Jordi Casassas: “Si mirem el conjunt dels Països Catalans, la resistència és indispensable”

Avui comença a Prada, el Conflent, la cinquanta-sisena Universitat Catalana d’Estiu (UCE). El lema que han escollit per a aquesta ocasió és “Països Catalans: resistència i societat civil democràtica”. Una resistència que, a parer de Jordi Casassas, president de la universitat, és indispensable en un temps com el que vivim. A l’UCE es presentarà també l’anomenat Manifest contra la barbàrie, una presa de postura de la institució per a protestar enèrgicament “per les arbitrarietats i les brutalitats que el país pateix darrerament de mans d’alguns representants polítics”. El manifest parla expressament de l’estripada de la fotografia d’Aurora Picornell que va fer el president del Parlament de les Illes Balears, Gabriel Le Senne.

VilaWeb ha parlat amb Jordi Casassas sobre què espera enguany de la Universitat Catalana d’Estiu que comença pocs dies després del canvi de govern a la Generalitat de Catalunya.

—Per què s’ha triat aquest lema que parla de resistència i de societat civil democràtica?
—L’hem triat perquè és obvi que la resistència l’hem de tenir molt present, sobretot, si mirem el conjunt dels Països Catalans. La resistència és indispensable. La Universitat Catalana d’Estiu de sempre té com a eix bàsic la defensa de la llengua, de la cultura, de les identitats dels Països Catalans, però en aquest cas el tema de la resistència em sembla que s’havia de posar bastant al centre del debat de tot. I el tema de la societat civil democràtica es justifica pel fet que la societat civil és un dels pilars de la convivència democràtica de qualsevol societat avançada. I en el cas dels Països Catalans, aquesta societat civil ha estat imprescindible en la resistència contra les dictadures, contra les arbitrarietats i, sobretot, per a la cohesió del país. En aquest moment, en el món occidental, la democràcia com a sistema polític està en la corda fluixa, o, pel cap baix, força amenaçada.

—I és en aquest context que presenteu el manifest contra la barbàrie on se cita Gabriel Le Senne, el president del Parlament de les Illes Balears…
—Sí. És un manifestat que va aprovar per unanimitat el patronat de la Fundació Universitat Catalana d’Estiu i que hem col·locat en el programa perquè tothom el tingui a mà i el pugui llegir, s’hi pugui identificar i el pugui difondre. I sí, aquest cas de Le Senne és bastant clar i un acte d’aquesta naturalesa feta pel president d’un parlament indica que el concepte de democràcia està bastant tocat.

—Enguany la UCE arrenca just després d’un canvi de govern a la Generalitat de Catalunya. Hi ha un dels actes que heu titulat “La societat post-155”, no sé si ara és de tornada al 155.
—Una universitat no s’improvisa, necessita un temps d’elaboració i aquest fet de coincidir amb el moment d’un canvi polític tan important en què els partits estaven molt més preocupats per la contesa electoral i per les negociacions i per com quedaven davant l’opinió pública, parlar del 155 no venia de gust. Aquest acte s’ha anul·lat i l’hem substituït per un que parla de les grans institucions culturals i la defensa que fan del país.

—De quina manera afectarà el canvi polític al Principat a la Universitat Catalana d’Estiu?
—No ho sabem. Esperem que no l’afecti. Ja ens hem adreçat al president Illa i ens hem posat a la seva disposició per explicar-li què és, què representem i què hem representat, i quina funció exercim en el conjunt del país. Vull recordar que sota la presidència del molt honorable president José Montilla, la Universitat Catalana d’Estiu va rebre un ajut bastant especial. Per tant, esperem que ara passi el mateix.

—Ja fa un any del canvi en els governs de les Illes i del País Valencià. Ara ha assumit el càrrec el president Illa al Principat. Com es veu el país des de la Universitat Catalana d’Estiu?
—No ho sé. La universitat perviu. S’adapta. En el cas català no podem fer grans asseveracions. Si m’ho preguntes l’any vinent, et podré dir alguna cosa. Quant a les Illes i el País Valencià, la realitat que tenim davant no és una cosa amb què puguem transigir. Hem fet aquest manifest de què parlàvem, contra la barbàrie, que deixa les coses clares. Però aquesta universitat va néixer l’any 1968, en ple franquisme, i va tenir una funció. I s’ha sabut adaptar als canvis que s’han produït i encara som ací. Per tant, em sembla que hem de continuar i davant el mal temps, un obre el paraigua, però no deixa de caminar. Crec que l’actitud que hem de tenir és aquesta. No deixem de caminar i si no és amb paraigua és amb anorac o amb caputxa.

