14.01.2019 - 21:22
|
Actualització: 15.01.2019 - 08:34
L’equip d’advocats que defensen el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha enllestit l’escrit de defensa que presentaran demà mateix al Tribunal Suprem espanyol. VilaWeb ha tingut accés al document, de 93 pàgines, que desgrana totes les vulneracions de drets fonamentals punt per punt i que aporta arguments polítics i jurisprudència del Suprem mateix, del Tribunal Constitucional espanyol i del Tribunal d’Estrasburg per a desmuntar totes les acusacions i acusar l’estat espanyol de vulnerar drets socials, polítics, civils i humans en aquesta causa. La defensa també posa en relleu les reiterades violacions del Conveni Europeu dels Drets Humans.
De la defensa a l’atac: les claus de l’acusació de Jordi Cuixart contra l’estat espanyol
Els onze punts de la defensa de Cuixart formen part de les qüestions prèvies de l’escrit. En les conclusions provisionals, la defensa en demana l’absolució perquè els fets descrits no constitueixen cap delicte i perquè, si no hi ha delicte, no hi ha autor. També neguen les acusacions de la fiscalia, de l’advocacia de l’estat i de Vox i refermen el compromís cívic i pacifista de Cuixart i la seva trajectòria i defensa de la no-violència i la desobediència civil.
Aquest és l’escrit de defensa.
Onze acusacions a l’estat espanyol
El primer punt descriu un ‘context de vulneració de drets fonamentals producte de la sobreprotecció de la unitat territorial d’Espanya’. Recull les irregularitats de la instrucció del jutjat 13 de Barcelona, de la fiscalia superior de Catalunya, l’animadversió de la fiscalia contra l’independentisme, la suspensió del dret de reunió en actes de suport a l’1-O a Madrid i Vitòria, la creació d’un clima d’excepcionalitat política i la protecció de la unitat d’Espanya com a argument per a relegar a un segon pla la protecció dels drets civils i polítics.
El segon punt, judici a la llibertat d’expressió, explica que es pretén construir una acusació contra Òmnium, actuant contra molts actes emparats en la llibertat d’expressió, com ara la difusió i defensa del referèndum. Critica que les acusacions recullin intervencions de Cuixart en entrevistes, actes i a les xarxes socials en defensa de l’1-O, atès que eren opinions polítiques que no poden ser perseguides penalment.
El tercer apartat, judici al dret de reunió pacífica, repassa les mobilitzacions dels Onzes de Setembre i del 20 de setembre i el primer d’octubre de 2017. La defensa qüestiona la ‘construcció de procediments penals’ per delictes greus que es basen en actes multitudinaris i pacífics, i recorda que això erosiona el dret fonamental de reunió i de tota la ciutadania i que pretén intimidar.
El quart punt, el judici al dret d’autodeterminació, adverteix que el Constitucional espanyol i la fiscalia van assumir la sentència del Suprem del Canadà sobre el Quebec, i que això és incompatible amb les acusacions. ‘Ni la posició ni el dret de defensar-lo poden ser objecte d’incriminació, acusació ni atac a principis bàsics del dret internacional’, sosté la defensa sobre el dret d’autodeterminació. També diu que l’exercici d’aquest dret a Catalunya és un debat jurídic obert.
El cinquè apartat, un judici que encobreix la tortura, relata la violència dels cossos policíacs espanyols contra els votants l’1-O. Denuncia que la fiscalia, que té competències per a obrir una investigació, no hagi fet res i que només hi faci una referència vaga en els seus escrits d’acusació. També esmenta les crides al pacifisme i a la resposta no violenta de Cuixart als ciutadans, tant l’1-O com el 20-S.
El sisè punt, un judici davant un tribunal incompetent, recull les vulneracions que les defenses han denunciat reiteradament: el dret de tenir un jutge natural, pel qual el cas s’hauria de jutjar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya; el dret de tenir un doble grau de jurisdicció, pel qual el Suprem hauria de ser l’última instància per a recórrer, perquè el Constitucional no revisa el fons de la sentència; i el dret de tenir un tribunal imparcial i independent, en què citen les recusacions que van refusar-se, l’escàndol del WhatsApp de Cosidó, etc.
El setè punt, també de caràcter més tècnic, denuncia que és un judici sense garanties i que es vulnera el dret d’un procés penal degut. En aquest apartat s’esmenta el dret de poder declarar en català, la incompetència del fet que Vox sigui acusació popular tot i tenir interessos electoralistes i tot i ser contrari als tractats de drets humans internacionals que ha signat l’estat espanyol, i el dret processal d’excepció que crea la impossibilitat del doble grau de jurisdicció.
El vuitè apartat, un judici que vulnera la legalitat penal, posa en relleu que es penalitzin conductes que corresponen a l’exercici de drets fonamentals i que s’apliquin tipus penals, com la rebel·lió, pensats per a cops d’estat com el del 23-F. Aquí, la defensa de Cuixart cita la resolució del Tribunal Superior de Slesvig-Holstein, que desacredita l’acusació contra Carles Puigdemont i també el manifest de catedràtics espanyols de dret penal que criticaven l’acusació per aquest delicte.
El novè punt denuncia la vulneració de la presumpció d’innocència dels processats de manera ‘reiterada i inacceptable’ per part d’autoritats polítiques i mitjans de comunicació durant aquests últims mesos. A més, critica que el tribunal no hagi fet res per a preservar la presumpció d’innocència dels acusats.
El desè apartat, un judici amb detenció arbitrària, assenyala que el Suprem ha contradit la jurisprudència del Tribunal d’Estrasburg en matèria de presó provisional, diu que la detenció arbitrària és evident i que l’empresonament de Cuixart i la resta d’acusats fou una acció per a intimidar el moviment independentista, i no pas com a part del procediment processal. També menciona el fet que Cuixart tingui un fill de vint-i-un mesos i els danys que això causa a l’infant.
Finalment, l’onzè apartat, un judici que acabarà amb condemna a l’estat per haver vulnerat drets democràtics, pronostica que la causa s’acabarà jutjant en tribunals internacionals i que Espanya rebrà una condemna. A més, denuncia l’aplicació del dret penal de l’enemic i les greus vulneracions de drets de tots els acusats.
