Jordi Graupera: ‘L’esquerda entre la gent que va defensar l’1-O i els seus representants és com més va més ampla’

El professor Jordi Graupera ha arribat aquest matí a Barcelona provinent dels Estats Units, i una hora després d’aterrar a l’aeroport presentava el llibre ‘Una proposta per a Barcelona‘ (Ediciones Destino) davant la premsa a la rambla de Catalunya. El llibre, amb pròleg de Clara Ponsatí, és de fet la conferència que Jordi Graupera va impartir el mes de març i on explica el projecte de fer unes primàries independentistes a Barcelona. Avui, a les set de la tarda, hi haurà la presentació social, a la llibreria La Casa del Libro de la rambla de Catalunya, amb la presència de Ferran Mascarell i, per videoconferència, de Clara Ponsatí.

Aquest matí, Graupera ha volgut explicar en quin punt es troba el seu projecte, a l’espera de veure si ERC i PDECat s’hi acaben afegint, com han fet Demòcrates, Reagrupament i Solidaritat. I ha deixat clar que les primàries aniran endavant, amb partits o sense. Dit això, ha reiterat la seva contundent anàlisi de la situació política, que troba degradant, cosa que explica el motiu del projecte. L’anàlisi que Graupera fa al llibre l’ha resumit davant la premsa:

‘El catalanisme com a ideologia política present els darrers 150 anys és mort. Va arribar al final el 30 setembre, i el primer d’octubre la gent va posar el catalanisme allà on no havia estat. Resistència davant l’autoritarisme i violència. Pagant el preu de la repressió a canvi de defensar la llibertat. No era en els supòsits. El catalanisme és la ideologia que ha explicat als catalans a quines coses havia de renunciar per no entrar en conflicte amb l’estat espanyol. I això mor amb el primer d’octubre. La política actual té un problema greu, de fons. De decadència creixent. Afecta els lideratges i mecanismes de representació. Afecta la qualitat i el discurs per mobilitzar. Quan vaig escriure la conferència, hi podia haver la sensació que exagerava. Que feia una anàlisi derrotista per a fer valer la proposta. Passats quatre mesos d’aquella conferència, es veu que la degradació de la qual parlava avança més de pressa que no preveia jo mateix, i és molt més profunda que no s’imaginava molta gent. I no hem tocat fons. És creixent i ho serà més. L’esquerda entre la gent que va defensar l’1-O i els seus representants és com més va més ampla. Passat el cop inicial, apareix la crítica. I veiem que ens venen política quan només hi ha renuncia. No sembla que hi hagi canvi de rumb. Al contrari: és un cadàver enterrat de bocaterrosa que quan es desperta grata avall en lloc d’amunt. La nostra anàlisi és que la degradació continua. Cal fer alguna cosa. No l’han de fer una política o uns partits, la farà la gent. Com l’1-O, que el va fer la gent.’

‘Les primàries van endavant’
La gran pregunta, però, és saber què farà Graupera en cas que els grans partits (ERC, PDECat) no es presentin a les primàries. Doncs les farà igualment. ‘Els partits no tenen dret de vet. No en tenen. Les primàries es proposen també perquè els partits trobin la seva salvació. Veure si s’allunyen de les nostres propostes, s’allunyen de la centralitat del país. I la voluntat d’alliberament […]. I anar endavant no vol dir que renunciem a la incorporació dels partits. Estarem oberts fins a l’últim minut, que s’hi incorporin. Per això presentarem un reglament. Ara ens centrarem a organitzar les primàries. S’han incorporat arquitectes, economistes. Gent que mai s’hi acostaria, als partits. De moment, continuem amb les primàries. No necessitem els partits per a fer-les. Si es va poder fer un referèndum, es podran fer unes primàries. Potser s’hi afegiran veient la degradació del moviment. O potser veurem que els partits deixen de ser instrument de renovació. De fet, no descarto presentar-me sol. No hi ha cap motiu que ens faci parar.’

Les fitxes del dòmino
Graupera sempre ha cregut que, si els partits s’afegien al seu projecte, ho farien un per un, en forma de fitxes de dòmino. Una arrossegaria una altra: ‘Sempre vam dir que la primera fitxa havia de ser el suport popular, després les bases dels partits i finalment les direccions. I els partits creiem que, per ordre, serien Demòcrates, Solidaritat i Reagrupament, tots ells ja adherits. Ara vindria el món postconvergent. Primer Junts per Catalunya i després PDECat. I les declaracions de Neus Munté d’ara són més obertes que no les de fa un temps. Finalment hi ha ERC, actualment molt reticent. Seria la darrera fitxa. A mesura que avanci la pressió social veurem què passa, i hem de ser pacients.’

‘Fins on jo sé, Mascarell no s’ha retirat de les primàries’
Finalment, Graupera ha parlat d’un dels candidats públics a les primàries. Ferran Mascarell, ara delegat de la Generalitat a Madrid. ‘Fins on jo sé, no s’ha retirat de les primàries tot i el càrrec. I afegeixo: estic molt content que es presenti. És un regal d’altíssim nivell i expressa la trajectòria política que hem volgut trencar. Maragallisme i Masisme. Venim a trencar això. Però ens interessa que el veí de Montbau, o de la PAH, diguin que val la pena i també s’hi presentin.’