08.11.2017 - 22:00
Del 2006 endavant, des de l’empresa petita i mitjana de l’edició en català, Jordi Ferré ha tingut un paper singular i valuós: mirar de trobar estratègies per a consolidar la xarxa d’editorials independents i plantar cara a l’oligopoli que va néixer amb la creació del Grup 62. Fundador i director de Cossetània Edicions des del 1996, avui és responsable del 9 Grup Editorial (format per Cossetània, Angle i Eumo). Precisament, enguany s’han commemorat els vint-i-cinc anys de la creació d’Angle Editorial.
En aquesta dècada que ha transformat el món de l’edició en català, les accions de Ferré per a crear moltes menes d’aliances amb més editorials han fet sorgir projectes com ara la comercial Xarxa de Llibres i la fallida plataforma digital Edi.cat. I tot això des d’editorials que no tenen el centre neuràlgic a Barcelona i es trobem repartides per tot el territori. Entre el 2011 i el 2015 també va assumir la presidència de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana.
Repassem amb Jordi Ferré aquesta dècada apassionant, observem el present i encarem els objectius de futur del 9 Grup editorial, però també del món de l’edició en llengua catalana.
—Com la veieu, aquesta última dècada que ha viscut el món de l’edició en català, des del 2006, amb la creació del Grup 62, les expectatives del llibre digital, la fallida de la distribuïdora Arc de Berà, el boom de les editorials petites independents, la crisi cruenta que tot just ara sembla que comença a esvair-se… Hi heu tingut un paper molt actiu, tot i que potser poc visible.
—Aquests darrers deu anys han passat tantes coses en el món de l’edició en general i també en el món de l’edició en català, que costa de creure que la transformació hagi estat tan gran. És la dècada de l’arribada del llibre digital i les seves expectatives de negoci, i s’ha viscut una crisi tan impressionant que ha canviat el panorama editorial mundial. En un sistema d’editorials petites com és el català, que comparteix mercat i competeix amb la indústria editorial en castellà, és d’una enorme complexitat.
—Però vau prendre posició i vau començar a engegar accions ben aviat.
—L’any 2006, en tornant de vacances, que sempre és un període de reflexió, amb el meu soci, Josep Maria Olivé, vam començar a parlar de fixar algunes estratègies en l’àmbit digital. També teníem el problema de la distribució: en aquell moment teníem donat a un tercer el 100% de la comercialització del negoci. L’Arc de Berà ho feia tot: la logística i la comercialització. Vam començar a pensar en teixir aliances per controlar la part comercial del nostre negoci editorial. Que a Catalunya l’Arc de Berà controlés la logística i la comercialització era una concepció molt clàssica del negoci. Vam veure que això no passava a la majoria de països europeus, que no anava així. Vam pensar a traslladar el model europeu al nostre mercat. I així van sorgir les primeres aliances, el 2009, amb Angle i Bromera, per a cobrir la necessitat de tenir una comercialització pròpia.
—Era l’origen de la comercial Xarxa de Llibres, amb participació de Cossetània, Angle i Bromera.
—I aquesta xarxa, aquesta aliança, va ser el nostre salvavides, perquè el 2010 l’Arc de Berà va petar. Això va començar a evidenciar que les aliances entre editorials eren possibles. Paral·lelament, vam crear també amb Angle i Bromera la plataforma Edi.cat. Va ser un projecte fallit, perquè l’estat espanyol no va dotar el negoci del llibre digital d’un marc legal, a fi que es pogués desenvolupar. El llibre electrònic és impossible amb la quantitat de descàrregues il·legals que es fan. Són molt poc perseguides. Amb tot, l’experiència ha estat bona. Vam ser pioners en això.
—La manca de persecució de la pirateria hi va tenir un paper, però la irrupció de més plataformes d’edició i venda de llibres digitals, com ara 36L, primer, i una mica més tard, Libranda, que aplegava els grans grups editorials espanyols, també us va dificultar el projecte.
—Però això no ens va fer mal. Ens va fer mal que no hi hagués volum de negoci, per la inexistència d’un marc legal que garantís les vendes. Imagineu-vos que aneu cada dia al bar a prendre cafè i no el pagueu mai, perquè no us dóna la gana. És inviable. També és cert que potser amb la aparició d’Amazon i més plataformes tecnològiques ocupant aquest mercat no ens n’hauríem sortit, però era una opció que havíem d’intentar. A hores d’ara venem llibres digitals de les nostres editorials a través de més plataformes, però la facturació sobre el total és molt petita.
—Quin tant per cent representa?
—No arriba a l’1%.
—Us sap greu avui haver-vos venut Edi.cat?
—No, no. M’hauria sabut greu no haver-ho intentat. Haver-ho venut no em sap greu, perquè era un negoci sense recorregut. La decisió va ser correcta.
—Parleu-me d’aquesta idea de crear aliances.
