca. Ha optat per seguir alfabèticament el cognom dels autors per poder configurar una llista que queda així: Ferran Agulló i Vidal, el Cap de Creus; Joan Alavedra, Puigcerdà i la Cerdanya; Xavier Amorós, Pradell de la Teixeta; Maria Àngels Anglada, Figueres; Azorín, Montserrat; Maria Barbal, el Pallars; Carlos Barral, Calafell; Prudenci Bertrana, Sant Pere Pescador; Artur Bladé i Desumvila, Móra d’Ebre; Jaume Cabré, Sant Pere del Burgal; Pere Calders, Barcelona; Maria Aurèlia Capmany, Barcelona; Josep Carner, Sant Gervasi, Barcelona; Víctor Català, Torroella de Montgrí i el Baix Empordà; Narcís Comadira, Girona; Isidor Cònsul, el Pont de Suert i l’Alta Ribagorça; Manuel Cuyàs, Mataró; Miquel Desclot, el Montseny; Josep M. Espinàs, Alcover i l’Alt Camp; Lluís Foix, la Vall del Corb; Tomàs Garcés, la fageda d’en Jordà; Gaziel, plaça de Catalunya, Barcelona; Mercè Ibarz, el Baix Cinca, frontera del país; Rosa Leveroni, el Maresme; Miquel Llor, Vic; Maria-Mercè Marçal, Barcelona; Joan Margarit, Montjuïc, Barcelona; Juan Marsé, Gràcia, Barcelona; Txema Martínez, Lleida; Eduardo Mendoza, Barcelona; Jesús Moncada, Tortosa i el país de l’Ebre; David Monteagudo, l’Alt Penedès; Quim Monzó, Barcelona; Jordi Nopca, Barcelona; Narcís Oller, la Vall de Núria; Teresa Pàmies, l’Hospitalet de Llobregat; Jaume Passarell, Granollers i els Vallès; Manuel de Pedrolo, l’Aranyó; Joan Perucho, Pratdip; Josep Pin i Soler, Tarragona i el Camp; Josep Pla, Cadaqués; Josep M. Planes, Sitges; Josep M. Poblet, Montblanc; Susanna Rafart, el Pla de l’Estany; Dionisio Ridruejo, Sant Cugat del Vallès; Carme Riera, Bellaterra; Mercè Rodoreda, Gràcia, Barcelona; Montserrat Roig, Barcelona; Luis Romero, Barcelona; Antoni Rovira i Virgili, Prades; Joan Santamaria, Cervera i la Segarra; Josep Miquel Sobrer, el Poblenou, Barcelona; Juli Vallmitjana, Montjuïc, Barcelona; Josep Vallverdú, l’Urgell; Marià Vayreda, l’Alta Garrotxa; Montserrat Vayreda, l’Alt Empordà; Jacint Verdaguer, la Cerdanya; Maria Teresa Vernet, el Camp de Tarragona; Enrique Vila-Matas, Barcelona; Olga Xirinacs, Tarragona i la Costa Daurada.

Com es pot veure, la llista és prou significativa, tant de tradicions literàries com de territoris –tot i que s’hi troba a faltar el sentit territorial de nació completa, del conjunt dels Països Catalans, encara que editorialment hauria estat impossible, i també una edició més acurada, gràficament més atractiva. Llavina diu: ‘Terra de lletres és una excursió per seixanta textos, en general d’una alta qualitat literària, que miren de ser prou representatius de la descripció literària (i, segons com, també de la prescripció literària) del nostre país. N’hi ha que provenen de novel·les, n’hi ha que provenen d’obres memorialístiques o de dietaris. En dos casos, només dos, he fet servir obres líriques. La meva intenció era que el país, d’un extrem a un altre, de nord a sud i d’est a oest, hi quedés representat d’una manera, com a mínim, acceptable, si no plausible. Som una nació ben particular, amb una capital molt puixant i un rerepaís, en comparació amb aqueixa, més escarransit, però vitenc. Tot fent la meva recerca, vaig confirmar una idea que mig tenia al cap: que, en línies generals, trobaria una allau de textos ambientats a Barcelona, i que, segurament, em costaria de garbellar entre una producció tan generosa. La capital del país constitueix una referència mundial, molt més que no ho són Catalunya i fins i tot Espanya, i això també es correspon amb la producció literària que ha provocat, que és ingent.’

En la feina d’edició, Llavina també va poder constatar un altre fet molt interessant: ‘Una altra de les meves sospites també es va confirmar de seguida que vaig començar a remenar llibres: hi ha pobles com Cadaqués o Sitges que, per la seva notorietat i bellesa, per la seva tradició d’estiueig, sempre han inspirat els poetes i els narradors. O comarques administratives i naturals com la Cerdanya, que he volgut representada en aquest llibre no pas per cap text d’avui dia, sinó pels de dos autors antics: Verdaguer i Alavedra (no us perdeu el text, esplèndid, d’aquest darrer). També les Terres de l’Ebre han merescut pàgines daurades, per moltes i clares raons que no em toca, aquí, d’enumerar. En canvi, hi ha zones del país que, pel que sigui, potser perquè estan molt industrialitzades, i sovint desfetes des d’un punt de vista urbanístic, resulten més aviat deficitàries pel que fa a testimonis literaris. He mirat que el mapa literari resultant de la meva recerca fos equilibrat, proporcionat. Ara correspon al lector de judicar si, realment, me n’he sortit o no.’

Els editors de Comanegra expliquen que l’obra pretén ser un projecte de divulgació cultural, cosa que obliga a delimitar ‘un objecte d’estudi que, com en aquest cas de les representacions literàries del paisatge natural i urbà de Catalunya, amenaça amb la infinitud. S’han de prendre decisions preliminars que no seran mai òbvies per a tothom i acceptar que serà impossible tancar un cercle perfecte. I dit això, els reptes s’assumeixen. L’objectiu fonamental d’aquesta obra és oferir una panoràmica de les maneres de descriure el país a partir d’una mostra d’obres que, sense ser necessàriament canòniques, siguin mínimament representatives, i que el lector pugui, a més a més, sentir el desig de llegir, completes, algun dia. Com que no es planteja un cànon, doncs, no parlem de necessitat, sinó de desig’.

I afegeixen: ‘Si, després de llegir Terra de lletres, el lector anota una desena d’obres pendents de llegir i algun racó de país que vulgui visitar, la festa d’aquesta edició serà completa.’

Veient la proposta d’autors i la proposta d’indrets, cal pensar que l’èxit de la proposta és assegurat i que l’objectiu es complirà en nombrosos casos. Una prova palesa que el turisme cultural presenta múltiples formes i que es va obrint un forat a casa nostra com a eina per a potenciar el nostre patrimoni material i immaterial.