Jordi Antolí: “Hem salvat els centres de referència del valencià a Alacant”

Els resultats de la consulta sobre la llengua base imposada pel conseller José Antonio Rovira van donar un titular genèric: li ha eixit el tret per la culata. Però amb les dades a la mà se’n poden fer lectures més fines per a dibuixar un mapa de la situació del català a l’ensenyament i, per què no dir-ho, en l’estat d’ànim de la ciutadania.

De tot això en parlem amb Jordi Antolí que és, entre més, professor titular a la Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant i director de la Unitat d’Educació Multilingüe de la mateixa universitat. Durant les setmanes prèvies a la consulta, el professor Antolí ha estat un dels activistes que ha participat en conferències informatives sobre els beneficis de triar el català com a llengua base.

Fem l’entrevista al passadís del departament. Antolí parla pausat i remarca les frases amb gests característics. En tot moment deixa anar una sensació d’optimisme informat i raonat després d’haver llegit i analitzat els resultats amb calma i deteniment. Ens concentrem a parlar de la situació del sud que molts voldrien perduda per al català, però on els resultats confirmen que la ciutadania és molt més intel·ligent que els governants.

—Quina valoració general feu dels resultats?
—Com a resultat general, trobe que podem estar molt contents. Hi ha hagut una mobilització social a favor del valencià que ni tan sols les persones que estem més posades en qüestions de demolingüística i sociolingüística no esperàvem. Fins i tot, per a les associacions que hem estat darrere de les campanyes a favor de triar el valencià, han estat uns resultats molt més bons que no esperàvem. Per tant, fem una valoració molt positiva de la consulta. Però, per una altra banda, potser no és tan positiva, perquè ha estat una consulta absolutament inútil en la qual les famílies han acabat dient el que ja sabíem, que volien el que ja hi havia. Les famílies volen quedar-se com estaven, no volen canviar el sistema.

—Potser això explicaria, en part, l’abstenció que hi ha hagut?
—D’una banda, en la zona de predomini lingüístic castellà, l’abstenció ha estat molt notable. Per una cosa tan senzilla com que per defecte ja tenen llengua base castellana. No calia anar a votar si ja sabien que per defecte eixiria castellà. D’una altra banda, hi ha hagut problemes tècnics per a accedir a la votació. Pot haver-hi gent que s’ha vist desencoratjada a participar. Hi ha hagut una campanya de promoció, el conseller ha enviat dues cartes, i amb tot això, aconsegueix només un 58% de participació? Si eixe és el gran mèrit de la consulta, potser ho posaria en quarantena. Si tota aquesta llei, la llei de llibertat educativa, l’hem bastida amb l’objectiu que les famílies trien i el resultat és aquest, per a fer tot aquest viatge, no calia fer tot el que hem fet.

—Fixem-nos ara què ha passat a les comarques del sud, a les zones de frontera.
—Primer faré un comentari macro sobre la qüestió, i és que és cert que es donen les dades de la província d’Alacant i tenen uns resultats molt desfavorables al valencià, però això es fa sense desagregar les dades, sense separar, per exemple, els resultats de la zona de predomini lingüístic castellà, segons la LUEV del 1983. I sense separar la concertada de la pública, que és una altra variable molt important. A la província de València també hi ha zona de predomini lingüístic castellà, però la densitat de població en aquelles comarques no és la mateixa que ací, amb ciutats com ara Torrevella, Oriola, Villena. No és comparable. Si mirem específicament les comarques de predomini lingüístic valencià, els resultats són molt més bons, i específicament si es focalitza en l’ensenyament públic. Hi ha titulars i valoracions que no miren on haurien de mirar.

—Digueu.
—No es partia d’un sistema que vehiculava majoritàriament en valencià i hem passat a un sistema en què la gent triava valencià o castellà. A la ciutat d’Alacant hi ha escoles que vehiculaven un 26% de valencià, com ara el CEIP Gabriel Miró, i que han votat, en tots els nivells i en tots els grups, sí al castellà, i per tant no té cap grup en valencià, però és que els percentatges en què ens quedem ara són entre un 25% i un 32,5%. No és que hàgem reculat. En conseqüència, la valoració l’hauríem de fer mirant centre a centre, què és el que teníem amb el PEPLI i què ha resultat ara. Si férem eixa comparativa, no hem quedat tan malament. Hem quedat millor de com estàvem amb l’anterior sistema de línies.

