Jordà diu que l’oposició de la fiscalia de Medi Ambient a l’extracció de corall demostra la incongruència de l’estat espanyol

La consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, celebra que el fiscal de Medi Ambient de Barcelona, Antoni Pelegrín, s’oposi a la concessió de dotze llicències per a extreure corall en aigües exteriors i diu que això demostra la ‘incongruència’ del govern espanyol. La Generalitat va decidir d’aplicar una moratòria de deu anys en aigües interiors des del cap de Begur fins a la frontera, seguint criteris científics, i creu que la posició de la fiscalia els dóna la raó. ‘Al mar hi ha competències, però és evident que ha de regir l’autonomia local i és el govern de la Generalitat que sap com s’ha de gestionar la pesca a Catalunya’, insisteix Jordà. Pelegrín ha demanat a la fiscalia general que actuï davant el ministeri espanyol per a frenar la pesca d’aquesta espècie i que en faci un control.

El fiscal ha remès al seu homòleg a l’estat espanyol el decret d’arxivament de les diligències que va obrir el mes d’abril, quan el Ministeri d’Agricultura i Pesca espanyol atorgà dotze llicències per a extreure corall vermell en aigües exteriors des d’Arenys de Mar (Maresme) fins a Begur (Baix Empordà). Considera que la concessió de llicències és una ‘contravenció’ de la decisió de la Generalitat de suspendre’n la pesca en aigües interiors, sobre les quals és competent. En aquest sentit, remarca que els experts alerten que només un 4% de les poblacions de corall vermell del litoral català es troben en bon estat i que la majoria tenen una talla inferior a la permesa. A més, recorda que el Parlament Europeu tramita un reglament que establirà l’obligatorietat que els estats membres vedin la pesca del corall quan s’arribi al límit de captures.

Llicències polèmiques
El Ministeri d’Agricultura espanyol va concedir les llicències just a tocar de l’àmbit inclòs en la moratòria de la Generalitat. El Departament d’Agricultura va anunciar la mesura l’any passat i va fer públic que es començaria a aplicar enguany i fins al 2027, suspenent els permisos que es donaven en aigües interiors (sota la seva competència) des del Cap de Begur fins a la frontera. La limitació tenia l’objectiu d’evitar que Catalunya perdés les darreres colònies que té d’aquesta espècie. Abans de prendre aquesta mesura s’havia encarregat un estudi a un grup de científics, que va concloure que el 90% de les poblacions en aigües catalanes tenen un estat de conservació ‘crític’. La Generalitat va comunicar la seva intenció al ministeri espanyol, que es va comprometre, a través d’una ordre ministerial, a aplicar la mesura en aquest tram, però no hi va incloure les aigües exteriors properes, per a les quals va concedir els permisos.