—Precisament, el millor valor d’Edi.cat fou que ens va servir per a teixir aliances i coneixences i tenir molta informació de qui era qui i amb què i qui podíem comptar. I vam acabar creant Xarxa de Llibres amb Bromera i Angle. Aquesta comercial també va passar a ser la de més editorials. Avui treballen amb Xarxa de Llibres editorials com ara Viena, Eumo, Símbol, Abadia de Montserrat, Base… Tenim un volum interessant d’editorials independents. És una comercial no vinculada a cap gran grup, té plena autonomia. Enric Faura n’és el director. D’aquest projecte, n’estem molt satisfets i això ens confirma que anem bé. Perquè, o teixíem aliances o ho hauríem tingut molt complicat en un mercat que el 2010 va entrar en recessió. La manera de superar la crisi va ser aliar-nos per defensar-nos.
—No n’heu parlat, però una altra raó per a les aliances era no ser en l’òrbita del Grup 62.
—La voluntat és no ser en l’òrbita de ningú. Aquesta és la manera que tenim de defensar el nostre projecte de negoci i fer-nos grans. Més tard, el 2012, hi va haver una aliança d’Angle i Cossetània per formar el 9 Grup editorial, en el qual el 2015 es va afegir Eumo. El 9 Grup té un 30% de l’accionariat d’Eumo. També hi vam afegir un projecte de micromecenatge, Quòrum Llibres, amb el qual editem uns deu llibres l’any.
—Què permeten les aliances de 9 Grup?
—D’entrada, Cossetània, Angle i Eumo compartim despeses d’administració. Això ens serveix per a guanyar eficàcia. A més, les editorials del grup no han perdut la seva personalitat ni la manera de treballar. Són segells molt autònoms.
—Optimitzeu recursos però no engoliu.
—Exacte, no unifiquem projectes. Enguany, que Angle ha fet vint-i-cinc anys, el protagonisme l’ha tingut l’editora, Rosa Rey, i el seu equip. Treballar d’aquesta manera ens permet també de tenir perspectives més riques sobre els projectes de futur. És cert que això ens ha obligat a redefinir els punts d’intersecció de totes tres editorials.
—L’aliança amb Bromera va caure pel camí?
—No, perquè amb Bromera continuem vinculats amb Xarxa de llibres. Hi ha moltes menes d’aliances i això és molt important: amb Angle ens vam acabar fusionant, però d’Eumo no en tenim pas el control, el 70% del negoci és de la Universitat de Vic. El tipus d’aliances que es poden fer són molts i tots serveixen i els hem d’anar a buscar.
—Quins objectius nous teniu? Com veieu el panorama editorial actual?
—Deixant de banda la conjuntura actual que viu Catalunya, el sector editorial ha començat a deixar enrere la crisi. Per una altra banda, internacionalment, el llibre electrònic s’ha estancat. Recordo que deien que el 2020 el llibre electrònic hauria eliminat el llibre de paper. Doncs no, aquesta incògnita s’ha aclarit: ens hem de moure en l’àmbit del paper. Pel que fa al 9 Grup, hem de continuar refermant les línies editorials i incidir amb la màxima ambició possible en el mercat. Ara no tenim en perspectiva noves aliances, tot i que no tanquem mai la porta. Com ja us he dit, n’hi ha de moltes menes i ara us en posaré un altre exemple, que em ve al cap: amb l’editorial Alpina, que teòricament és la competència de Cossetània, hem arribat a un acord per tirar endavant dues col·leccions conjuntament. Aquests anys, consolidant aquest espai, hi hem deixat la pell.
—En aquesta darrera època s’ha esdevingut el boom de les petites editorials independents en català. Com el valoreu, aquest fenomen?
—M’entusiasmen molts projectes editorials nous, tot i que crec que cal anar en compte de no atomitzar excessivament el mercat. Entre aquestes petites editorials, també hi neixen aliances, només cal mirar-se l’associació Llegir en Català. Van en aquesta línia. L’atomització pot ser un problema que les aliances poden resoldre. Ho repeteixo: les aliances, diverses, són importants per a l’ecosistema editorial català. Hi ha moltes menes i nivells d’aliances, cada editorial s’hi ha de sentir còmoda. Ara, anar sol serà complicat. I un altre factor que vull destacar: la professionalització és bàsica, en el sentit que la gent s’hi guanyi la vida. En una editorial t’hi has de poder guanyar la vida. Ha de ser un negoci, l’ofici. Estan molt bé els projectes editorials que són un complement, però crec de veritat que cal decantar-se per les estructures professionals, que són les que creen el veritable ecosistema. No hem de crear un mercat editorial amateur. Implicaria una economia de resistència. Cal consolidar i fer créixer un món editorial professionalitzat.
—No voldria acabar sense parlar de la importància que ha tingut el fet que aquestes iniciatives i projectes editorials hagin sorgit de fora de Barcelona, de diferents llocs del país: Valls, Manresa, Alzira, Vic…
—En aquests moments, la tecnologia ens serveix per a crear estructures editorials des de qualsevol indret. Nosaltres n’hem estat actors, d’això. Fora de Barcelona i l’àrea metropolitana han nascut molts projectes i això ja s’ha consolidat. És un fenomen que enriqueix culturalment el país.
