20.03.2018 - 20:17
|
Actualització: 20.03.2018 - 21:02
Tres-quarts abans de l’hora prevista, una filera llarguíssima de persones que volien escoltar la proposta de Jordi Graupera encarava l’accés al Teatre Victòria, al Paral·lel. Quan entràvem, el teatre ja era ple de gom a gom i costava de pensar on podria encabir-se tota aquella gent del carrer. L’expectació era màxima. Realment, és força inèdit que una persona sola, sense cap organització coneguda al darrere, susciti tanta atenció per a fer una proposta política per a la ciutat de Barcelona. Falta gairebé un any per les eleccions municipals i l’independentisme mira de trobar la manera més eficaç de posar la ciutat al servei de la República.
Ja fa uns quants dies que es va saber que Graupera, un filòsof amb molta requesta als mitjans de comunicació, proposaria de fer unes primàries per a tot l’independentisme per a confegir una candidatura que pogués plantar cara i disputar la batllia a Ada Colau. A més, amb la idea de disputar-les ell mateix i els candidats que sortissin dels partits que acceptin l’envit. Això sí, unes primàries obertes i no tutelades per cap direcció ni cap aparell de partit.
Avui, entre els assistents, a primera fila, hi han acudit uns quants polítics i cares conegudes de l’independentisme. Hi hem vist l’economista Elisenda Paluzie, que dissabte pot esdevenir presidenta de l’ANC, el professor Carles Boix, el filòsof Bernat Dedéu, el diputat Quim Torra, l’activista Anna Arqué i els diputats Assumpció Laïlla i Antoni Castellà, Jaume Clotet (Junts per Catalunya) i Eduard López (Esquerra), entre més.
El poder a les societats lliures
Graupera ha sortit a l’escenari quan faltaven encara tres minuts per a les set del vespre. Camisa blanca sota una americana negra. Texans i sabates fosques. Un faristol i la pantalla amb projecció de la web de la seva proposta al darrere. ‘Cadascú de vosaltres té una raó pròpia personal per ser avui aquí’, ha començat. I ha compartit unes quantes suposicions sobre les raons dels assistents per haver-lo anat a escoltar. Que si hi ha decepció amb els partits, que si creuen que no es fa allò que caldria des de les institucions…
Sense moure’s pràcticament del faristol, amb les mans enganxades al paper la major part del discurs, Graupera ha anat desgranant les seves idees per a Barcelona. Prèviament, ha parlat de l’actitud de les persones en les societats lliures: ‘A les societats lliures, el poder s’assoleix amb una afirmació d’un mateix. No renunciant a allò que hom és.’
De catalanistes a catalans
I ha fet un qüestionament del catalanisme. O, més ben dit, una nova descripció: ‘El catalanisme és la cultura política que mira d’adaptar les aspiracions dels catalans als límits que ha marcat l’estat en el curs dels segles. És una forma de pensament contra la imaginació. Se’ns demana preservar la pau social. Qualsevol disrupció de les aigües estancades es percep com una amenaça que cal evitar. Qui té el poder per delegació a les nostres institucions, el té en la mesura que no és cap amenaça per a l’estat. El catalanisme ha arribat al seu final.’
Segons Graupera, fou el primer d’octubre quan la gent va deixar de ser catalanista per ser simplement catalana. L’aplaudiment dels assistents ha interromput el discurs. ‘A partir d’aquell moment, va caure el castell de cartes. Gent dels partits han acabat cremats perquè van portar la situació fins aquí. I és per això que tenim gent a la presó i a l’exili, per haver posat en dubte les limitacions imposades per l’estat.’
Després d’aquestes consideracions més generals, el filòsof que aspira a ser batlle de Barcelona ha reivindicat el paper de la ciutat: ‘La ciutat de Barcelona es troba en un encreuament de camins únic. Les ciutats han recobrat el protagonisme. O bé volem més democràcia i més ciutat, o tindrem més autoritarisme i més estat. Barcelona ha de contribuir a fer créixer l’esperit democràtic els pròxims anys. Barcelona ha d’endreçar el nostre racó de Mediterrani. Les pròximes eleccions no van només de la recollida d’escombraries, el preu del lloguer… Està en joc si volem continuar vivint d’allò que és obvi i si volem competir al món amb salaris de cambrer o si volem repensar el nostre futur amb talent.’
‘Si anem junts, el sobiranisme governarà’
Graupera ha demanat d’entendre Barcelona com un lloc sense límits. Ha demanat també de decidir entre una ciutat forta i lúcida o una ciutat callada i dòcil. I ha afegit que és per això que ‘les eleccions municipals del 2019 són fonamentals’. A continuació ha recordat que els votants del 9-N i de l’1-O situen en mig milió els ciutadans que opten per l’opció sobiranista. I ha sentenciat: ‘Si el sobiranisme es presenta unit a les eleccions, guanyarà. Si no anem junts, Colau podria revalidar el mandat per un vot de diferència. De fet, podria governar qualsevol. Fins i tot, Ciutadans per un sol vot. Si anem junts, el sobiranisme governarà.’
