Jordi Cuixart: ‘Com més foscor ens volen imposar, més il·lusió tenim perquè la llum de la Flama arribi a més i més gent’

El president d’Òmnium Cultural, reelegit fa una setmana, Jordi Cuixart, ha estat l’autor del manifest de la Flama del Canigó d’enguany, en el qual defensa la cultura com a eix vertebrador de la societat. Escrit de la presó de Soto del Real estant, on fa més de vuit mesos que és reclòs, destaca que ‘la Flama del Canigó que agermana els Països Catalans és un símbol d’esperança en el futur’. Després dels cinquanta anys que Òmnium s’encarrega de fer arribar la flama arreu del país, recorda com ‘demostra la capacitat del poble català d’unir-se en moments difícils i anar sempre endavant.’

En referència als presos polítics, Cuixart afirma que, atès el retorn de la injustícia autoritària i la suspensió de l’autogovern, cal continuar ‘mostrant a Europa i al món l’anhel irrenunciable de viure en pau i llibertat’. ‘Com més foscor ens volen imposar, més il·lusió tenim perquè la llum de la Flama arribi a més i més gent’, continua.

La Flama del Canigó ja s’ha convertit en un acte tradicional vinculat al solstici d’estiu organitzat entre el 22 i el 23 de juny. Comença amb la renovació del foc al cim del Canigó i culmina amb l’encesa de les fogueres de la nit de Sant Joan després d’haver repartit la flama, portada per voluntaris, arreu del país. És emparentada amb més festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus on el foc que baixa de la muntanya és el protagonista de la nit, com les falles d’Isil, Alins, Durro, Vilaller, Barruera, Pont de Suert i Andorra la Vella o la crema d’eth Haro de la Vall d’Aran. Tot i això, la Flama del Canigó té una simbologia vinculada amb la persistència i la vitalitat de la cultura catalana.

Podeu llegir el text íntegre del missatge de Jordi Cuixart ací:

«Avui renovem la Flama gràcies al compromís granític de la societat civil, l’autèntic motor d’un poble sempre en moviment. Un agraïment infinit a totes les entitats que la fan possible.

La Flama del Canigó que agermana els Països Catalans és un símbol d’esperança en el futur.

Ens demostra la capacitat del poble català d’unir-se en moments difícils i anar sempre endavant. Com el 1966, quan malgrat la dictadura franquista va arribar per primer cop al Principat de Catalunya.

Enguany, davant el retorn de la injustícia autoritària i la suspensió de l’autogovern de Catalunya, seguim mostrant a Europa i el món l’anhel irrenunciable de viure en pau i llibertat. Empeltats de solidaritat i tendresa, som més conscients que mai que la causa contra Catalunya és una causa contra la democràcia. Que el dret a l’autodeterminació és un dret fonamental que ni la repressió ni la por segrestaran.

Ens tenim els uns als altres, amb tanta força, determinació i coratge, que avui ja som un país millor. Com més foscor ens volen imposar, més il·lusió tenim perquè la llum de la Flama arribi a més i més gent. Per compartir entre iguals l’emoció del foc, la festa i la màgia de la nit de Sant Joan. La cultura sempre ha sigut una eina de transformació social.

La cultura amara ciutats, barris i pobles definits per una diversitat que ens enriqueix i fa més forts. D’un país que no demana pels orígens sinó per on volem anar plegats. Convençuts que si els infants creixen junts a l’escola, romandran junts al carrer i units com a societat. Amb la plena convicció que el camí l’hem de fer junts i tindrà sentit si decidim el destí plegats. La maduresa i cohesió de la societat catalana en són la millor garantia.»