Jordi Coca reedita ‘L’emperador’ i prepara un muntatge sobre Maria Aurèlia Capmany per al TNC

L’escriptor Jordi Coca començarà el curs amb embranzida. El 16 de novembre estrenarà a la sala tallers del Teatre Nacional de Catalunya Parlàvem d’un somni, una obra basada en una llarga conversa entre Maria Aurèlia Capmany i Pasqual Maragall transcrita per Xavier Febrés per a la col·lecció Diàlegs a Barcelona l’any 1984. Ara Coca n’ha fet una versió lliure, que dirigirà. Els intèrprets, segons que s’anuncia a la pàgina web del Nacional, seran Anna Güell i Òscar Intente i els debats entre Capmany i Maragall tornaran a ser la base d’una gran reflexió entorn de la cultura i la ciutadania. Mentre espera l’hora de pujar el teló, Coca haurà de defensar la reedició de L’emperador, una novel·la que va veure la llum fa vint anys i que ara ha recuperat l’editorial Comanegra.

Jordi Coca (Barcelona, 1947) és un dels membres més destacats de l’anomenada Generació dels 70. Ha guanyat els principals guardons literaris del país i ha publicat una quarantena de títols, dels quals els que han tingut més transcendència han estat les novel·les. ‘Ve un moment que t’és una mica igual si has publicat trenta-nou llibres o quaranta-un. La il·lusió de publicar no és igual que quan ets jove. En canvi, me’n fa molta reeditar aquest llibre al cap de vint anys.’

Al darrere de L’emperador s’amaga una història certament estranya i de mala sort. El llibre va tenir una arrencada formidable. El va publicar Destino i, els primers tres mesos, ja se n’havien venut més de cinc mil exemplars –la xifra, la proporciona l’autor. Però això es va escaure en el moment en què l’editorial es va vendre al grup Planeta. De resultes d’això, va estar molt de temps en un magatzem i en acabat ja pràcticament no se’n va saber res més. D’ací ve aquesta il·lusió de l’autor de recuperar la novel·la, que havia estat escollida per la Institució de les Lletres Catalanes millor text publicat entre el 1996 i el 1998.

Però, què és L’emperador? De què tracta aquesta novel·la? És una obra ambientada a la Xina del segle XVII, un espai immens i convuls per les guerres, amb matances brutals; i, alhora, una terra de grans esperances i tradicions mil·lenàries. N’és protagonista Suen, un noi senzill que deixa el poble per veure el gran emperador. El minyó haurà de lluitar per aprendre i entendre, viure mil aventures i fer un viatge que és a la vegada un periple de tota una vida. ‘El protagonista –diu Coca– lluita amb un dimoni, s’embarca amb uns espies, fa de captaire i fins és acollit per un alt funcionari de la cort. Quan arriba a les portes del palau on habita l’emperador, més savi i desencisat que al principi, decideix d’escriure els records i l’aventura del viatge.’

Però alerta: no és en absolut una novel·la històrica, o, si més no, l’autor no vol posar-li aquesta etiqueta. ‘En realitat és una faula, una estructura que em serveix molt bé per a parlar de tots els temes que m’interessen, una estructura que en aquest cas fa patxoca per a embolcallar les passions que em varen moure a l’hora d’escriure l’obra.’ Coca considera que aquest és el llibre que el representa millor: ‘D’alguna manera hi ha tots els temes principals de la meva obra: hi ha el viatge, la persecució de la utopia, una reflexió sobre la política, la construcció d’una personalitat envers la corrupció del món… Tot això va apareixent a les meves novel·les, i ara ho tenim tot junt i per això es una obra cabdal del meu univers.’

Així i tot, cal no defugir el marc històric, perquè la invasió manxú significa una ruptura de les estructures tradicionals que hi havia fins aleshores a la Xina i que es basava sobretot en la filosofia de Confuci. Amb l’arribada de les invasions, les estructures trontollen i tot canvia radicalment.

En aquesta nova edició hi ha un pròleg de Francesco Ardolino, professor de la Universitat de Barcelona. Ardolino diu: ‘El major encert del llibre és que el lector no s’adona fins al final que el protagonista s’ha fet gran, després d’haver-lo seguit per totes les vicissituds.’ Aquest pròleg serveix a per emmarcar l’obra en el context de la reedició i n’explica la història.

Jordi Coca assenyala també que en cap moment no s’ha sentit maltractat per la indústria editorial. ‘No he tingut mai problemes per a editar i crec que la majoria dels meus companys de la Generació dels 70 tampoc. Els d’abans, sí. Pedrolo, Capmany i companyia pensaven que després d’ells tot s’acabava i ho lamentaven. Però la meva colla, amb noms com ara Jaume Cabré, Maria Antònia Oliver o Jaume Fuster, vàrem ser molt ben rebuts. Una altra cosa és que jo no hagi tingut cap filiació política que m’afavorís. He anat fent el meu camí d’una manera lliure i sense sentir-me mai menystingut. Tot i això, és clar que el país és el que és, però ni a França, ni als Estats Units ni enlloc no lliguen els gossos amb llonganisses, els escriptors.’

L’autor fa una reflexió interessant sobre el paper que ocupa la seva obra i la dels seus col·legues en el panorama contemporani. ‘L’atenció dels grans mitjans a les novel·les literàries sol ser molt minsa. Els mitjans no s’ocupen de la literatura seriosa, però no ho fan els d’aquí ni els de fora. Prefereixen informar d’una altra classe de llibres més lleugers, feta per encàrrec i per a la indústria, amb texts molt marcats per l’actualitat. D’una altra banda, és lògic que les noves generacions empenyin per trobar el seu lloc i per treure el cap en un món on com més va més complicat és obtenir visibilitat. I ens hi hem d’adaptar. A més a més, en el curs dels anys la trajectòria del nostre grup –dels que hem sobreviscut, perquè malauradament molts han mort massa joves– s’ha anat diversificant i cadascú ha fet el seu camí, en un procés absolutament normal, que també fa perdre visibilitat com a col·lectiu. Per tot plegat, d’alguna manera potser la nostra obra no és tan reconeguda com en moments anteriors. Però, com us dic, això no és una exclusiva nostra. Passa gairebé a tot arreu.’

Potser per això Coca té la mirada posada en el projecte imminent de l’estrena teatral i en altres afers escènics dels quals no vol parlar, ara com ara. Però que ningú no es pensi que hem perdut el narrador. Al calaix hi ha una novel·la acabada i enllestida que publicarà l’any vinent. I, a més a més, podem llegir o rellegir L’emperador, que el dia 26 d’aquest mes es presentarà a la llibreria 22 de Girona i que de segur que encara voltarà força pel país.