Nova ruta colombina per Barcelona amb l’historiador Jordi Bilbeny

Ja fa anys que l’historiador Jordi Bilbeny, un dels principals defensors de la catalanitat de Cristòfor Colom, organitza una ruta per la Barcelona colombina, complementària dels llibres i estudis que publica sobre la qüestió. ‘És una passejada per Barcelona parant esment a aspectes de la història de la ciutat relacionats amb la vida de Colom i amb la descoberta d’Amèrica’, diu Bilbeny. I la justifica així: ‘És una manera més d’explicar el nostre passat a la gent, de parlar de nosaltres mateix i de tenir arguments.’ Una cosa és llegir història i una altra és passejar-hi, puntualitza: ‘Passejant ens impregnem del paisatge, ens convertim més fàcilment en part de la història.’

Demà hi ha una nova oportunitat de fer la ruta, que ressegueix durant el matí mitja dotzena d’indrets relacionats amb Colom i la seva família a partir de documentació poc coneguda, conjectures, comparacions i semblances detectades per Bilbeny.

La sortida és a les deu del matí de la plaça del duc de Medinaceli per a agafar el passeig de Colom: ‘Ens aturem a la cantonada entre la Rambla i el carrer Ample, davant el monument a Colom, perquè la gent s’adoni de la desaparició de la nostra història, atès que allà hi havia l’important monestir de Sant Francesc, on entre més coses s’enterraven els Colom de Barcelona. No en queda ni una pedra.’

La passejada ‘d’ambient 100% colombí’ passa per la Rambla, la Biblioteca de Catalunya (‘que havia estat l’antic hospital d’en Colom’), la Casa de la Caritat (‘l’antic palau biblioteca dels Colom’), la font de Canaletes (‘on creiem que hi havia hagut un palau virregnal al segle XVI’), el monestir de Santa Anna (‘on es van fer les corts reials del 1493, quan Colom va tornar d’Amèrica’), la Catedral (‘on pensem que fou enterrat’) i Santa Maria del Mar (‘on també s’enterraven Coloms, perquè vivien a prop’). En concret, vivien a la cruïlla de Mirallers amb Banys Vells, on queden poques restes del palau renaixentista que Bilbeny creu que era de la família.

L’empremta colombina no s’acaba pas en aquests indrets, afegeix l’investigador: ‘N’hi ha molta per la ciutat. Només n’ensenyem una petita part, no ens ho acabaríem.’ I confessa: ‘La ruta s’havia preparat per fer en dues hores o tres i no baixem de les quatre i mitja: ens deixem la Llotja, les Drassanes, la Casa de la Moneda…’