15.06.2023 - 21:50
|
Actualització: 19.06.2023 - 11:18
Jordi Borràs (1981) és un fotògraf i periodista especialitzat en l’extrema dreta, i autor del llibre de referència Tots els colors del negre. L’extrema dreta a l’Europa del segle XXI (Ara Llibres). Aquesta setmana VilaWeb ha parlat amb Borràs per analitzar l’auge d’aquest corrent que coneix massa bé: el senyor Borràs rep amenaces de mort de l’extrema dreta i per això ara viu mig d’incògnit en una casa de què no diu l’adreça per seguretat. Ni tampoc ho farem nosaltres. Home sense pèls a la llengua, a la vegada rigorós, Borràs ens rep vital amb dades sobre Ripoll, cites de Sílvia Orriols, el passat neonazi de regidors de Vox al cap i els Països Catalans com a referència.
—Com heu vist els resultats electorals?
—Doncs que es van resituant les coses al postprocés. La política catalana, amb la retòrica rupturista, sembla que ha passat a millor vida. El PSC s’ha menjat bona part de Ciutadans i Vox ha ocupat part del seu espai. Hi ha hagut la institucionalització de l’extrema dreta. A tots els nivells, tant en l’àmbit català com en l’àmbit espanyol. I en l’àmbit de Països Catalans, tenim ja un govern pactat de Vox al País Valencià i molt possible, desgraciadament, govern igual a les Illes Balears. És a dir, el drama és majúscul. I és l’enunciat de què passarà a les pròximes eleccions al mes de juliol.
—Vau dir fa poc que no aniríeu mai més a 8TV. Per què?
—Hi he anat un cop o dos, només. I no hi aniré més perquè 8TV, tant en l’actual etapa com en l’anterior, s’ha dedicat a fer allò que va fer Berlusconi: normalitzar la presència de l’extrema dreta als mitjans, partint d’una suposada llibertat d’expressió. “L’extrema dreta no es pot amagar, s’ha d’explicar”, és un argument que llegeixo sistemàticament a les xarxes socials i que és perillosíssim. Ve a dir que els periodistes tenim l’obligació de posar la carxofa a qualsevol. Doncs no, els periodistes, quan ens diuen que la lluna és quadrada, hem de desmentir-ho i fer-ho amb dades, i demostrar que això és fals. Tenim aquesta responsabilitat. Periodisme no és fer de corretja de transmissió, això són relacions públiques. 8TV ha donat una quota mediàtica descomunal a grups absolutament marginals. No d’ara. Difícilment trobarem una regidora d’un partit que només tenia una regidora en tot el país, que és Aliança Catalana, que hagi tingut la quota mediàtica sobredimensionada que ha tingut aquesta dona. Ara, això sí, a sobre diuen que la silencien!
—Com definiríeu Sílvia Orriols?
—Jo crec que la definició que més li escau és que és l’extrema dreta del segle XXI. Jo entenc l’extrema dreta com una gran família ideològica. I en el cas d’Orriols crec que és clarament un exemple de dreta radical populista, al costat de la dreta radical conservadora. Per les declaracions que ha fet, no és contrària a la igualtat entre la comunitat LGTBI ni entre l’home i la dona. Utilitza uns conceptes ideològics que ja fa molts anys que es van introduint en la dreta radical populista, basats en el feminonacionalisme i l’homonacionalisme.
—Què vol dir això?
—Contraposar la versió més radicalitzada d’una religió molt concreta que és la musulmana. No la catòlica, no. Sempre és la mateixa, la musulmana. Usar la versió més integrista d’aquesta religió per dir: “Oh, és que aquesta gent va en contra dels drets de les dones. Oh, és que aquesta gent va en contra dels drets homosexuals.” I, per tant, es posa el vestit d’alliberadora i de feminista, però això és fals. Això ja fa molts i molts anys que ho ha fet l’extrema dreta arreu d’Europa. I, de fet, l’extrema dreta més avançada políticament fa servir el feminonacionalisme i l’homonacionalisme.
—Errors comesos amb Sílvia Orriols?
—Errors amb ella, i amb Front Nacional de Catalunya també: haver regalat la reivindicació nacional lingüística i cultural a la dreta radical populista. Com a independentistes no pot ser que hàgim abandonat la lluita per la independència i la plena normalització del català. Si regales un fet tan legítim com aquest, poses la catifa a l’extrema dreta.
—Comenteu la frase: “Sílvia Orriols, feixista.”
—Jo tampoc no la qualificaria de feixista. Que sapiguem, no ha fet ús de la violència. I jo, en això, sóc de l’escola del Carles Viñas: “El feixisme és un moviment polític que neix el 1919 i que acaba el 1945, quan Mussolini acaba mort a Milà.” Hi ha més teories com la d’Umberto Eco, del feixisme etern, que és l’article de l’Ignasi Aragay de l’altre dia. Jo crec que cal delimitar bé i cal afinar bé la nomenclatura de les coses. Per això vaig fer un llibre que es diu Tots els colors del negre, perquè l’extrema dreta no és una, són molts colors. L’extrema dreta ja fa molts anys que va abandonar la retòrica militarista dels anys d’entreguerres del segle XX i va apostar per utilitzar la democràcia per assolir el poder. I, un cop assolit el poder, rebentar la democràcia des de dins. I en tenim exemples claríssims a Polònia, amb el PiS, el partit Llei i Justícia; o a Hongria, amb el Fidesz, de Viktor Orbán. I veiem com aquests dos estats són exemples del que s’anomena democràcies il·liberals, quan els drets col·lectius i individuals cada cop estan més limitats. I és un estadi intermedi, que no és una dictadura, lògicament, però no és una democràcia plena, lògicament. És a dir, som en un altre panorama i per això cal afinar molt bé la nomenclatura de les coses.
—Per què creieu que a Catalunya Vox té molts més vots i regidors que l’Aliança Catalana de Sílvia Orriols?
—Perquè històricament si l’extrema dreta s’ha alineat amb algú, a Catalunya, ha estat amb l’espanyolisme. I perquè històricament l’independentisme és i ha estat antifeixista. Això és una realitat. Un dels fets que han impedit l’aparició d’una extrema dreta nacional pròpia, com a nació sense estat que som, ha estat que el cavall de batalla de l’extrema dreta espanyola sempre hagi estat el catalanisme. En totes les versions. Tant al País Valencià com a les Illes. I, per cert, trobem molts vasos comunicants entre gent que havia militat a l’espanyolisme d’extrema dreta i ara milita a l’extrema dreta independentista.
—Per exemple?
—Per exemple, Xavier Andreu, que va registrar el nom, usurpant les sigles del Front Nacional de Catalunya. Ara ja no hi milita. Aquest és un històric ex-militant de Cedade (Circulo Español de Amigos de Europa) . O l’actual líder de Som Catalans, que també s’havia presentat a Ripoll, Enric Ravello, que també va militar a Cedade i va estar a Plataforma per Catalunya i abans a l’MSR (Movimiento Social Republicano). Un dels arguments més absurds, sense cap mena de fonament, que llegeixo aquests dies diu que pel simple fet de declarar-te independentista no puguis ser d’extrema dreta. Això és una imbecil·litat com una casa de pagès. Si agafem declaracions de la Sílvia Orriols i les traduïm, t’asseguro que molts dels que defensen aquesta idea serien incapaços de dir si aquella declaració xenòfoba, nítidament xenòfoba, l’ha dita una catalana, una francesa d’extrema dreta o un hongarès.
—Per exemple?
—”No se’n diu immigració, se’n diu invasió i no és natural, és orquestrada.” Dit per ella. Això avala la teoria de la gran substitució de Camus. I aquesta és una de les bases en què bona part de l’extrema dreta actual es fonamenta. O titllar, per exemple, Salvini de “ciutadà preocupat pel descontrol immigratori”, que Orriols no considera en cap cas d’extrema dreta. O que l’endemà que Meloni guanyés l’elecció i que el tripartit d’extrema dreta italià pactés, la senyora Orriols va dir: “Els italians salvaran Itàlia i els catalans salvaran Catalunya. Només és qüestió de temps.” Meloni, recordem-ho, no tenia cap mena de problema a dir que Benito Mussolini era un dels polítics més valuosos d’Itàlia.
—Comenteu la frase: “A Ripoll hi ha malestar.”
—Això és una certesa. I aquest malestar hi ha algú que l’ha sabut mercadejar com ningú. Els sis regidors d’Aliança Catalana ens indiquen que hi ha alguna cosa que no funciona a Ripoll i que aquesta cosa s’ha d’afrontar. Al cap i a la fi, la política són sentiments i són percepcions. Però mirem dades: a Ripoll hi ha un 13% d’immigració, i la mitjana catalana és del 17%. Mirem els fets penals coneguts, i detencions a l’àrea policíaca bàsica de Ripoll, dades en brut. Del 2011 al 2021 el nombre de fets penals coneguts pràcticament és inalterable. El 2022 sí que ha pujat. Però a Ripoll no hi ha punyalades a cada cantonada. No és cert. Que hi ha problemes delinqüencials o d’ordre públic?
—Què us ha sorprès d’Orriols?
