John J. Hopfield i Geoffrey E. Hinton, premi Nobel de Física

VilaWeb

Redacció

08.10.2024 - 11:59
Actualització: 08.10.2024 - 12:53

La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències ha premiat el nord-americà John J. Hopfield i el canadenc Geoffrey E. Hinton amb el premi Nobel de Física pels descobriments i invencions fonamentals que permeten l’aprenentatge automàtic amb xarxes neuronals artificials. És a dir, per haver col·locat les bases de la futura intel·ligència artificial d’ençà que ambdós van començar els estudis amb les xarxes artificials, a la dècada dels vuitanta.

L’acadèmia ha destacat que tots dos havien fet servir eines de la física per desenvolupar mètodes que són la base del potent aprenentatge automàtic actual. Ressalta que John Hopfield va crear una memòria associativa que pot emmagatzemar i reconstruir imatges i més patrons en dades, i que Geoffrey Hinton va inventar un mètode que pot trobar de manera autònoma propietats a les dades i, per tant, executar tasques com identificar elements específics en imatges.

Hopfield és conegut pel model de xarxa neuronal que porta el seu nom, desenvolupat el 1982. Aquesta xarxa permet d’emmagatzemar informació en patrons i reconstruir-ne a partir de dades incompletes. El seu treball s’inspira en la manera com el cervell humà processa la informació. Va aportar una comprensió fonamental del sistema de les xarxes neuronals per a recordar i recuperar patrons d’informació. Això va transformar la percepció de la simulació de processos cognitius amb màquines i obrí noves vies per al desenvolupament de models matemàtics capaços d’imitar el funcionament del cervell humà.

Hinton és conegut per les contribucions a les xarxes neuronals profundes i el desenvolupament de la màquina de Boltzmann. Aquest model probabilístic permet que les màquines aprenguin a reconèixer patrons complexos dins les dades, amb aplicacions que van del reconeixement d’imatges a la traducció automàtica. Hinton va ser una de les primeres persones a explorar l’ús de les xarxes neuronals profundes per a tasques d’aprenentatge automàtic, i ajudà a establir les bases del deep learning, que és clau en nombroses aplicacions tecnològiques modernes.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor