Jordi Gutiérrez: ‘Quan sortim a repartir màscares ens la juguem’

El president Quim Torra va anunciar dijous que la Generalitat havia comprat 14 milions de màscares de protecció per distribuir-les a tota la població a partir de dimarts que ve. El govern està convençut que és una mesura indispensable per a sortir al carrer amb seguretat i ha proposat que sigui obligatori de portar màscara, però fins ara el desproveïment no ho ha fet possible. Arran d’aquesta manca de material de protecció arreu del país, es van posar en marxa tot d’iniciatives ciutadanes per a confeccionar màscares i repartir-les als CAP, les farmàcies i les residències. És una de les iniciatives de base que s’organitzen al país des de fa setmanes, però no pas l’única, n’hi ha moltes més: veïns que porten la compra a la gent gran o a població de risc, que els passegen els gossos o que els porten medicaments de la farmàcia.

Jordi Gutiérrez forma part de la xarxa de suport 3 Voltes Rebel i de la xarxa de teixidores de Nou Barris, a Barcelona. Han repartit màscares de protecció per tot el districte i, fins i tot, n’han lliurades vuit-centes a l’Hospital de Sant Pau, que els van demanar un cop de mà. I tot, des d’una semiclandestinitat, perquè la policia ja els ha deixat clar que no fan cap excepció amb ells si els troben pel carrer.

—Com són les màscares que feu?
—En fem dos models. N’hi ha unes que són 100% de cotó. En tenim de simples, amb una capa, i unes altres que són dobles i tenen una butxaca per posar-hi un filtre. També vam fer vora tres mil màscares hidròfugues que hem destinat a residències, centres d’atenció primària, centres ocupacionals i algunes a l’Hospital de Sant Pau. Ara esperem que l’ANC ens lliuri material per a fer mil màscares hidròfugues més.

—Quin nivell de protecció tenen?
—Les de cotó tenen un grau de filtratge del 69%. Les hidròfugues són equivalents a les màscares FFP2, que són les que utilitza el personal sanitari. Fan servir FFP2 i FFP3.

—Els sanitaris les poden fer servir si no estan homologades?
—No ho estan, però el material hidròfug és d’alta qualitat. És un material molt car que vam aconseguir gràcies a la Fundació Pare Manel. Són bones per al personal sanitari. No estan homologades perquè les hem fetes nosaltres, però els CAP i hospitals ens les han acceptades sense problemes.

—A qui les repartiu?
—Vam començar lliurant-ne a alguna farmàcia, perquè érem pocs voluntaris i no sabíem quina capacitat tindríem de fer màscares. Quan vam veure que n’hi havia moltes i en creixia la producció, vam trucar a residències de gent gran, a CAP, centres ocupacionals, etc., i els les vam oferir. Van estar encantats. Hem cobert totes les residències de Nou Barris, tots els centres ocupacionals i tots els CAP.

—Abans explicàveu que també n’heu donades a l’Hospital de Sant Pau.
—Quan vam tenir coberts aquests llocs que deia, vam donar-ne a algunes farmàcies, i després va ser quan ens van trucar de l’Hospital de Sant Pau. Suposo que algun CAP o alguna residència els va donar el nostre contacte. Ens van demanar si els podíem lliurar màscares de cotó 100% per als pacients. L’altre dia els vam lliurar vuit-centes màscares. A més de les de cotó, també hi van anar a parar unes cinquanta màscares hidròfugues que ens quedaven.

—És l’únic hospital on n’heu donat?
—Ens hem posat en contacte amb l’Hospital Vall d’Hebron i segurament també els farem arribar màscares de cotó per als pacients.

—Són reutilitzables?
—Són reutilitzables, però s’han d’esterilitzar. Amb la planxa ja es mata el virus, per la temperatura a què arriba, però igualment les rentem amb la proporció d’un 20% de lleixiu que indica CatSalut. Com que els hospitals tenen bugaderia i màquines esterilitzadores, els diem que, si les volen tornar a rentar, endavant. Després d’uns quants usos s’han de tornar a rentar.