—Que si agafem el programa amb què va omplir les bústies dels ripollesos, hi ha una cosa que a mi em crida molt l’atenció, que és que en cap moment no fa referència a la independència. I ni a la llengua catalana que tant diu defensar, ni a Catalunya. És que no surt ni el nom del país. I tu llegeixes això, i si ets votant de Vox, ets votant del Partit Socialista i et pots sentir interpel·lat, o de Junts. I utilitza un lema, que és “primer els ripollesos”, que és molt intel·ligent. És la versió ripollesa de l’angladisme de tota la vida. Primer els de casa.
—Passem a Vox. Us heu mirat regidors de Vox amb passat violent?
—Home, tens l’Alejandro Fernández Ruiz, regidor de Vox a Barberà del Vallès, que tinc fotografiat ple de sang en una baralla al Poblenou de Barcelona i en fotos seves amb una banda d’ex-militants de l’MSR fotent-se garrotades amb altra gent. Aquest senyor ha estat fotografiat en un acte d’homenatge a Rudolf Hess. L’última foto seva que tinc és una concentració que va fer Somatemps davant la seu de Convergència quan va esclatar el cas Pujol. I a la cama hi portava un tatuatge amb l’Alba Daurada tatuada al bessó. És algú molt poc indissimulat.
—Errors què cometem amb Vox?
—La centralitat que van donar a l’extrema dreta extraparlamentària durant la tardor del 2017, 2018, 2019. Amb Miquel Iceta al costat de Smith, de Vox. Avalant la seva presència i, per tant, el seu discurs. El gran problema de l’extrema dreta a l’estat espanyol és que l’extrema dreta no s’ha mogut. El que han aconseguit és que la resta de partits virin cap a ells. I sembla que ja no diguin coses estranyíssimes, radicals. Un altre error és responsabilitzar exclusivament l’esquerra de l’ascens de l’extrema dreta. Això és absurd. Qui governava els últims dotze anys a Ripoll? Em sembla que no governava la CUP, precisament. Alguna cosa hi deu tenir a veure la gestió de Junts, em sembla a mi, i el desori intern d’aquest partit a Ripoll, per a entendre què passa a l’extrema dreta. Això no vol dir que l’esquerra no hi tingui responsabilitat. És que en té. I en té per incompareixença moltes vegades. O pitjor. Recordem que el PSOE es manifestava amb l’extrema dreta i fins i tot podia aplicar les seves polítiques. Però qui li ha comprat la resta de relats ha estat la dreta, el Partit Popular. I això ha passat aquí i arreu del món, no fotem.
—Per què viviu més o menys amagat?
—Més o menys, no, amagat del tot. Per què? Perquè fa molts anys l’extrema dreta m’ha posat una diana al cap i ho continua fent. Se m’han presentat a la casa antiga, m’han desitjat bon Nadal. Per això fa molts anys que visc amagat, cada cop més, malauradament, i tenint en compte que, amb tota probabilitat, tindrem un govern a l’estat espanyol amb Vox a les institucions, amb més motiu que mai. I ara això no tan sols ho han fet espanyolistes. No. Ara es veu que jo sóc un gran botifler. Amenaces de mort de gent amb la creueta de Sant Jordi i el Donec perficiam.A mi m’agradaria que algun periodista d’aquest país, abans de dedicar-se a portar tertúlies, gent que opina sense saber, portés gent que en sap. Jo t’asseguro a tu, Andreu Barnils, que si preguntes a qualsevol dels historiadors, politòlegs o periodistes especialitzats en extrema dreta que hi ha en aquest país, que n’hi ha bastants, no en trobaràs ni un de sol que no et digui o que no et descrigui Aliança Catalana com a dreta radical populista.
—Res a afegir?
—Vox acabarà governant les nostres vides. I, malauradament, mirem els sis regidors d’Aliança Catalana –que considero que són importants, molt importants– i ens oblidem dels 124 regidors de Vox. Dels 150.000 vots que va obtenir a Catalunya. Que governaran el País Valencià, que amb tota probabilitat governaran a les Illes. I la gent no té ni punyetera idea de què vol dir tenir un partit d’extrema dreta, per exemple, a Educació.
—Ahir al País Valencià van nomenar un torero conseller de Cultura. Vicente Barrera.
—És un avís claríssim de què vol dir tenir Vox al govern. Hi ha un sector de l’independentisme que és en aquesta posició d’abstenció en massa, i com pitjor millor. I el com pitjor, millor, és una mica perillós. Quan no tens res preparat, com pitjor, pitjor. Això del País Valencià és un avís directe de què passarà quan Vox sigui soci del PP a la Moncloa. Ens ho hem de prendre com un avís, una amenaça, i hem de reaccionar de seguida.