‘La relació entre les direccions dels dos grans blocs del sobiranisme no és bona’, ha reconegut. En canvi, considera que ‘la relació entre els votants és més bona que mai’. I ha demanat de fer ‘unes primàries obertes on es pugui presentar i pugui votar qualsevol’. Ho ha dit així: ‘Fem unes primàries obertes i que guanyi el millor. Hem de treure tot el suc del nostre talent. Competir i col·laborar no són antònims.’ En aquest moment, la pantalla ha passat a mostrar el formulari per recollir signatures a la web de la seva proposta.
‘L’alcalde, el triem nosaltres’
Graupera ha dit que ‘els regidors deuran la seva força a la capacitat de mobilització’. I s’ha mostrat obert a millorar la proposta i a fer-hi aportacions: ‘Obrir tota la llista a les primàries? Endavant. La cosa més important és que les primàries incentiven la participació de la gent amb esperit innovador a la política. El veritable llegat del primer d’octubre és l’enfortiment democràtic. Les primàries no són únicament un mètode. Són un símbol de l’esperit de llibertat i de justícia.’ I s’ha manifestat molt segur de la victòria sobiranista a partir de la seva proposta: ‘Les primàries envien un missatge poderosíssim. Ens podem discutir entre nosaltres, però no cedirem l’ajuntament a qui accepta la vulneració dels nostres drets polítics. L’alcalde, el triem nosaltres perquè qui guanyi aquestes primàries guanyarà les eleccions.’
El filòsof i investigador universitari ha explicat que ja havia parlat amb Xavier Trias, Alfred Bosch i Antoni Castellà per exposar-los les seves propostes. ‘Ara no forma part de les seves prioritats, però estan disposats a pensar-hi’, ha dit, acompanyat de les rialles dels assistents. I ha afegit: ‘He obert una web per recollir signatures i fer-los saber que molta gent també ho vol. Si n’apleguem moltes, em reuniré amb les direccions dels partits per tornar-los-ho a explicar amb la força de les signatures. El poble va organitzar un referèndum; el poble pot organitzar unes primàries.’
‘Les vull guanyar’
‘Quin candidat no vol tenir tota la força del sobiranisme al darrere?’, s’ha demanat Graupera. I ha anunciat allò que no dubtava ningú: ‘Jo em vull presentar a aquestes primàries. I les vull guanyar. Si sóc aquí avui, és perquè crec que me’n sortiria. Però si no les guanyés, perfecte. Aquestes primàries em farien millor. Hem de deixar de ser les víctimes que es refugien en la unitat per no perdre.’ Aquestes últimes paraules són les que han arrencat els aplaudiments més forts d’un públic molt disposat a aplaudir.
Graupera ha parlat de les propostes que té per a Barcelona. I de la Barcelona que li agrada. Ha dit que el batlle de la ciutat no ha de ser ningú que tingui idees brillants. S’hi ha estat una bona estona i ha anunciat que penjaria el text a la web perquè tothom qui volgués se’l llegís amb deteniment. I ha acabat la intervenció traient un casquet de bala de goma de la butxaca.
La bala de goma
‘És un casquet de pilota de goma recollit a l’Institut Ramon Llull l’1 d’octubre. Des d’aleshores, l’he portat a la butxaca. Cada matí, quan sortia de casa, agafava el mòbil, la cartera i el casquet i me’ls ficava a la butxaca. Així cada dia. I anava observant la política catalana i m’entristia. Els meus amics també s’entristien. Una companya de feina, que avui ens acompanya, em va dir que no portés més aquell casquet a la butxaca perquè cada dia, tocant-lo, em recordava que era una víctima. L’endemà el vaig deixar a casa i vaig anotar a una llibreta: “Canvi de mentalitat: primàries.” Si m’ajudeu, jo crec que ho podem fer. Moltes gràcies.’
Després d’un aplaudiment a peu dret, Graupera ha demanat als assistents dues coses: que signessin la crida a unes primàries i que se n’anessin de pressa perquè pogués entrar la gent que feia cua a fora i poder repetir la conferència. Caldrà veure ara quina resposta rep dels partits. L’estratègia del filòsof és clara: cercar la força de la gent per forçar els partits a acceptar la proposta. Graupera fou un dels impulsors del debat per fer un referèndum quan no era al full de ruta del 27-S. És allò mateix, però ara al servei d’un govern sobiranista per a la capital del país. La idea ja corre. Qui s’hi atrevirà?