—A banda la clausura que farà el president del parlament, Josep Rull, quins altres polítics n’han confirmat la presència?
—No ho sabem. Hi són tots convidats. Com cada any, la Fundació Irla, afí a Esquerra Republicana, farà els seus actes. Junts vol tornar-hi i vol començar a participar amb la Universitat i veurem com es concreta… Però, com que estem en aquest moment de trànsit polític, no en sabem res. Sí que tenim un acte programat per al dia 20 a la casa de Macià, a Prats de Molló, on hi ha convidats el president Aragonès i el president Puigdemont, però no sabem si vindran o no.

—Per al record hi ha aquell acte dels cinc presidents de l’any passat.
—Allò va ser una cosa molt excepcional que no es pot repetir.

—El protagonista internacional de la UCE és el periodista gallec Daniel Seixo, que parlarà dels moviments d’alliberament nacional en un moment que sembla més que oportú.
—És un tema que passa per alts i baixos. Més baixos que alts ací al continent europeu. Tots sabem que la Unió Europea és un club d’estats que es protegeix contra les peculiaritats que té en el seu si, però, així i tot, van sortint i es manifesten. Això pot passar per unes etapes més manifestes o més ofegades, però es planteja la validesa o la pervivència o el futur del sistema democràtic. I quan es planteja això, tard o d’hora sorgeix el problema de les diferències. Per tant, som davant un tema fonamental.

—Quant als continguts dels cursos que s’ofereixen enguany, què en destacaríeu?
—Voldria constatar que es manté el nivell acadèmic dels altres anys. La voluntat és mantenir i millorar. Enguany es parla de sostenibilitat, d’intel·ligència artificial, de temes molt del dia. I, evidentment, es parla de música, de llengua, d’història, d’art. Hi ha les matèries científiques i les que podríem dir humanístiques. L’oferta és molt important.

—A Manresa, la UCE va treballar de manera exhaustiva sobre els reptes demogràfics.
—Em sembla que va ser un estiu molt important, el de Manresa. El fòrum de reflexió sobre els temes d’immigració, moviments de població, repte demogràfic, va ser un dels fòrums més potents que s’han fet darrerament.

—Dediqueu un acte al centenari d’Estellés. No sé si preguntar-vos si heu tingut cap reacció del govern valencià.
—Quan hi ha hagut un govern de progrés hem rebut el suport moral, sempre en privat, perquè hi havia, deixa’m dir la paraula, por de si hi havia un suport moral, la premsa i la dreta pogués reaccionar d’una manera violenta. Ara, la manera violenta està en el poder i, per tant, és evident que no hi ha cap mena de participació.

—La UCE atorga el premi Canigó a Plataforma per la Llengua i a Joan Amorós. El país cosit per la llengua i pel corredor mediterrani que no s’acaba de tancar mai.
—Ah, sí, ho has definit perfectament. La feina que fa Plataforma per la Llengua és sabuda i reconeguda. El premi és justificadíssim. Per una banda, Joan Amorós, reconegut per la presidència i l’impuls de l’associació Ferrmed, que no és només per al corredor mediterrani, sinó també per a la inclusió del sistema ferroviari que interessa a Catalunya en l’estudi detalladíssim del sistema ferroviari europeu. I, per una altra banda, reconeixem el seu activisme cultural i patriòtic durant anys i anys. Jo diria que és una de les persones cabdals del segle XXI.

—Voleu afegir alguna cosa que no us hagi preguntat?
—Et diria que, de tant en tant, apareix un corrent, no diria d’opinió, sinó un no sé què, que planteja si aquesta universitat, si aquest model d’universitat és convenient, si s’ha de modificar a fons o s’ha de suprimir perquè ja no és vàlid. Últimament, aquest qüestionament ha tornat a aparèixer i voldria destacar que la realitat ens dóna la raó de ser. I que aquest és un model d’universitat d’estiu absolutament normalitzat amb els altres que es fan tant a Espanya com al món. Combina universitat, societat, política, lleure, etcètera. Per tant, és un model molt vàlid. I vull reivindicar la vigència d’aquesta universitat i d’aquest model universitari perquè fa una funció en el país que va més enllà de l’estiu i d’aquesta setmana.