Jordi Cuixart: ‘L’espiral d’amenaces creixerà i serà constant’

La mobilització de dilluns de suport a l’ex-president de la Generalitat, Artur Mas, i les ex-conselleres Joana Ortega i Irene Rigau es preveu multitudinària: hi ha més de trenta mil persones inscrites i més de cent autocars programats per a omplir el passeig de Lluís Companys. I tot plegat, després d’una setmana en la qual el govern espanyol ha intensificat el nivell d’amenaça en el seu discurs. Ha donat per tancada l’anomenada operació diàleg i ha insinuat actuacions com ara precintar col·legis electorals o activar l’article 155 de la constitució espanyola. L’acte de dilluns vol ser una nova mostra d’unitat de la societat civil contra la judicialització del procés: ‘El repte no és desbordar res, sinó continuar mostrant que la força és al carrer’, diu Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, una de les entitats organitzadores de la mobilització. Hem volgut parlar amb ell perquè ens analitzi el context en què es produeix el judici del 9-N i com ha de respondre la societat a les amenaces que arriben de Madrid.

—Quina expectativa teniu de cara a la mobilització de dilluns?
—Nosaltres mai no acabem de donar la xifra final. Però és evident i obvi que amb trenta mil inscrits, i quan encara queda un cap de setmana per davant, la mobilització serà, de nou, massiva. Però no ens atrevim a quantificar-ho perquè la societat sempre ens supera, i amb escreix.

—I pot ser que molta gent que no s’ha inscrit hi vagi.
—Exacte. Segur que tornarem a saber estar a l’altura de les circumstàncies. El repte no és desbordar res, sinó continuar mostrant que la força és al carrer i aquesta capacitat de mobilització que tenim el conjunt de la societat.

—Després de la mobilització de dilluns i abans que arribi el referèndum, preveieu tornar-vos a mobilitzar?
—Sí, nosaltres ja ho vàrem dir en la manifestació de defensa dels càrrecs electes a l’avinguda de Maria Cristina de Barcelona, i ho reiterem. Ara entrem en un estadi de mobilització permanent on serà més necessària que mai la unitat d’acció en defensa d’allò que és nuclear en la nostra societat, que són els principis democràtics que ens cohesionen com a societat. Sobretot ha estat aquesta lluita compartida des de fa més de quaranta anys que ens ha permès d’aconseguir grans èxits col·lectius. Per tant, fem una crida a la mobilització permanent, responsable, serena i amb la disciplina que exigeix el moment històric en què ens trobem. I aquesta mobilització permanent pot tenir diferents expressions, però és cert que als catalans ens toca sortir a defensar allò que sempre hem defensat, la democràcia i el dret de decidir.

—I s’han de respondre les amenaces que vénen de l’estat espanyol?
—És important saber no caure en els paranys de l’amenaça verbal permanent. Nosaltres hem de reaccionar a les accions legals que emprèn l’estat espanyol, que confon el de legalitat versus el principi democràtic. És a dir, un dels grans acords de país que tenim la societat catalana és que el principi de legalitat i el principi democràtic conviuen en peu d’igualtat, i en canvi, l’estat espanyol s’empara constantment en unes lleis caduques i fa una lectura restrictiva d’aquestes lleis per amenaçar constantment. És important que nosaltres, com a entitats que encapçalem el moviment sobiranista, tinguem sempre present que hem de reaccionar a les situacions que ens aboca la judicatura espanyola i a la suspensió de lleis del parlament per part del TC. Per tant, la nostra reacció ha de ser d’acord amb fets concrets, no amb amenaces que denoten la farsa de l’operació diàleg.

—Fins a on creieu que està disposat a arribar l’estat espanyol?
—L’estat espanyol, malauradament, demostra la seva part més fosca i més intransigent, i nosaltres no volem fer de futuròlegs. Però sí que veiem constantment que l’estat espanyol és incapaç de reconèixer que a Catalunya hi ha un consens majoritari amb el referèndum d’autodeterminació. I una evidència la pots negar tant com vulguis, però no per això deixarà de ser una evidència. En aquest sentit, no coneixem els límits de l’estat espanyol. Ens agradaria creure que algun dia l’estat espanyol reaccionarà, però de moment som molt escèptics. En tot cas, sí que diem que tot allò que hem aconseguit durant tots els anys d’història de la nostra nació ho hem lluitat sempre amb ungles i dents, no se’ns ha regalat. Per això estem segurs que si els catalans ho volem, tindrem la república catalana. I aquesta es guanya a les urnes i es defensa al carrer. Estem convençuts que l’estat espanyol, tard o d’hora, via comunitat internacional o via evidència dels fets, haurà de reconèixer aquesta república si així ho vol el poble.

