Jordi Fàbregas: ‘Vivim molta creativitat a la música folk i això s’hauria de fer visible amb més normalitat’

Jordi Fàbregas va néixer a Sallent (Bages) l’any 1951. Als anys seixanta va començar a tocar la guitarra i cantar tot sol, influït per la tradició familiar i els moviments de música folk. Ha creat nombrosos grups i és l’impulsor del Festival Tradicionàrius. A més, ha creat el Centre Artesà Tradicionàrius i ha organitzat nombrosos festivals de música d’arrel. Ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Música (1991), el Premi Nacional de Cultura Popular (1995), la Medalla d’Honor de Barcelona (2006) i la Creu de Sant Jordi (2020).

• Quina va ser la vostra primera immersió en la música d’arrel?
• He tingut la sort que a la família sempre hem cantat. Jo sóc de Sallent i a casa la cançó hi era present sempre. Ara, professionalment, quan vaig començar a cantar anava més en la línia de cantautor, dins el reflux del grup Setze Jutges, la cançó francesa amb Jacques Brel… Llavors va ser quan vam crear el grup la Tecla i després el grup Coses. Això va ser a final dels anys seixanta i durant tots els setanta, quan vam fer els tres discos de Coses. El darrer disc ja apuntava més en la línia de la recerca de la música d’arrel i la música popular. Més tard, amb els grups el Pont d’Arcalís, Harmònica Brava, la Murga, Primera Nota… ja ha vingut tot seguit.

• Als anys setanta arribeu a Barcelona provinent de Sallent, al Bages. Com és aquest canvi?
• Bé, això prové una mica del fet de voler-me dedicar a cantar i a la música en general. Hi havia uns quants companys amb qui cantàvem a la zona del Bages i el Berguedà i ens dèiem la Tecla. Quan vam acabar el servei militar, jo em vaig traslladar a Barcelona a treballar en feines ‘normals’, però amb la idea de dedicar-me a la música. Els altres companys, que eren de Viladomiu Nou, també van baixar a viure a Barcelona i vam engegar el grup Coses.

Llegiu tota l’entrevista aquí.