Jordi Évole i David Fernàndez, un cara a cara sobre futbol, política i ultradreta

David Fernàndez ha arribat una mica tard al món del futbol, i com a afeccionat del Rayo Vallecano. Jordi Évole és un conegut afeccionat del Barça. I tots dos van coincidir aquesta setmana en un acte a la llibreria Taifa del barri de Gràcia de Barcelona per a presentar el llibre del periodista Quique Peinado ‘¡A las armas! Hooligans ilustrados’ (Libros del KO), en què fa el seu homenatge al Rayo, el club del seu barri. La presentació es va fer poc abans del Barça-Rayo del Camp Nou, i a la tertúlia es va parlar de futbol, de política, de moviments socials i també de la impunitat de la ultradreta.

Algunes frases destacades del debat:

Jordi Évole: ‘Em sento identificat amb l’expressió “barrionalista” que surt al llibre. Els “bukaneros” són dels pocs grups d’afeccionats d’esquerres als camps de futbol. Tu creus David que els “bukaneros” donarien suport a Artur Mas en la investidura?’

David Fernàndez: ‘Dirien que no, n’estic convençut!’

David Fernàndez: ‘I això del “barrionalisme” també funciona molt bé a Gràcia, per la seva història. La meva opció pel Rayo és de classe, de rebel·lia. Si s’ha de triar quan hi ha les lògiques dels grans que tot ho volen i tot ho poden i hi ha els petits que sempre resisteixen… I la del Rayo va ser l’opció més digna.’

David Fernàndez: ‘El Barça és efectivament més que un club, és una multinacional, i té el cinisme de la política internacional a la seva samarreta: davant hi té Catar, que és qui finança la guerra al Pròxim Orient, i a darrere hi porta Unicef, que és qui s’encarrega de les víctimes.’

David Fernàndez, parlant de Messi: ‘Som en un país en què la verge és negra, el goril·la és blanc i l’heroi nacional és un defraudador fiscal, i no parlo de Pujol.’

David Fernàndez, sobre la ultradreta: ‘L’especificitat és la tolerància amb l’extrema dreta i amb les formes de feixisme. És un insult. Qui amenaça Jordi Borràs és qui entra a la Blanquerna fa dos anys.’

Jordi Évole diu que va comentar el fet en una tertúlia d’una televisió de Madrid i tothom el mirava amb cara d’estranyesa. ‘Que trist que ni tan sols els hagi arribat aquest fet.’