08.06.2022 - 18:13
L’escriptor Jordi Julià (Sant Celoni, 1972) és el guanyador del segon premi d’assaig Ricard Torrents Bertrana, que convoquen l’editorial Eumo i la Universitat de Vic (UVic-UCC). El seu treball ‘L’Odissea de Mercè Rodoreda’ és un estudi de l’obra inacabada de Rodoreda ‘Món d’Ulisses’, en el qual l’escriptora reinterpretava l’epopeia homèrica des d’una mirada de dona. D’aquesta manera, Julià posa llum a la faceta més desconeguda de Rodoreda, la de poeta, i analitza la qualitat artística i profunditat de pensament dels seus escrits, que reflexionen sobre la condició humana, la maldat, l’absurd o el dolor. El premi està dotat amb cinc mil euros i l’obra guanyadora arribarà a les llibreries el 20 de juny.
En la primera edició es va reconèixer la monografia ‘Som virus’, d’Albert Altés. Enguany s’hi van presentar vint originals, la meitat que en la primera edició, segons ha detallat la directora de l’editorial Gemma Redortra en el senzill acte d’anunci del premi celebrat aquest dimecres als jardins de l’IEC, amb la presència també del rector de la Uvic, Josep-Eladi Baños.
Julià, que ja havia publicat altres treballs sobre la creació poètica de Rodoreda, una de les autores catalanes més estimades pel gran públic, analitza i subratlla les qualitats literària, formal i simbòlica de l’obra inacabada ‘Món d’Ulisses’, escrita durant l’exili a París a finals dels anys 40 i principis dels 50.
L”Odissea’, més enllà d’Ulisses
Amb rigor acadèmic però amb un to divulgatiu, Jordi Julià dóna les claus per entendre l’escriptura dels poemes i la connexió de Rodoreda amb l’’Odissea’ d’Homer, feta des d’un punt de vista innovador respecte a les recreacions d’altres poetes. En contraposició amb les reformulacions més habituals, en què la mirada es fixava en l’heroi, Ulisses, Rodoreda dona veu als personatges homèrics més silenciats, per brindar protagonisme a l’alteritat, la marginalitat i l’oblidat. A través de les dones o de persones anònimes, l’autora trasllada els símbols i la mitologia de l’Odissea per llegir la contemporaneïtat i per reflexionar sobre l’atzar, el mal i el sofriment inherents a la condició humana i, en especial, a la condició de la dona.
