Jordi Domingo: “El Consolat de Mar no el té ningú més. Aprofitem-ho!”

A partir de l’octubre, començaran a Tortosa els actes de celebració dels tres quarts de mil·lenni del Consolat de Mar. No volen que sigui una simple commemoració, fan feina de fons per recuperar aquesta institució cabdal en clau de present. No es vol fer arqueologia, ni simbolisme, sinó recuperar els valors del Consolat de Mar i projectar-los en un present ambiciós. En un moment en què sembla que a vegades l’ambició de país s’hagi desdibuixat, aquest projecte agafa una força constructiva transcendent. Empeltar el present d’un passat enlluernador per la seva capacitat d’introduir canvis de gran importància en el dia a dia. Història i tecnologia van de bracet, en aquest projecte. En parlem amb en Jordi Domingo, Cònsol Major, que ha pogut comprovar en diferents estaments internacionals que el prestigi del Consolat de Mar és més fort a fora del país que no pas a dins. Per això, una frase clau del seu discurs és: “Hem de saber fer surar la història la nostra història.”

—Dieu que cada vegada que feu una gestió internacional, el Consolat de Mar en surt reforçat pel seu passat. Això sona molt bé, no fem volar coloms?
—En l’àmbit internacional, el reconeixement que té el Consolat de Mar no té res a veure amb el de dins el país. El Consolat de Mar és la millor marca que té Catalunya al món, sense cap mena de dubte. Ningú no la pot discutir. A part de tenir set-cents cinquanta anys d’història (això ja hauria d’enorgullir tothom), va ser el dominador del món durant molts segles i resulta que a fora el respecten i l’aprecien. Quan parles amb acadèmics de tot el món, tenen un gran reconeixement per aquesta institució. Se’n senten deutors perquè en les investigacions que fan, en la seva feina diària, les arrels sempre són al Consolat de Mar. Hem de saber fer surar la nostra història.

—Parleu en clau de present?
—Fa poc, una persona molt influent en l’àmbit europeu em deia que Barcelona es podria convertir en el centre referencial de l’arbitratge i la mediació, després de Londres i Singapur. Que, si ens ho proposàvem, podríem ser la tercera ciutat del món en aquestes matèries. Ho tenia molt clar: tenim els millors hotels, som un lloc privilegiat estratègicament, tenim la logística garantida… Però sobretot em remarcava que teníem el Consolat de Mar i que cap país del món no podia dir que tingués una institució com aquesta. Aquesta persona acabava els arguments amb una frase decidida: “Sou els inventors de l’arbitratge i la mediació i això no ho té ningú més. Aprofiteu-ho!” I jo faig les seves paraules meves i dic el mateix.

—I s’aprofita prou?
—Pretenem que el Consolat de Mar sigui a les taules dels empresaris, de les universitats, dels instituts i també a la cuina de casa nostra, perquè així la gent entendrà que vam ser els capdavanters en la qüestió de l’arbitratge i la mediació i reivindicarem com a propi i autòcton un sistema de resolució de conflictes més eficient i saludable. Eficient en termes econòmics i de temps, i saludable perquè psicològicament resol més conflictes i propicia la convivència i la pau entre gent enfrontada. La mediació no vol imposar la decisió d’un jutge o d’un àrbitre sinó trobar, entre les parts i amb l’ajuda del mediador professional, una solució per al conflicte que els permeti de continuar treballant i explotant allò que dóna benefici​ (econòmic, social i moral) a totes dues parts.

—Un dels projectes més significatius és en el món universitari. Creeu una càtedra del Consolat de Mar?
—No sé quin nom final tindrà, serà el món universitari qui decidirà el nom exacte segons els seus paràmetres. Com a idea, partim de la base de càtedra interuniversitària amb projecció internacional del Consolat de Mar. La idea és que sigui present a la universitat. És essencial per a tenir uns àrbitres i mediadors excel·lents. No tan sols a Catalunya, sinó al món. Ens agradaria que es formés en l’excel·lència gent d’aquí i també de tot el món. En aquest sentit, volem ampliar la col·laboració que hem començat amb els rectors de la universitat pública catalana a tota la Xarxa Vives. Pretenem que no tan sols s’estudiï i es formi en l’excel·lència en el món del dret, de l’economia, de la psicologia i de l’ètica, sinó també en aspectes concrets de la contractació, de l’assegurança, de les responsabilitats. I, sobretot, i això ho hem discutit amb molt rectors, és del tot imprescindible que algú faci un estudi profund la manera de trobar solucions en l’origen essencial del conflicte, que no és res més que el xoc de cultures.

