28.11.2021 - 21:50
El trencament de les cadenes de subministrament no afectarà les joguines aquesta campanya de Nadal i Reis. Segons que explica en aquesta entrevista José Antonio Pastor, president de l’Associació de Fabricants de Joguines, el sector treballa amb molta anticipació. Tots els productes que es posen a disposició dels Reis, del Tió i del Pare Nadal, ja són als magatzems dels distribuïdors d’ençà de l’octubre. Amb tot, els fabricants de joguines sí que tenen desabastiment tant de matèria primera com de components, cosa que els impedeix de treballar i planificar les temporades vinents.
El sector de la joguina té dos grans pols de producció al país. De les 243 empreses que conformen l’associació, 90 són al País Valencià i 71 al Principat. Aquestes empreses van facturar l’any 2020 més de la meitat dels vora 1.600 milions d’euros declarats per l’associació.
La temporalitat de les vendes és altíssima perquè per Nadal es despatxa el 70% de les joguines de tot l’any.
—L’any 2020 va ser un any estrany, i prevèieu que el 2021 havia de ser el de la recuperació. Ho és?
—Sí. El creixement que hem detectat a l’octubre és del 4% respecte de l’any passat. No arribem encara a les xifres del 2019, però ara ve la campanya de Nadal i Reis que és la més forta. El nostre mercat és molt estacional i, per tant, la manera com es comporte el mercat aquestes setmanes vinents serà fonamental per a veure fins on podem arribar a millorar. Tenim molt bones expectatives. Tant al mercat interior com a l’exterior. Facturem vora 1.600 milions d’euros, 700 gràcies a l’exportació.
—Com us afecta el trencament de la cadena de subministraments?
—Importem producte acabat i peces, com ara parts i components i matèria primera, per un valor de vora mil milions. Per tant, imagina com estem. En un sector tan estacional com el nostre, en què un percentatge altíssim de les vendes es fa en unes dates molt concretes, és molt important.
—I així, com penseu salvar aquesta temporada?
—Ho hem hagut d’anticipar tot. Hem hagut de canviar un poc la dinàmica normal i ser més previsors. Però per a nosaltres, a banda el retard, l’altra ombra important que tenim és l’encariment de tot. Un encariment històric de determinats productes o matèries primeres, de components. Això afecta el cost de producció. El preu de l’electricitat també s’ha encarit. És brutal. Els nòlits del transport d’un vaixell que ve de l’Àsia fins ací s’han apujat més d’un 500%.
—Aquest augment de costs, es repercutirà sobre els productes?
—Això depèn de cada empresa i del seu entorn competitiu. Depèn de les alternatives que tinga per a modificar, per a canviar de proveïdor. Els fabricants hauran de prendre decisions sobre què fan amb aquest augment desorbitat dels costs. Però la pitjor situació de totes és no tenir visió de futur, no saber què passarà aquestes setmanes i mesos vinents.
—Com us perjudica?
—Necessitem informació per a prendre decisions. Per exemple, si sabem que la situació és conjuntural, potser un fabricant decideix que pot absorbir l’augment dels costs, però si sap que és un problema a llarg termini, decidirà que els ha de repercutir sobre el producte perquè no els pot assumir. Les decisions que es prenen tenen un cost. I potser aquest cost es pot assumir o no. Si hom sap que aquesta crisi serà llarga, potser el fabricant pot aplicar els plans de contingència que tinga. Tot això no ho podem fer perquè anem ben a cegues.
—Quan parleu de falta de components, us referiu només a les joguines electròniques, o afecta tota la gamma?
—No. La incertesa és total, en tots els processos. Si necessites un determinat component, una matèria primera, i necessites que t’arribe per a fabricar-ho ara, t’ha d’arribar. Si necessites el producte acabat, tens el mateix problema amb el transport marítim. Per exemple, podem saber que un vaixell ha eixit, però no sabem quan arribarà. No en tenim ni idea. Hem constatat, per exemple, que les operacions que hem fet fins ara tenen un retard d’unes vuit setmanes o nou. Això fa que no tingues les coses quan les necessites, i tant li fa que siga una matèria primera com una joguina acabada.
—Això generarà escassetat d’alguna joguina de les que els xiquets demanaran a la carta dels Reis o al Tió?
—Enguany no, en absolut. Perquè la campanya de la joguina, que és tan intensa i en què el mercat demana tant de volum en tan poc temps, es prepara amb moltíssima anticipació.
—Parleu de mesos?
