09.06.2024 - 23:09
|
Actualització: 09.06.2024 - 23:55
Han guanyat unes eleccions catalanes, han tingut molta força a l’estat espanyol i han estat el bastió de l’espanyolisme contra l’independentisme. Aquell projecte amb què Albert Rivera es presentà mig nu a la Barceloneta ha quedat en no res. Ciutadans s’ha acabat d’enterrar definitivament avui en les eleccions europees.
Les eleccions d’avui eren el darrer alè d’un partit que feia temps que estava condemnat a la desaparició. El partit optà per blindar Jordi Cañas amb l’objectiu de mantenir una minsa representació al Parlament Europeu. Però no ho ha aconseguit, ha perdut els vuit eurodiputats.
Ciutadans tan sols ha rebut 120.525 vots (n’ha perdut 2.611.300) i s’ha quedat lluny d’aconseguir representació, per darrere del PACMA. El partit ha desaparegut de l’eurocambra, del congrés espanyol i del parlament. Tan sols manté prop de quatre-cents regidors en uns quants ajuntaments i hi ha una evidència: que ha desaparegut del tauler polític i ha perdut tota mena d’influència.
Cañas engegà la campanya electoral situant les eleccions europees com l’oportunitat per al partit de “tornar a començar”. Es va mostrar convençut que mantindrien la representació al Parlament Europeu i que no els n’expulsarien com ha passat a Catalunya. “Saben que si som capaços de mantenir-nos a Europa serà la tornada de Cs a la política nacional”, digué. Però Cañas errava el tret.
“Tots vèiem clar que seria difícil. Teníem esperances certes que podíem aconseguir-ho. Pensàvem que les eleccions podien marcar el punt d’inflexió. Els resultats han estat francament dolents”, ha dit Cañas aquesta nit. I ha anunciat que farien un congrés extraordinari perquè els militants decideixin el futur del partit.
Malgrat el fracàs, Cañas insisteix que avui el partit renaixerà: “És una fi de cicle, però no és el final. Cs renaixerà. Avui és un dia trist, es tanca un cicle. Han estat deu anys de presència al Parlament Europeu, essent decisius mitjançant el grup liberal”, ha afegit.
Eleccions a Catalunya, el darrer precedent
Ciutadans va aconseguir els pitjors resultats de la història en les darreres eleccions catalanes. Va arreplegar poc més de 21.000 vots (un 0,72% dels vots) i no va entrar al parlament menys de set anys després d’haver guanyat les eleccions. Aquests resultats ja van certificar la irrellevància electoral del partit –superat per formacions com ara el PACMA– i va ser un nou avís que estava abocat a la desaparició. A Catalunya, tan sols reté deu regidors. Tot i haver fet sempre bandera del centrisme liberal, ha dedicat la seva activitat política a esbombar un discurs encrespat i nítidament anticatalanista.
Naixement, alegries i el desastre
Ciutadans va néixer d’una plataforma anticatalanista integrada per intel·lectuals ultraespanyolistes, com ara Arcadi Espasa, Albert Boadella i Félix de Azúa. Es va presentar per primera vegada a unes eleccions al parlament l’any 2006 amb la denominació Ciutadans-Partido de la Ciudadanía i el lideratge d’Albert Rivera, aleshores un advocat desconegut que abans havia estat afiliat al PP. El partit va aconseguir representació per primera vegada al parlament aquell any 2006.
La formació no va fer el primer gran salt fins el 2012, durant els primers anys del procés, quan triplicà la representació al parlament fins a nou escons. A les europees del 2014, Juan Carlos Girauta i Javier Nart van aconseguir escó a l’eurocambra.
Inés Arrimadas va encapçalar la candidatura als comicis catalans del 2015: Ciutadans va superar els 730.000 vots i va escalar fins a 25 escons, de manera que va passar davant del PSC com a primer partit de l’oposició, amb Carles Puigdemont a la presidència del govern de Junts pel Sí. El pic va ser el desembre del 2017: 1,1 milions de vots i 36 escons. Sense possibilitats d’articular majoria parlamentària, en mans de l’independentisme, Arrimadas va renunciar a presentar-se a la investidura. Paral·lelament, l’opció de Rivera a Madrid semblava consolidar-se: un primer pacte amb Pedro Sánchez, fracassat pel rebuig de Podem, va donar lloc a la repetició electoral del 2016, després de la qual van subscriure un acord d’investidura amb el PP de Mariano Rajoy.
A les eleccions espanyoles del 2019, Ciutadans va menjar-se bona part del pastís electoral del PP, fins a aconseguir 57 diputats –en contrast amb els 40 del 2015 i els 32 del 2016–, una força que hauria estat suficient per a governar amb Sánchez, però no amb el PP. Rivera, amb un partit que s’anava decantant cap a la dreta perquè compartia govern amb el PP a Andalusia, Madrid, Múrcia i Castella i Lleó, es va negar a pactar amb Sánchez, cosa que va obligar a repetir les eleccions, en què Ciutadans es va estavellar: solament 10 diputats. El 2021, Ciutadans va perdre 30 diputats de cop i volta a Catalunya, i tan sols en va retenir 6, abans de certificar la seva desaparició del congrés espanyol el 2023.
