26.08.2021 - 21:50
“Fer dels Països Catalans una nació normal” ha estat el lema de la cinquanta-tresena Universitat Catalana d’Estiu (UCE), que es va cloure el cap de setmana passat a Prada de Conflent. El seu president, l’historiador Jordi Casassas, es mostra satisfet de l’UCE d’enguany, tant per haver-la pogut fer compatible amb les mesures covid com pel contingut dels cursos i actes que s’hi van fer.
Tal com és habitual, l’UCE ha tornat a donar uns quants titulars polítics d’estiu, enguany molt centrats en el paper de la taula de diàleg, que s’ha de reunir el setembre, i també en l’estratègia dels partits independentistes. Alguns dels polítics que hi han passat han estat: Quim Torra, Laura Borràs, Joaquim Forn, Josep Maria Argimon i Laura Vilagrà. Hi ha hagut més dirigents de Junts, però Casassas diu que van enviar invitacions a polítics de tots els partits.
—Quin balanç en feu, de la Universitat Catalana d’Estiu d’enguany?
—En fem un bon balanç perquè, en comparació amb l’any passat, han tornat els estudiants i la gent. Podem dir que hem tornat a una situació de normalitat, entre cometes. Estem molt satisfets del nivell dels cursos, impartits per professors universitaris especialistes en les diferents matèries. També dels actes que ha organitzat el rectorat, els tallers i els seminaris
—Així i tot, aquest any heu hagut de mantenir el format híbrid.
—Bé, ha estat diferent, perquè l’any passat tota la part universitària va ser en línia. Les autoritats franceses només ens van donar permís per a fer l’activitat en línia i per deixar entrar estrictament les persones que havien de participar en els actes. Va ser una cosa molt tancada. Aquest any, en canvi, hem tingut el recinte de l’UCE tancat, però hem pogut deixar entrar els estudiants i els participants, que havien de presentar prèviament el certificat covid. Això ens ha permès de tenir una xifra pròxima als dos-cents estudiants i ponents. I hem pogut fer els actes en uns locals que ens cedia l’Ajuntament de Prada.
—En la situació actual de crisi per la pandèmia, és un bon moment per a mirar de teixir aliances amb més universitats a través de la Xarxa Vives?
—Hem posat fil a l’agulla en aquest tema. Vam tenir un acte amb la consellera d’Universitats, Gemma Geis, i els quatre rectors de les universitats principals de Catalunya: la UB, la UAB, la UPF i la UPC. Vam fer un pas molt endavant per a la col·laboració i perquè ens vagin considerant una universitat d’estiu. Som una universitat que no competeix amb les activitats de les altres universitats perquè fonamentalment les fan el juliol. Nosaltres, en canvi, l’agost. I som l’única universitat que es proposa la defensa cultural, lingüística i total dels Països Catalans. Doncs bé, durant l’acte i en una reunió privada posterior, vam fer un pas endavant per a la consolidació de la universitat i del pes de l’UCE dins el sistema de la Xarxa Vives d’Universitats.
—Es farà efectiva l’any vinent?
—Això esperem, a partir de l’any vinent. És un tema que evidentment no es nota en un any. És una consolidació. I la consolidació es fa amb temps.
—Quin paper creu que ha de tenir l’UCE? S’ha convertit pràcticament en l’únic espai que té en compte tots els Països Catalans?
—És un espai de defensa i de trobada de gent de tots els Països Catalans, on es pot parlar sense les exigències de la vida política del dia a dia, sinó d’una manera més crítica, però distesa. És un espai de debat i de reivindicació. Un espai en què posar les qüestions davant la premsa perquè se’n faci ressò. Sobre la qüestió nacional, és una institució amb un sentiment majoritari sobiranista independentista. Així i tot, en anys anteriors, ha vingut a la universitat gent moderadament sobiranista, per a entendre’ns. Gent del PSC, per exemple. El testimoni de l’UCE és d’una certa radicalitat nacional.
—Enguany aquesta gent que descriu com a moderadament sobiranista no ha vingut?
—En general, aquest any hi ha hagut una presència política més baixa que no en unes altres edicions. Però bé, han vingut la presidenta del Parlament de Catalunya, el president Quim Torra, el vice-president Puigneró, alguns consellers… Vam tenir un debat amb representants de Junts, Esquerra i la CUP. Vam donar a aquestes tres formacions la possibilitat de poder formular objectius i no centrar-se en els retrets quotidians. Va ser un debat interessant.
—Alguns sectors han acusat l’UCE de ser la universitat de Junts perquè hi han participat molts dirigents d’aquest partit. Què hi teniu a dir?
—No sé d’on va sortir això. La meva resposta va ser taxativa: la Universitat Catalana d’Estiu no és d’absolutament ningú. És un espai universitari de discussió a l’estiu. Com sempre, es van cursar invitacions a tort i a dret a totes les formacions polítiques, que van ser respostes amb resultats diferents. Algunes ni tan sols van ser respostes. No és responsabilitat de l’UCE que hi hagi hagut una presència una mica superior d’una formació política respecte d’una altra. Mai no hi ha hagut segregació a l’UCE, ni de bon tros.
—Li han sabut greu aquestes acusacions?
—Sí que em saben greu, per això vaig reaccionar. No és cert. La meva hipòtesi, que només és una hipòtesi, és que l’estratègia política del sobiranisme passa per un moment que espero que sigui de maduració, previ a un acord estratègic més fort. Passa per un moment d’una certa crispació, de confrontació entre diferents punts de vista. Abans, l’UCE era un espai en què els polítics venien a anunciar elements que havien de centrar el curs polític que començava el setembre. I això, ara, no pot passar perquè no es poden avançar idees ni estratègies. No es poden avançar situacions que poden fer crispar més les relacions entre formacions polítiques. Per tant, la cosa millor per a alguns polítics ha estat de no anar-hi, per no pronunciar-se i per no sotmetre’s a la premsa que hem tingut a Prada tota la setmana. Per tant, la cosa millor per a ells ha estat no posar més llenya al foc. Però, repeteixo: és només una hipòtesi.
—Esquerra és un dels partits que aquest any hi ha portat menys polítics. A qui havien convidat?
—Bé, n’havíem convidat bastants, començant per Oriol Junqueras. I, per una altra banda, també havíem convidat el president Puigdemont. I no han vingut. També havíem convidat el president Aragonès a l’acte de clausura, però va delegar-ho en una persona de Junts, el vice-president Puigneró. Segons que sembla, si ho hagués delegat a algú d’Esquerra, la gent s’hauria pensat que era sectarisme polític, diuen. Però bé, totes aquestes circumstàncies són fruit de la complexitat política en què ens movem.