—Què voleu dir?
—De la meva experiència de cinquanta anys d’exercici professional com a advocat et puc dir que, de les aliances d’empreses de tipus nacional o internacional en què he participat, que són moltes, el 99% de les que han fracassat ha estat pel xoc cultural, per la incapacitat d’entendre’s. Ni per la logística, ni per res relacionat amb el negoci. I ningú no n’ha fet una anàlisi profunda, ni s’han buscat solucions perquè la gent pugui prevenir aquest xoc cultural o mesures per minimitzar-lo. Al Consolat, creiem que hem de col·laborar activament amb la universitat amb una càtedra que toqui específicament aquesta qüestió en benefici de la pacificació de la vida econòmica, social i política.

—El Consolat de Mar ha tingut molta influència en el món marítim, especialment en el transport de mercaderies. En aquest món globalitzat en plena crisi, on tots patim les dificultats d’aquest mena de transport, es pot fer res per millorar la situació?
—No hi ha cap mena de dubte que el flux de contenidors i mercaderies amunt i avall del món és molt important. Tan sols cal pensar en el famós accident del canal de Suez i la quantitat de vaixells que van estar atrapats. El món del trànsit mercantil per la mar, de tota la vida, és essencial per a la humanitat i les diferents civilitzacions. Avui, és el més transcendental. Però, què passa? Doncs que hi ha una gran concentració d’empreses. Ara ​creix molt una ​que pertany al govern xinès (Cosco Group), que ​probablement ja és la tercera del món (després d’unes quantes fusions), però les grans navilieres del món bàsicament són europees i tan sols en són tres: la danesa Maersk, la ​italiana Mediterranean Shipping Company (MSC), amb seu a Ginebra, i ​la francesa CMA CGM, amb seu a Marsella. Aquestes tres són les que acumulen el trànsit més gran del món, no solament marítim, sinó que també han anat concentrant ​bona part del transport terrestre.

—I el poder polític no hi fa res?
—Aquesta gent ha fet un oligopoli i val a dir que el Parlament Europeu mentrestant mira cap a una altra banda. No ha pogut o no ha sabut enfrontar-se d’acord amb el dret de la competència a aquesta situació. No ha fet la seva feina mentre aquesta gent imposa les regles de joc a tot el món. Aquesta situació ha creat grans conflictes, sobretot amb els agents marítims que treballen al voltant d’aquest transport. Els shippers, els transportistes, els carregadors dels bucs comerciants dels contenidors, tot això causa conflicte fins al punt que s’han arribat a fer pràctiques absolutament nocives, com ara el blank sailing, que és quan aquestes grans companyies decideixen unilateralment que no et deixen la mercaderia al port on s’havien compromès sinó en un altre que els convé més. Això és una transgressió absoluta d’un contracte, però la gent no es pot enfrontar obertament amb un oligopoli, perquè segurament guanyaria en un tribunal, però mai més no tornaria a transportar una mercaderia. S’han d’empassar el gripau. I, a més, hi ha un altre inconvenient: el món del transport marítim ​continua treballant essencialment amb documentació sobre paper. Encara no treballa electrònicament i en aquest sentit sí que podem fer-hi algunes aportacions.

—Quines?
—Doncs ​mireu, hem de pensar que tan sols una mica més de l’1% del trànsit marítim ​internacional treballa amb ​el bill of lading electrònic –que fa de “targeta d’embarcament” de la mercaderia i és el document que acredita ​la transmissió de la seva possessió o propietat, segons el dret de cada país. Moltes de les navilieres (i més agents marítims) han fet el seu propi bill of lading electrònic, però hi ha una gran desconfiança entre totes les parts que intervenen en el transport i no hi ha manera d’aconseguir de passar del paper a l’electrònica. Ni l’ONU no se n’ha sortit. Això ha de canviar. Hi ha d’haver una confiança mútua i recíproca entre tots els agents perquè el transport funcioni i es pugui fer electrònicament. Ara, la confiança no existeix. Tot això és un garbuix que dificulta el trànsit. ​Tanmateix, és ​del tot inexorable que tard o d’hora se superarà aquesta situació, malgrat que ara es vegi tan difícil.