—Teniu permís per a confeccionar-les i repartir-les sense patir per la policia?
—No tenim cap permís. Si ens aturen, és un problema. A una persona que repartia ja la van avisar. Portava el certificat autoresponsable de desplaçament del Departament d’Interior, però els Mossos li van llençar el paper i li van dir que això no servia per a res. Per sort, no la van multar, però s’ha d’anar amb molt de compte. Evitem certes hores. A partir de les set o les vuit del vespre ja no sortim perquè és una hora crítica, aprofitem el matí perquè és quan la gent va a comprar i a fer gestions. Però ens la juguem.

—Heu parlat amb les institucions?
—Hem contactat amb l’Ajuntament de Nou Barris. Tenim una llarga batalla amb ells perquè ens facilitin material i ens donin algun permís de mobilitat. De moment tot han estat drames, crec que no estan gaire a favor d’aquestes iniciatives, ens posen molts entrebancs. Ells tenen la seva pròpia xarxa de voluntaris, suposo que volen promoure-la i no vincular-se amb les xarxes veïnals. No ens donen material, ens han dit que parlem amb Barcelona Activa, però ens proposen que treballem per a ells. Si ens subministren material, és a canvi que els lliurem les màscares a ells, que les destinen a la Guàrdia Urbana, Bombers, Barcelona Neta… També en necessiten, però pensem que és més necessari cobrir abans totes les residències i tots els CAP. Com que no hem trobat la manera d’arribar a un acord perquè ens facilitin material i coordinar-nos, hem tirat pel dret. Som a l’espera de saber si l’ajuntament ens pot donar algun permís de mobilitat, però no sé quan arribarà.

—Com funcionen les xarxes de suport veïnal?
—La primera que va sortir va ser la xarxa 3 Voltes Rebel, impulsada per un grup de socis i participants del casal 3 Voltes Rebel. Vam crear un grup de WhatsApp per coordinar-nos i vam començar a fer difusió d’un formulari en línia perquè s’hi apuntessin els voluntaris. Paral·lelament, es va crear la xarxa del barri de Porta, que va seguir els mateixos passos. Ens hem posat en contacte amb gairebé totes les farmàcies de Nou Barris per explicar-los qui som i que som a la seva disposició per qualsevol ajuda. Hem anat creixent i trobant cada vegada més necessitats. Amb el pas dels dies, s’han anat creant xarxes als diferents barris del districte i estem tots coordinats.

—Quines accions es fan, a banda de fer màscares?
—Des de cobrir la necessitat de medicaments fins a fer la compra.

—Repartiu vosaltres les medicines?
—M’explico. Una persona gran truca a la farmàcia perquè necessita uns medicaments, però està aïllada o té por de sortir i la farmàcia ens hi posa en contacte. Li expliquem què fem i, si li sembla bé, recollim la seva recepta i li portem els medicaments. També preguntem si necessita que li comprem res, que li passegem el gos, o qualsevol necessitat així.

—Us trobeu gaires dificultats?
—La darrera mesura que hem pres és activar una caixa de solidaritat. Ens hem trobat amb la necessitat de fer-la perquè els serveis socials estan col·lapsats. Vam trobar un cas d’una família a qui se’ls acabaven els aliments i no tenien cap ajut econòmic. Els serveis socials els deien que dilluns els portarien menjar, però va arribar dijous i no ho havien fet. Després, els van trucar i els van dir que passarien divendres, però tampoc. Hem hagut de fer nosaltres la compra, per això hem pres la determinació d’obrir una caixa per a comprar aliments per a les persones sense ingressos. Un altre dels serveis que tenim és la xarxa de suport laboral per a tots els treballadors que els han fet fora de la feina o que els han fet un ERTO. Ens vam posar en contacte amb el sindicat CO.BAS i ens va oferir tota mena d’ajut per a les persones amb problemes laborals.

Les #Xarxes de Suport 3VR, Porta, Trinitat Nova i Zona Nord, amb l’ajuda de @SPeriferica , hem decidit posar en marxa una Caixa de Solidaritat per donar suport essencial a les persones més danyades per la crisi de la #COVID19 al districte de #noubarris#TeiximXarxa pic.twitter.com/o7J2wMGfZ3

— Xarxa Suport 3VR (Nou Barris) (@xarxasuport3vr) April 8, 2020