—I si precinten els col·legis?
—Primer serenor, i no ens cansarem de dir-ho, sobretot en els mesos que vénen. I d’una altra banda, evidenciar una vegada més que les escoles són espais de llibertat i d’educació. L’escola catalana és un dels principals tresors que tenim com a país i, per tant, els precintes que suposadament voldrien posar a totes les nostres urnes, que tinguin clar que no faran callar la voluntat democràtica del poble de Catalunya. Si el 9-N vàrem poder fer la consulta amb una oposició contundent de l’estat i sabent que rebríem amenaces de tot arreu, que ningú no tingui cap dubte que sabrem estar a l’altura del moment històric. I que si no ens fallem nosaltres, el conjunt de partits polítics i entitats sobiranistes, tenim la certesa i el convenciment que votarem. Entre més coses, perquè també ens van dir que no podríem tenir un canal de televisió, que no podríem ensenyar català a les escoles, que no podríem ensenyar física a les universitats, que no aturaríem el transvasament de l’Ebre, que no faríem mobilitzacions amb centenars de milers de persones en defensa del dret d’autodeterminació. I ho vàrem fer i ho tornarem a fer. Tenim clar que la lluita compartida del 2017 és la lluita per a decidir el nostre futur, per a decidir els problemes reals de la ciutadania, i també tenim la certesa que els precintes del president Rajoy no aturaran aquesta voluntat democràtica.

—Recentment Òmnium ha estat multada per la gigaenquesta. Sou conscients que, com a organitzadors, la repressió també us pot arribar?
—Som conscients que l’espiral d’amenaces constants creixerà, però al mateix temps també tenim clar que si no ens va aturar el franquisme i el feixisme, difícilment ens aturaran ara. La força d’Òmnium és de més de 62.000 socis, de més de 55 anys d’història. La nostra entitat ja va ser clausurada de l’any 1963 al 1967 per ordre governativa del ministre Fraga Iribarne. Que tothom tingui ben clar que les amenaces no ens faran fer un pas enrere. L’hora és greu, és cert, però cal serenor, responsabilitat i unitat d’acció. I enfront de les amenaces, el convenciment i la fermesa que som tot un poble unit.

—L’operació de dijous sobre el presumpte finançament il·legal de CDC, com creieu que pot afectar de cara a la mobilització?
—Nosaltres sempre hem dit i direm, com a entitat de la societat civil, que som víctimes de la corrupció. La xacra de la corrupció ens afecta a tots i tenim ben clar que si volem un nou país és per a poder solucionar tots aquests problemes de la corrupció de manera ràpida i que desaparegui de la societat. Per tant, no hi trobem cap connexió, en absolut. En tot cas, les persones que dilluns ens manifestarem davant del TSJC ho farem en defensa de la democràcia, la llibertat d’expressió i de tots els inculpats, de tot un president de la Generalitat que és acusat de posar les urnes perquè el poble de Catalunya es pugui expressar.

—Com ho llegiu, que es faci quatre dies abans del judici?
—Que la justícia actuï en casos de corrupció, nosaltres no hi tenim res a dir. Veiem, és evident, que si hi ha corrupció a Catalunya i al conjunt de l’estat espanyol, aquesta s’ha de jutjar en peu d’igualtat. També aquells ministres que parlen amb el responsable de l’Oficina Antifrau per carregar-se tot el sistema sanitari català. Però també totes aquelles persones o servidors públics que no hagin fet bé la seva feina. Ningú no ens traurà d’aquí. No som ingenus, però hi ha una realitat, que és una xacra social que ens afecta a tots els catalans i al conjunt de l’estat espanyol.

—Per acabar us volia demanar per la campanya del referèndum. De moment heu dit que voleu que sigui compartida.
—Sí, nosaltres hem acordat de proposar a la resta d’agents, partits i entitats del moviment sobiranista, una campanya unitària en favor del sí. Ser capaços, sota un mateix paraigua, de conservar la transversalitat, la diversitat del conjunt sobiranista i sense que ningú no se senti exclòs i que puguem disposar d’aquesta marca paraigua que ens permeti de ser reconeixibles a l’hora de fer campanya del sí. Volem defensar el sí, però fer-ho amb la diversitat que caracteritza aquest moviment sobiranista. Per tant, entenem que és vital que ens posem tots d’acord i que ningú no hagi de renunciar a la seva especificitat, a la seva manera d’entendre les raons de per què vol la independència.