—Hi ha alguna altra cosa en què ens hàgem de fixar per anar entenent on som?
—A la ciutat d’Alacant, el que ha passat, a parer meu, és que els centres que amb el sistema de línies eren de referència per al valencià, s’han mantingut ara com a centres de referència per al valencià. És el cas, per exemple, del CEIP Rabassa, i del Joaquim Sorolla, que han votat majoritàriament en valencià. Això, en una ciutat amb la base demolingüística de la ciutat d’Alacant, és una cosa digna d’esment. Perquè no és que la població valencianoparlant haja votat valencià com a llengua d’escolaritat dels seus fills, és que hi ha hagut un percentatge enorme de famílies que tenen el castellà com a llengua primera que han entès que era important de mantenir eixa línia del centre. Les famílies han agafat aquest testimoni i han mantingut aquesta llengua de cohesió del centre. Jo crec que això és un motiu de molta alegria i de felicitació per a aquests centres que han estat capaços de transmetre a les famílies per què era important triar valencià en aquesta consulta. Crec que la notícia és que hem salvat eixos centres que eren de referència del valencià a la ciutat d’Alacant i que hem recuperat eixos espais segurs que amb el PEPLI van desaparèixer. Hem recuperat eixos espais de referència del valencià a la ciutat d’Alacant.

—Com llegiu els resultats a Elx?
—A la ciutat d’Elx podríem traure la mateixa conclusió. Més o menys, la cosa ha quedat com s’està fent fins ara, amb algun retrocés en algun centre. Però a grans trets, els centres que vehiculaven més en valencià, s’han mantingut en eixos percentatges. Evidentment, hi ha hagut uns nivells en què poden aparèixer grups solts de castellà com a llengua base, però pense que no és significatiu.

—Un dels efectes de la consulta és que ha revifat la problematització de la llengua dins el sistema educatiu, quan semblava desapareguda.
—Sí. Per descomptat. I això és un problema greu. Qui és competent a configurar com s’han de gestionar les llengües a les aules és la conselleria, i la conselleria ha traslladat una obligació que era pròpia a les famílies. Les famílies no tenen aquesta obligació i els han demanat que, sense necessàriament estar prou informades, prenguen una decisió tan important per al futur acadèmic dels seus fills. I això, en què s’ha traduït? En molta conflictivitat, i això s’ha vist en els grups de pares de whatsapp del centre. S’ha vist en les denúncies que vosaltres mateixos heu publicat entre associacions de pares que denunciaven el centre per haver fet difusió. Hi ha hagut conflicte, però a la vista dels resultats, potser no ha estat tan greu i les famílies han entès que es volia embrutar el terreny de joc i no ho han permès. M’agradaria que la conselleria entengués que la matèria lingüística ja no hauria d’interessar com a camp de batalla política.

—Abans de la consulta heu fet xerrades d’orientació en unes quantes poblacions. Quins eren els principals dubtes de les famílies?
—Són molts els companys que han fet xerrades, jo, ni de lluny, sóc la persona que més n’ha fet. Ho hem fet perquè hi havia molta necessitat d’informació, tant per part de les famílies com per part dels centres. Per això ens convocaven associacions culturals i de pares. La gent estava molt preocupada per l’impacte que tenia l’aplicació d’una norma de la qual els centres educatius no els havien informat, però és que els centres mateixos no sabien de què anava la cosa. Per tant, les famílies estaven molt preocupades perquè sabien que venia alguna cosa important, que tindria un impacte gran ja des del curs vinent, però no sabien de què anava la cosa. Els preocupa que els seus fills, el dia de demà, siguen competents en valencià. Volien saber què passaria si en un nivell eixia un grup de cada llengua base. O com impactaria sobre els criteris d’agrupació. O si tots els repetidors acabarien en el mateix grup. O què passaria amb l’alumnat amb necessitats especials. Eixia molt el tema de la xarxa de llibres. Els resultats que hem tingut tan favorables al valencià s’expliquen per la fidelitat de les famílies a la llegua. I moltes vegades per la confiança que tenen les famílies en els centres.

—Hi ha una segona fase, a partir de la consulta, amb tot de dubtes i situacions poc clares. A pesar de tot l’enrenou, el conseller no ha assegurat que totes les famílies tinguin plaça segons l’opció triada.
—El conseller no ha enganyat mai perquè sempre ha dit que un vot no era decisiu. Si una família ha votat llengua base valencià o llengua base castellà, i al seu centre no hi ha oferta, haurà de decidir si vol continuar en eixe centre o si vol provar un altre centre, si hi haguera capacitat. Evidentment, nosaltres ho hem dit de primera hora: aquesta consulta deixarà molta gent descontenta. Hi ha un percentatge, per menut que siga, en tots els centres, de famílies que no tindran el que volen. I, evidentment, la conselleria pot dir que intentaran oferir plaça en un altre centre, però això és un gran impacte per al centre, per matriculacions i desmatriculacions. És un impacte per a la família i per als alumnes.

—Dependrà dels recursos dels centres?
—Clar: hem d’esperar que oferesquen més recursos als centres per poder tenir els desdoblaments que toca, 0 cal que insistim en les qüestions pendents que té la conselleria i que no resol per qüestions econòmiques? Dubte molt que puguen oferir tots eixos recursos perquè tothom tinga assegurada una plaça en el grup de llengua base que desitja. I una cosa que crec que és molt important que la gent tinga present és que el dia de demà, a qui han de demanar explicacions no és als equips directius, perquè els equips directius estaran aplicant el que diu la norma. Hauran de demanar explicacions a la conselleria, que és qui, en definitiva, ha dictat aquest sistema molt detallat. Si això no es té en compte, qui ho acabarà pagant són els equips directius als quals ni tan sols els han preguntat sobre el tema.

—Una de les coses que ha fet el conseller, per defensar la consulta, ha estat denigrar el paper d’un òrgan, fins ara gens discutit, que és el Consell Escolar.
—El Consell Escolar no solament inclou les famílies. Per tant, quan el conseller critica la configuració del Consell Escolar, obvia que també hi ha els equips directius, el claustre de professors, o de mestres, l’administració local. Hi ha moltes persones representades a les quals els han negat la veu. Aquesta llei, la llei de llibertat educativa, parteix del supòsit que les famílies fins ara no havien tingut veu. No és cert, la tenien mitjançant el canal establert, que era el Consell Escolar. Ara li neguen la veu a tota la resta, i això inclou les persones que estan més preparades i coneixen més bé l’entorn, que és el professorat que ha estudiat sobre la matèria. Jo considere que és molt més representatiu i és molt més informada una decisió que puga prendre un Consell Escolar tan plural que no simplement les famílies.

—La consulta s’ha convertit pràcticament en un espectacle, en el pitjor sentit de la paraula. Però a partir del curs vinent, què passarà? Com es faran les tries?
—No és a partir del curs vinent, és ja. Perquè ara, en el procés d’admissió ordinari, ja tornaran a triar les famílies que hagen sol·licitat admissió a infantil, o que hagen sol·licitat admissió a batxillerat… Ara mateix, en el procés d’amissió ordinari tornarem a tenir famílies consultades sobre la llengua base. I això passarà cada curs. No hi tornaran a participar totes les famílies, però sí les que comencen etapa. I els resultats d’aquesta tria condicionen la llengua base de l’escolaritat fins que l’alumne acaba etapa. En el moment que s’ha fet la tria a infantil, condiciona tota la primària. Fins i tot, pot arribar a condicionar, diu la llei, si continua en el mateix centre, fins a quart de l’ESO. L’accés a secundària condiciona tota la secundària. Aquesta decisió era una decisió molt important, perquè ara ja no podrà haver-hi modificacions.

—Tornant a les dades de participació, a les comarques de l’Alcoià i el Comtat, ha estat molt més alta que la mitjana. Es deu al fet que la gent que hi ha participat és la que realment volia el català? O es tracta d’una mobilització contra la conselleria?
—Una cosa no lleva l’altra. Hi ha hagut una grandíssima mobilització en certes comarques, en moltes, i en bona part el percentatge de participació s’explica per aquesta mobilització. La gent que no ha anat a votar és que possiblement no ho considerava rellevant. No hauríem de llevar el mèrit a les mobilitzacions que hi ha hagut en moltes comarques perquè hi ha hagut molt d’esforç i realment han tingut molt d’èxit. Pense en la ciutat d’Alcoi, que té nou centres concertats, que té només quatre centres públics, parle d’educació infantil i primària. En els concertats, només en un cas, havia tingut abans programa d’ensenyament en valencià. Quan va venir el PEPLI procuraven vehicular el mínim de percentatge en valencià, el 25%. I ara, de sobte, aquests centres concertats es troben que hauran d’oferir, en la major part, si tenen dos grups, grup en valencià i grup en castellà. Això ja no s’explica per la inèrcia del centre, això s’explica perquè hi ha hagut una gran mobilització. Hi havia gent sensible a qui han donat l’opció de triar, i ha triat valencià. Per tant, un comentari final potser podria ser que es parla tota l’estona d’imposició del valencià, però alerta, perquè potser hi havia centres que estaven vehiculant en castellà més del que les famílies dels alumnes haurien volgut. I ara ho hem vist, perquè en la concertada han eixit coses que no ens esperàvem.

—A la concertada de les ciutats d’Alacant i València no hi ha hagut aquestes sorpreses…
—Una cosa que estaria bé d’aclarir és per què durant tota aquesta campanya que hem fet algunes entitats externes, de promoció del valencià, una campanya que hauria d’haver fet la conselleria, potser s’ha posat molt en el focus el fet que els centres públics no es posicionaren, han arrancat pancartes, etc. També estaria bé que el focus s’haguera posat en la concertada, per assegurar-nos que no hi havia equips directius que deien obertament que la llengua vehicular del centre era el castellà. Això també estaria bé saber-ho.

—Sabeu de casos on això ha passat?
—No, però estaria bé saber-ho, perquè ens han posat molt el focus problematitzant la pública i potser estaria bé saber què ha passat en la concertada.

—Sou professor en la facultat de filologia catalana de la Universitat d’Alacant. Els vostres alumnes, quan veuen aquest interès a eliminar el català, amb quins ànims vénen a classe?
—Aquestes setmanes hi ha hagut una miqueta d’estupor. Els de filologia i els de la resta de graus. En el de mestre en educació infantil i primària on faig també classes, l’alumnat no entenia què estava passant i per què la conselleria promovia una mesura com aquesta. Però crec que el nostre alumnat ara està eufòric en veure que hi ha una societat valenciana que realment entén que el valencià és important i jo crec que és amb el que ens hem de quedar. Potser pensàvem que la societat estava una mica desanimada o que el tema de la llengua potser a la gent no li interessava tant, però sí que hem rebut una resposta que ens encoratja a continuar treballant. Això és la nostra llengua. Això no va de voler imposar el valencià, que és el que diuen alguns. Ací va estrictament de defensar els drets de les persones valencianoparlants del País Valencià i ací va estrictament de salvar la nostra llengua. Entusiasme. Estem força satisfets…

—Creieu que el conseller no s’esperava aquesta resposta?
—En una entrevista que li van fer al conseller Rovira, ell considerava que el que seria normal és que les famílies castellanoparlants triaren com a llengua base el castellà, i que les persones que foren valencianoparlants triaren com a llengua base el valencià. Segons les dades de l’última enquesta de coneixement i ús del valencià, la població valencianoparlant de llengua primera és un 20% i la resta parla unes altres llengües, principalment castellà. Suposem que el conseller Rovira esperava que aproximadament un 20% de la població triaria el valencià com a llengua base. I a més, que en comarques de la zona de predomini lingüístic castellà, haja eixit com a resultat que les famílies han votat majoritàriament, com als Serrans, valencià, això no s’ho esperaven. I això ho podem confirmar perquè la llei de llibertat educativa ni tan sols preveu com s’implementarà això. Diu que la conselleria aplicarà les mesures oportunes per a donar resposta a eixa demanda. Això és molt abstracte.

—Rovira va dir en la conferència de premsa de presentació dels resultats que és impossible de trobar més equilibri entre el català i el castellà. Estan en el mateix nivell, va dir.
—En algunes de les xarrades reflexionàvem amb les famílies que si els xiquets no aprenen el valencià normatiu en el centre educatiu, o el valencià, en general, que no tenen a casa, on l’aprendran? Aniran al supermercat i tindran tot el producte etiquetat en valencià? Aniran a la plataforma de contingut a veure la sèrie en valencià? No ho trobaran. Ni a les xarxes socials… Com es pot parlar d’igualtat en unes llengües que parteixen d’una situació demolingüística tan diferent? Partim de la base que tenim un govern que pràcticament no fa intervencions en valencià. Quina igualtat és eixa? Igualtat és que hagen eixit uns resultats molt equiparables en aquesta consulta? I tota la resta de l’ecosistema on queda?

—Voleu afegir res?
—Trobe que el resultat d’aquesta consulta ens ha de donar energia, optimisme, esperança. Hem d’analitzar molt bé els resultats. Veure què és el que ha fet que les famílies optaren pel valencià. Per què han pres aquesta decisió? Per què hi ha famílies que no han entès que era important triar el valencià i a partir d’ací plantejar bones estratègies de cara al futur per aconseguir estendre el valencià al sistema educatiu. El sistema educatiu sol no salvarà la llengua, però sense sistema educatiu no hi ha solució possible.