—I el Consolat de Mar, què hi pot aportar?
—Treballem amb diferents ​agents ​marítims i en contacte amb unes quantes institucions internacionals amb la idea de provar d’acostar posicions entre els uns i els altres. Tot i que, com ja he dit, és molt complicat. Tecnològicament, treballem en col·laboració amb el Centre Blockchain de Catalunya per procurar que realment tot el vessant documental pugui coordinar-se electrònicament i amb blockchain per a garantir-ne la seguretat. ​Tots hauríem de ser conscients que el Consolat de Mar, com a organisme independent, neutral i primus inter pares entre tots els que hi intervenen​, podria ser la institució que pogués donar ​la confiança ​imprescindible amb aquest paquet aplicable a totes les operacions. És un projecte molt ambiciós i difícil, però s’han fet passos molt importants i esperem que durant la commemoració dels set-cents cinquanta anys encara se’n facin més. Si tot es vinculés electrònicament per mitjà de la cadena de blocs, seria ​molt segur, molt ​àgil i ​faria guanyar molt de temps i diners en qualsevol operació. Que és difícil? Sí. Que és possible? També. El Centre Blockchain de Catalunya ho té molt avançat. Falta ​poc per acabar-ho. Cal establir la confiança ​precisa entre totes les parts. Tornem al començament de l’entrevista: el Consolat és l’única institució que té prestigi històric per a fer-ho. Quan parlem amb gent de fora, ho veiem clar del tot.

—A part del desenvolupament tecnològic, feu més passes per fer-ho realitat?
—Sí, fem molts contactes. D’aquí a ​poques setmanes vaig a Alexandria ​(en una missió de la Cambra de Comerç) i el mes de setembre ve una delegació israeliana a parlar de ​moltes coses, però també de tot això. ​També ens consta que hi ha tècnics de Nacions Unides preocupats per la situació actual amb qui hem parlat i ens han demanat informació. Treballem i cosim relacions perquè pugui reeixir. Esperem que durant aquests quinze mesos de commemoració puguem fer algun anunci important al respecte.

—Voleu afegir res més?
— M’agradaria recordar unes paraules de Jaume I, ​que va dir als mercaders i comerciants: “Prescindiu de la jurisdicció del rei, ​prescindiu de la jurisdicció ordinària i jutgeu-vos vosaltres mateixos d’acord amb els vostres usos i costums.” I això no és res més que l’arbitratge i la mediació. ​Quan sentim a parlar, a escala nacional i internacional, de la conveniència de desenvolupar els “sistemes alternatius de resolució de conflictes”, hauríem de ser conscients que el nostre Consolat de Mar en va ser el precursor universal i tothom n’hauria d’estar orgullós i reivindicar-ho. Quan Jaume I atorga als comerciants del barri de la Ribera la consideració d’universitat de prohoms de la Ribera i desenvolupen, a partir dels seus usos i costums, el Llibre del Consolat de Mar (primer codi de comerç internacional, vigent durant segles), s’instaura una regulació i una jurisdicció universals. Els usos i costums d’aquella època, que fan posar la pell de gallina, fan una regulació ​exhaustiva de tot allò que afecta el dret marítim i les relacions derivades de l’activitat a la mar, entre les quals la social, ​de manera molt important. Si m’ho permets, en aquest sentit també m’agradaria recordar una disposició dels Costums de la Mar de Tortosa ​(precursora de moltes de les disposicions del Llibre del Consolat de Mar), que després va formar part ​d’aquest ​i que al segle XIII ​estipulava com ​havien de ser els advocats i com havien de defensar els drets de la ciutadania.

—Digueu, digueu…
—Diu així: “Els advocats han de ser cortesos i al·legar de manera elegant i no han de ser escarnidors, ni baralladors, ni amenaçadors, perquè podria minvar la seva fama i el jutge els podria fer fora del judici i castigar-los d’acord amb la llei. Tothom ha d’estar assegurat i el seu dret ha de ser atès i no amenaçat, ni escarnit, ni ser objecte de befa, ja que per tals coses si algú perd el seu dret i es desconcerta, per por no demana allò a què té dret. La qual cosa és contra Déu i contra els homes.”

—…
—Posa els pèls de punta veure allò que es deia i feia al segle XIII i XIV i això que passa avui al segle XXI.