Abdul·là II assegura que Jordània ha arribat al seu límit en l’acollida de refugiats

El rei Abdul·là II de Jordània ha assegurat que el seu país ha arribat al seu límit per la càrrega que suposen els milers de refugiats, majoritàriament sirians, que acull i ha criticat l’escàs suport que està rebent per part de la comunitat internacional per fer davant del problema.

En una entrevista concedida al diari ‘Addustour‘ recollida per l’agència oficial Petra, el monarca ha defensat que l’ajuda que Jordània ha estat oferint als refugiats ‘és una cosa que els països més grans i rics no han donat’.

‘Ningú pot qüestionar el noble paper humanitari del nostre país sobre aquesta qüestió i les càrregues assumides pels jordans, que han ofert un exemple brillant al món sencer en compartir els seus recursos amb els seus germans sirians’, ha defensat.

‘Jordània està assumint una enorme responsabilitat a la regió en nom de tot el món. Tot i això, hem arribat al nostre límit’, ha advertit el monarca jordà. ‘Malgrat totes les dificultats, Jordània està fent tot el possible per ajudar els refugiats, però això no es farà sota cap circumstància a expenses de l’aliment dels jordans i la seva seguretat’, ha recalcat.

Segons les dades de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats (ACNUR), a Jordània hi ha uns 650.000 refugiats sirians registrats, dels quals uns 520.000 han abandonat els camps de refugiats per viure en comunitats d’acollida.

Abdul·là II s’ha mostrat crític amb l’ajuda rebuda fins ara dels ‘països amics‘, incidint que ‘les conseqüències del flux de refugiats sirians van en augment, de la mateixa manera que els reptes’.

‘Necessitem que la comunitat internacional sigui, com a mínim, un soci ple a l’hora de compartir la responsabilitat perquè aquesta és una crisi internacional i una responsabilitat internacional i el món ha de complir la seva part’, ha defensat el rei jordà.

Segons ha explicat, fins ara Jordània ha rebut ‘lamentablement’ menys del 35% del cost que suposa acollir als refugiats, per la qual cosa la resta ha de cobrir-lo de les seves pròpies arques.

‘Tal despesa està suposant més d’una quarta part del nostre pressupost’, ha aclarit, denunciant els efectes adversos ‘en la nostra capacitat de fer projectes econòmics i de desenvolupament, generar llocs de treball i millorar la qualitat dels serveis als ciutadans’.