L’alpinista Jordi Corominas fa història i es converteix en el primer català a guanyar un Piolet d’Or a la trajectòria

  • És el màxim guardó que pot rebre un alpinista
  • Fins ara, l'únic català que havia rebut un Piolet d'Or era l'escaladora Sílvia Vidal amb un reconeixement especial

VilaWeb
Jordi Corominas, en una imatge d'arxiu (fotografia: Pilolet d'Or).
Pol Baraza Curtichs
12.10.2024 - 17:05
Actualització: 12.10.2024 - 17:54

L’alpinista i guia de muntanya Jordi Corominas, conegut per haver coronat per primera vegada el K2 tot sol i sense oxigen artificial pel pilar sud-oest, ha guanyat el Piolet d’Or a la trajectòria, el màxim guardó que pot rebre un alpinista. És la primera vegada que un català guanya el reconeixement en aquesta categoria.

El premi l’atorga un jurat format pel Grup d’Alta Muntanya –que agrupa alpinistes d’elit francesos i internacionals. Segons el jurat, Corominas ha contribuït de manera significativa a múltiples àmbits de l’alpinisme, tant per les ascensions personals d’alt nivell com per la llarga trajectòria com a guia professional. La cerimònia del Piolet d’Or es farà a San Martino di Castrozza, a Trentino (Itàlia), del 8 a l’11 de desembre. Fins ara, l’únic català que havia rebut un Piolet d’Or era l’escaladora Sílvia Vidal, que va rebre un reconeixement especial l’any 2021.

Nascut a Barcelona l’any 1958, Corominas es va formar en l’escalada i l’alpinisme tant al Pirineu català com a les serralades de la Rioja, amb incursions als Alps. Després de ser reconegut com el millor esportista de la Rioja l’any 1991, Corominas decidí dedicar-se professionalment al muntanyisme i va exercir de guia de muntanya a Benasc, a la Franja, on viu. Ha centrat la seva pràctica de l’alpinisme en les vies més complexes i de més altura del món de la manera més minimalista i purista possible.

Expedició al K2

La fita més important de Corominas és el K2, la segona muntanya més alta del món, després de l’Everest. L’expedició va sortir el juny del 2004 i també era formada per Òscar Cadiach, Manel de la Matta, Jordi Tosas i Valentí Giró. Es van proposar d’arribar al cim per la Magic Line, una via que solament havia estat completada el 3 d’agost de 1986 pels alpinistes polonesos Przmyslav Piasecki i Wojciech Wróz i el txec Pter Bozik.

El primer atac al cim es va fer durant una finestra de bon oratge entre el 13 i el 15 d’agost de 2004. La intenció dels alpinistes era començar l’atac del camp 3, situat a l’indret conegut com el Púlpit, a 7.500 metres d’altura, fer bivac al camp 4, situat a mitja Magic Line i fer cim d’allà. L’atac al cim el van començar el 16 d’agost a les cinc de la matinada, i Corominas l’efectuà gairebé tot sol, atès que tant Òscar Cadiach com Manel de la Matta havien decidit girar cua després de fer bivac al camp 4 i comprovar que no tindrien temps d’arribar al cim amb llum de dia.

Corominas coronà el K2 a mitjanit i des d’allà va descendir vers el camp base per la via normal, la de l’esperó dels Abruzzos, on va tenir contacte amb una expedició japonesa que havia fet cim per la via Cessen.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor