Jordi Cornudella: “Ferrater permet que la gent de cultura d’avui tingui un contrincant interessantíssim amb qui dialogar”

S’ha presentat l’Any Gabriel Ferrater (1922-1972), que commemora el centenari del seu naixement a Reus i els cinquanta anys de la seva mort, a Sant Cugat del Vallès. Ferrater, un intel·lectual europeu de primer ordre, es va destacar sobretot com a poeta, però també en la crítica d’art, la crítica literària i la lingüística. Amb una intel·ligència fora del comú, imaginació i talent, va crear un discurs antiacadèmic, bona part del qual avui és vigent.

L’obra poètica de Gabriel Ferrater la va escriure fonamentalment entre el 1958 i el 1963, i la trobem en tres llibres: Da nuces pueris (1960), Menja’t una cama (1962) i Teoria dels cossos (1966), recollits després en el volum Les dones i els dies (1968), que es va reeditar el 2018. També és a les llibreries l’edició del Curs de literatura catalana contemporània, publicat el 2019.

El comissari de l’Any Gabriel Ferrater, l’editor i poeta Jordi Cornudella, és també marmessor del llegat literari dels germans Gabriel Ferrater i Joan Ferraté. Fa anys que treballa en l’edició de l’obra completa, que contindrà uns sis o set volums, editats per Galaxia Gutenberg, dels quals enguany apareixeran els dos primers. També fa uns quants anys que va encarregar la biografia de Ferrater a Jordi Amat, volum esperat que també publicarà enguany Edicions 62.

L’Any Ferrater serà marcat per tres espais: Reus, la ciutat on va néixer, on es farà l’acte inaugural el 22 de febrer; Barcelona, en l’acte central del Dia Mundial de la Poesia; i Sant Cugat del Vallès, on es farà la cloenda el 22 de novembre.

Hem parlat amb Jordi Cornudella sobre l’Any Gabriel Ferrater: dels objectius, de la vigència de la seva obra i la seva figura i de les edicions que hi ha en dansa.

—L’Any Ferrater arriba amb l’obra d’aquest intel·lectual i poeta en molt bona forma. Els marmessors, vós en concret, heu treballat de valent perquè la tinguem a l’abast.
—Arriba amb més bones condicions fins i tot que no m’esperava. Perquè, per una banda, hi ha les edicions de les obres, que, a diferència d’alguns altres autors que han tingut poques obres al mercat els anys del seu centenari, Ferrater té una obra petita i molt editada. Però, per una altra, m’ha sorprès les ganes que té la gent de fer coses de Ferrater. La quantitat de conferències, cicles, cursos, dramatitzacions, espectacles de poesia i dansa, espectacles de videoart… fa por de veure. Això vol dir que Ferrater és un personatge molt viu en l’imaginari de la gent que es dedica a la cultura en aquest país. Per tant, s’ha de donar aixopluc i fer d’altaveu de tantes iniciatives com es pugui i no tant inventar-ne de noves.

—És un personatge viu en l’imaginari cultural del país. I és atractiu per a generacions diferents.
—Això és curiós, perquè després del suïcidi de Ferrater, el mite el va construir la generació dels seus alumnes, joves que aleshores tenien vint anys. Els que anomenem “la generació dels setanta”, que són els que transmeten l’anecdotari. Però, en realitat, també contribueixen a mitificar-lo els seus companys de generació (Barral, Gil de Biedma, Castellet), que el van tractar molt i el van conèixer i ens en van vendre una imatge també mitificada (deien que era un bevedor amb una intel·ligència sublim, fins i tot quan anava begut…, aquesta mena de coses). Però és que després, entre les generacions que han vingut, que no l’han conegut i que, a tot estirar, han estat deixebles dels deixebles, l’obra de Ferrater ha continuat interessant. I, a més a més, que això em sembla molt sa, tots aquests creadors que ara volen adaptar alguna peça de Ferrater han perdut la por. I això és molt necessari. Perquè la figura de Ferrater imposava una mena de respecte sacralitzat.

—Por?
—Ferrater en el seu moment era l’antiacadèmic: el curs de literatura catalana contemporània de la universitat el fa des de fora de la universitat i allò que explica als alumnes és una doctrina que no coincideix en absolut amb l’oficial que s’explica a les classes. Aquesta doctrina antiacadèmica, paraacadèmica o extraacadèmica de Gabriel Ferrater, amb els anys s’ha convertit en doctrina acadèmica. I està molt bé que comencin a sorgir veus de gent que el posin al seu lloc. Diuen: Ferrater era molt savi i molt intel·ligent, però amb això es va equivocar i també amb això altre… I això em sembla que està bé, perquè demostra que la seva obra i el seu pensament crític són encara ben vius. No és un tòtem, Ferrater permet que la gent de cultura d’avui tingui un contrincant interessantíssim amb qui dialogar.

—Tenia una personalitat tan potent que l’interès ultrapassa l’àmbit estrictament literari. Una figura com Ramon Barnils, un cop mort Ferrater, no va deixar de reivindicar-lo.
—És clar. És una pena que Ramon Barnils es morís, perquè hauria fet la biografia de Ferrater i hauria estat la mar de bé. En Ramon va ser el primer de tenir la idea de fer una biografia de Gabriel Ferrater i li devem moltes coses. Per exemple, existeix des de fa vint anys el premi Gabriel Ferrater de poesia a Sant Cugat, perquè s’hi va entestar Ramon Barnils i tres amics seus. Si no, no l’hauríem tingut. Sí, la figura de Ferrater ha tingut la capacitat de fascinar… Al logotip de la web hem triat una frase que fa servir ell en el postfaci del seu primer llibre, Da nuces pueris, que diu: “Detesto les cases on fa fred i les ideologies.”

—”Detesto les cases on fa fred i les ideologies.”
—Detestar les cases on fa fred és una demostració de seny en el sentit més planer de sentit comú, perquè a ningú no li agrada passar fred a casa. Però que Ferrater digui que detesta les ideologies, un home que va viure als anys cinquanta i seixanta, en un moment de polaritzacions ideològiques bestials; i en què la gent progre i d’esquerres, si no eren marxistes quedaven gairebé automàticament excomunicats, i els de dretes havien de passar per cinquanta mil coses més… Ferrater, no tan sols amb les proclames sinó amb tota la seva obra i actitud vital, va exercir i defensar la llibertat de pensament en contra de qualsevol fre ideològic. I això el marca a ell i alhora explica l’interès que suscita. Perquè això ho aplica a tot el seu pensament.

—Era un lliurepensador?
—Sí, tot i que aquesta etiqueta, aquest estereotip, no li va gaire bé. Jo diria que Gabriel Ferrater era un pensador lliure. Ell no es cansa de dir-ho en vers: “I és de ser lliure que em vull hàbil.” Realment, aquesta voluntat de ser lliure, en el terreny del pensament i de la figura pública, em sembla que és evident del tot. I Ferrater va saber exercir aquesta llibertat.

—Quins són els grans objectius de l’Any Ferrater?
—El que em sembla més interessant del que hem de fer des de l’organització de l’Any Ferrater és posar els mitjans perquè hi hagi bon material a l’abast dels estudiants de secundària i a l’abast dels usuaris de les biblioteques. És important perquè si no posem a l’abast dels alumnes un material didàctic o un documental que serveixi per a començar a introduir la figura de Ferrater, a aquest públic jove no hi arribarem. És un autor que no és senzill de fer-lo entrar, però a mi em sembla que és factible.

—Per tant, aprofitar l’Any Ferrater per crear estructura.
—I per fer coses que siguin perdurables, més enllà de la commemoració. Això penso que serà bo.

—Un dels aspectes que marquen aquest any és que considereu Ferrater un intel·lectual europeu i voleu que l’Any Ferrater tingui repercussió internacional.
—Això, al marge de l’obra poètica, que ha tingut els seus canals, és realment complicat. Els informes de lectura –que són interessantíssims, de nivell igual o superior als de Calvino a Itàlia, per exemple– costen molt de traduir. Amb la crítica pictòrica passa igual, perquè la reflexió de fons està molt bé, però tria pintors poc interessants internacionalment. Quant a la projecció exterior jugarem amb el suport de l’Institut Ramon Llull, també en l’àmbit acadèmic (per la seva presència), perquè Ferrater va viure i va treballar a Alemanya, va viure i va treballar a Anglaterra i va viure molts anys a França, quan era jovenet. Són països acostats a la seva figura i té sentit que se’n parli, allà.

—Feu-nos cinc cèntims de l’edició de l’obra completa.
—Seran sis o set volums i la idea és que surtin entre el 2022 i el 2024. Simultàniament a la publicació dels volums de l’obra completa de Gabriel Ferrater, sortiran els de l’obra completa de Joan Ferraté. No són obres completes tradicionals, amb volums de mil cinc-centes pàgines, sinó que cada volum ha de ser autònom, agrupat temàticament (que ja és una mica allò que va fer en Joan Ferraté amb una part de l’obra del seu germà).

—Els dos primers volums, que sortiran enguany, quins seran?
—Un serà els escrits sobre literatura catalana i s’hi publicarà un text encara inèdit del 1958, que és un article que va escriure sobre el volum Poesia de Josep Carner, del 1957, que té una setantena de pàgines. També sortirà el volum sobre pintura, que és el mateix que es va publicar el 1981, però actualitzat amb tres o quatre textos que no eren coneguts llavors i s’han recuperat.

—Aquest 2022 també es publicarà la biografia de Ferrater, Vèncer la por, escrita per Jordi Amat.
—La publicaran Edicions 62 en català i Tusquets en castellà. D’aquesta biografia em sembla atractiu que les peces del dibuix de Ferrater, de la seva vida, del seu caràcter, són peces conegudes, però hi ha una cosa que no havia fet mai ningú: muntar el trencaclosques amb aquestes peces. I hi ha coses que em sorprenen, perquè encaixant certes peces apareixen aspectes que no havia vist. El gran servei que farà aquesta biografia serà completar el dibuix de conjunt.

—I encara hi haurà més novetats.
—Sí. L’Altra Editorial publicarà un assaig molt interessant escrit per Albert Roig que es diu Posseït. Parla de Ferrater d’una manera central i al costat parla de Blai Bonet, Miquel Bauçà, Foix i més poetes catalans. Després, els mallorquins de la revista digital Veus Baixes publicaran un monogràfic nou, amb peces molt interessants, entre les quals una que encara no ha vist mai ningú, que és una traducció dels Salms de la Bíblia feta per Ferrater. Després, a Comanegra surt una antologia de textos crítics que ha fet Marina Porras, Donar nous als nens; Obrador Edendum farà una edició dels textos sobre els pintors catalans amb il·lustracions; i una editorial nova del Camp de Tarragona que es diu Peu de Mosca publicarà una edició il·lustrada de Da nuces pueris.