Hem començat l’estiu amb mal peu

“No tractem de provocar una recessió, i no crec que hàgim de provocar-la. Però sí que creiem que és absolutament essencial que restablim l’estabilitat de preus, especialment en benefici del mercat laboral, més que qualsevol altra cosa. És massa calent i extremadament desequilibrat entre l’oferta i la demanda.” Arran del risc que hi hagi una recessió, mentre la Reserva Federal dels Estats Units continua endurint les condicions de finançament, el president de la Fed, Jerome Powell, va respondre amb contundència les preguntes que li feien al Senat sobre aquest punt.

I afegí: “Sé que haurem de ser àgils a respondre a les dades que vagin entrant, dins un panorama en evolució constant. Ens esforçarem per no afegir incertesa en un moment que ja és extraordinàriament desafiant i incert.” I va reblar: “Tenim les eines que necessitem i la determinació que cal per a restaurar l’estabilitat de preus en nom de les famílies i empreses nord-americanes. És essencial que reduïm la inflació si volem tenir un període sostingut de condicions sòlides al mercat laboral que beneficiïn tothom.”

En tot el seu discurs, tan sols hi ha una escletxa, que se li va “escapar” el dia abans, davant el Comitè Bancari del Senat, on va assenyalar: “La nostra intenció és aconseguir un aterratge suau, però el camí s’ha tornat més i més desafiant. Avui dia és molt difícil per la guerra d’Ucraïna.” Què volia dir, exactament?

No obstant això, la tendència dels principals índexs borsaris aquesta tarda continuava marcant compres fortes i el Dow Jones pujava d’un 2%, cosa que reflectiria que l’aversió al risc es va dissipant, almenys momentàniament. La raó d’aquesta aparent contradicció alguns analistes la veuen en el fet que els advertiments de Powell van marcar una línia dura contra la inflació, però, quan va admetre el risc d’una possible recessió, el mercat també va assumir la possibilitat que la pujada de taxes finalment podria ser menys agressiva que no pas el darrer ajustament de setanta-cinc punts base. Bé, els americans van a la seva i massa vegades recorren al metallenguatge en les seves explicacions. Tanmateix, en el fons, tenen memòria i saben que la recessió ja es va cristal·litzar en el passat després d’una actuació excessiva de la Fed.

Ara, ens hauria de preocupar més això que passa aquest mes de juny al nostre voltant. No anem bé. Així de clar. És cert que, ara i ací, la nostra gran expectativa és preveure com es portarà el turisme els mesos vinents. Les xifres de maig, que vam saber ahir, ens diuen que les pernoctacions de visitants estrangers als hotels de Catalunya van ser d’un volum equivalent al 87% del que havien tingut el maig del 2019. Aquest aspecte sembla assenyalar un bon camí.

Però ens cal fer un pas més enllà del turisme. Avui, per exemple, hem sabut que la confiança empresarial alemanya cau més que no s’esperava al juny, atès que l’augment dels preus de l’energia i l’amenaça de l’escassetat de gas inquieten les empreses de l’economia més gran d’Europa. Segons que comunica l’institut econòmic alemany Ifo, l’índex de clima empresarial cau al juny als 92,3 punts, després d’una lectura de 93,0 al maig, mes en què l’indicador va registrar una recuperació sorprenent, malgrat l’impacte econòmic de la guerra entre Rússia i Ucraïna. I això se sap l’endemà que els futurs del gas natural d’Europa tornessin a arribar a màxims de tres mesos, ara que Alemanya s’acosta una mica més al racionament del subministrament de gas natural i activa la segona fase d’un pla de tres parts per a garantir la seguretat del seu aprovisionament.

No cal dir que si Alemanya esternuda, Europa es refreda. I si ens basem en les dades preliminars de l’índex PMI (directors de compres), que vam saber ahir, és això el que passa aquest mes de juny. El creixement econòmic de la zona euro es deteriora intensament fins a assolir la taxa mínima en setze mesos, cosa que reflecteix, entre més aspectes, una paralització de l’augment de la demanda. Destaca el fet que la producció manufacturera es contrau per primera vegada en aquests dos darrers anys i el creixement econòmic del sector serveis s’atenua considerablement, sobretot en els d’atenció al públic.

De cara al futur immediat, l’enrariment de l’entorn afecta l’estat d’ànim dels empresaris i els ho fa veure tot d’un to molt pessimista. Potser per això també expressen unes expectatives d’activitat més baixes durant els dotze mesos vinents i assenyalen el nivell més baix de positivitat d’ençà de l’octubre del 2020. Tant la manca de creixement de la demanda com l’empitjorament de les perspectives es vinculen sobretot al cost creixent de la vida, a les condicions financeres més estrictes i a les inquietuds al voltant de les energies i les cadenes de subministrament a causa de la guerra d’Ucraïna i els trastorns persistents per la covid. Mentrestant, les pressions dels preus han continuat essent elevades i assolint nivells mai vists abans de la pandèmia. De totes maneres, una certa moderació de l’augment dels costs, per tercer mes consecutiu, suggereix que la taxa d’inflació pot haver començat a disminuir. Tant de bo sigui un senyal positiu!

Segons que calculen els analistes de PMI Markit, aquesta desacceleració apunta una taxa de creixement del PIB de tan sols un 0,2% al final del segon trimestre, cosa que equival a una caiguda abrupta després del 0,6% registrat al final del primer trimestre. I afegeixen: “És probable que la situació empitjori a la segona meitat de l’any.” Esperem pel bé de tots que no l’encertin.

Però ací també hi ha hagut notícies aquest dia de Sant Joan. Hem sabut que l’INE ha revisat a la baixa l’estimació de l’abril sobre el creixement del PIB del primer trimestre, del 0,3% al 0,2%. Una dècima menys que atribueixen a una frenada més forta que no es preveia en el consum de les cases. Avui, l’organisme estima que el consum es va contreure d’un 2% el primer trimestre, enfront del creixement de l’1,5% que va registrar en l’últim quart del 2021. Cal apuntar que és la primera taxa negativa de la despesa de les famílies d’ençà del primer trimestre del 2021, quan es va reduir d’un 2,6%.

Per acabar el dia, aquesta tarda, el vice-president del Banc Central Europeu, Luis de Guindos, ha llançat un gerro d’aigua freda a la idea que s’havia escampat sobre la possibilitat que el BCE vengués bons per compensar qualsevol nova compra, a fi de lluitar contra l’augment dels costs d’endeutament dels països amb més deute. Quan li han demanat sobre la qüestió, ha contestat això: “Aquest aspecte no l’hem discutit, però jo no seguiria sempre les informacions dels mitjans de comunicació.” Bé, doncs al famós instrument per evitar l’augment desigual de les primes de risc, que continua essent un secret, ara s’hi afegeix un dubte més.

I aquest és el panorama que tenim tot just encetar l’estiu. Fa uns mesos estàvem convençuts que tot plegat aniria molt més bé –recordeu les expectatives positives dels empresaris aleshores?– però aquesta és la realitat d’un mes que no aporta bones sensacions, tret del turisme. No obstant això, si hem après res en aquests temps de desori, és a valorar que tot canvia molt… i molt de pressa.