—Això no es prepara ni l’octubre ni el setembre, això es prepara a dos anys vista. Dos anys abans comencem a treballar amb prototips, productes nous, innovacions, plans i campanyes. Un any abans, es contrasta amb els clients. Per gener o febrer, presentem les propostes a les fires internacionals. Els clients, els amos de les botigues, que saben com es mou el mercat, ens fan comentaris, ens diuen què agradarà i què no, ens proposen canvis i ens fan comandes… I a partir d’aquest moment, posem en marxa la maquinària. Qui fabrica bicicletes, d’ençà que comença l’any emmagatzema les rodes per muntar-les a mitjan any, perquè el setembre o l’octubre el 95% de la campanya ja estiga distribuïda a les botigues. És a dir, tots els productes que es comercialitzen a la campanya d’enguany ja són als magatzems de les botigues.
—Es podran fer reposicions d’alguna joguina que per alguna circumstància siga la que es posa de moda i és la més demandada?
—En èpoques normals, al principi de la campanya, el novembre, ja comencem a veure què tindrà més demanda. Si no ho teníem planificat, tenim marge encara per a demanar-ho i que arribe cap al final, la setmana de Reis, per exemple. Enguany hem intentat d’avançar-nos tant com hem pogut, però no saber el temps que trigarà el transport ens impedeix de saber si podrem satisfer aquesta demanda. Per això, puntualment pot haver-hi alguna cosa que s’esgote, com passa en anys normals, també. Però no es pot parlar de desabastiment, enguany, perquè, insistesc, d’ençà de l’octubre, tot és en mans de la distribució, els catàlegs estan impresos.
—El sector de la joguina renova molt cada any els productes que ofereix. Aquesta crisi de subministraments farà que hi haja canvis a la temporada 2022-2023?
—No ho crec. Crec que la situació no ens ho posa fàcil per aquesta incertesa que comentem. Però a l’ADN del sector de la joguina hi ha la innovació. És inherent al producte. El xiquet necessita físicament i biològicament jugar a allò que veu, perquè és la seua manera d’experimentar-ho, és la manera d’aprendre: tot jugant a allò que veu s’enfronta als propis desafiaments evolutius. I per molt bonic que a nosaltres ens puga parèixer un joc, si està inspirat en els paràmetres de disseny o de la societat de quan jo era un xiquet, probablement, al xiquet d’avui no li agrade. Per tant, els estímuls que rep el mercat són tan canviants que nosaltres estem obligats a reflectir-ho a les nostres propostes. Les joguines reflecteixen la societat del moment en què es creen. Probablement, fa trenta anys un joc relacionat amb el medi i la sostenibilitat no hauria funcionat. Ara la sostenibilitat està incorporada a la nostra proposta de valors.
—Això que veiem és el resultat de la deslocalització dels anys vuitanta o noranta del segle passat?
—Vull puntualitzar que el 90% del sector està format per pimes molt lligades a punts geogràfics concrets, al territori, i no va ser plat de gust en aquella època deslocalitzar la feina. La Unió Europea va expulsar la indústria de baix valor, els productes de consum com ara el calçat, el tèxtil i el nostre. S’havia de contenir la inflació, abaixar els preus. I, efectivament, ara tenim una dependència que s’ha concentrat molt en un origen. Hem vist que només un succés inesperat com és que un vaixell encalle al canal de Suez durant dues setmanes paralitza el comerç mundial i l’efecte s’arrossega durant mesos. Hem vist la debilitat i el risc que té en un mercat globalitzat qualsevol cosa que passe a qualsevol banda del món…
—I vist això, el sector preveu de deslocalitzar, d’aproximar els llocs de producció?
—Hi ha el desig d’escurçar la cadena de subministrament per a minimitzar riscs. Cada procés industrial té alternatives diferents. S’han de cercar proveïdors que tinguen menys risc. Per fer una comparació, ho hem viscut amb el material sanitari durant la pandèmia, no teníem indústria. Però d’ací a re-localitzar les fàbriques hi ha una passa molt gran. Es necessitaria una política industrial molt focalitzada i meditada. Sostinguda en el temps. Quan parlem de joguines parlem d’un món complex. És com una indústria d’automoció en xicotet. Es necessiten molts processos industrials. Cal molt de proveïdor auxiliar. Una fàbrica de joguines pot tenir entre vint proveïdors estratègics i trenta. Han passat trenta anys o quaranta d’ençà que va començar la globalització i tota la infrastructura industrial ha perdut pes ací. Però el desig, si es donaren les condicions, el tindríem, no ho dubtes.
