24.07.2024 - 21:40
|
Actualització: 25.07.2024 - 12:12
The Washington Post · Ellen Francis
París, França. Els darrers jocs olímpics d’estiu, els de Tòquio 2020, van superar amb escreix el pressupost fins i tot abans de les feines d’adaptació a les restriccions pandèmiques. Els jocs anteriors, els de Rio 2016, van ser un desastre financer.
Els costs de fer d’hoste d’uns jocs olímpics s’han tornat tan prohibitius que París pràcticament no va tenir competència per a la candidatura del 2024.
Però els organitzadors dels jocs que començaran demà passat, divendres, a la capital francesa diuen que han après del passat i que tenen un model diferent a oferir.
París ha provat de limitar els costs dels jocs i ha reduït tant com ha pogut les construccions noves. L’estat francès ja disposava de molts recintes esportius, entre els quals, un gran estadi de futbol, l’Stade de France, i un complex de tenis, el Roland Garros. Els projectes principals del pressupost, així doncs, han estat la Vila Olímpica, un centre aquàtic i un estadi amb capacitat per a vuit mil espectadors.
“El pla, de bon començament, era estalviar diners i no invertir en coses que no són útils”, diu Étienne Thobois, director general del comitè organitzador de París 2024. I afegeix: “Els jocs s’adapten a la ciutat, no a l’inrevés.”
L’estat francès també ha invertit a readaptar seus que ja existien i crear espais temporals en indrets emblemàtics: els atletes jugaran al voleibol de platja al costat de la Torre Eiffel, practicaran esgrima al Grand Palais i competiran en proves eqüestres als jardins de Versalles.
“No en volem sentir a parlar, de projectes faraònics”, diu Thobois. “Tothom és conscient que cal tenir a ratlla el cost dels jocs”, continua.
Aquesta estratègia ha mantingut el cost previst dels Jocs Olímpics de París molt per sota del dels tres jocs d’estiu anteriors: a Tòquio, Rio i Londres.
No obstant això, i de la mateixa manera que en els jocs passats, París 2024 ha resultat més car que no era previst quan la ciutat va presentar candidatura, i els economistes diuen que els beneficis d’acollir els jocs són incerts.
“París fa un pas en la direcció correcta”, diu Alexander Budzier, de la Universitat d’Oxford, que ha estudiat l’evolució dels costs olímpics.
“Encara hi ha interrogants sobre els jocs olímpics: realment val la pena de gastar-se tots aquests diners?”, diu. I continua: “Ara com ara, aquesta idea que els jocs poden abaratir-se a còpia de reutilitzar o adaptar-ne les seus encara no s’ha comprovat.”
Els jocs olímpics tenen un preu
Segons les darreres estimacions, el pressupost de les instal·lacions i operacions dels Jocs Olímpics i Paralímpics de París ascendeix a 8.900 milions d’euros.
Segons un estudi del qual és coautor Budzier, aquests jocs seran més econòmics que els de Londres (uns 15.500 milions d’euros), Rio (uns 22.000 milions d’euros) i Tòquio (més de 12.500 milions d’euros).
Tanmateix, els jocs de París no s’han desmarcat de la tendència de superar el pressupost original i, segons Budzier, tampoc no són excepcionalment barats.
Els organitzadors diuen que la inflació és, en gran part, responsable de l’augment del preu d’ençà de la proclamació de la candidatura ara fa set anys. Aleshores, el pressupost es va estimar que seria d’uns 6.800 milions d’euros.
Els costs de seguretat i personal podrien fer augmentar el preu d’aquests jocs. En aquest moment d’especial tensió al món, l’estat francès ha desplegat 45.000 policies i soldats i 50.000 contractistes privats per garantir la seguretat dels jocs a la regió de París. Per evitar vagues de funcionaris públics, el govern també ha ofert primes i més incentius econòmics als treballadors.
Més despeses que no són incloses al pressupost dels jocs: 1.400 milions d’euros per a netejar el Sena perquè s’hi pugui nedar, i uns 3.500 milions d’euros per a ampliar la línia 14 del metro abans de la competició. Les autoritats franceses diuen que tots dos són projectes que pensaven fer igualment i que eren inclosos en pressuposts anteriors.
Els contribuents paguen el peatge olímpic
Encara que París no hagi aconseguit d’evitar gastar més del compte, les autoritats franceses diuen que els jocs no deixaran a París el llegat d’endeutament amb què moltes altres ciutats amfitriones han hagut de bregar.
Els organitzadors diuen que uns 3.000 milions d’euros procediran de fons públics, l’equivalent a un 0,1% del producte interior brut de l’estat francès.
El cap del Tribunal de Comptes francès ha declarat que el cost per als contribuents no se sabrà fins al final de la competició, i que podria oscil·lar entre 3.000 milions d’euros i els 5.000.
Encara que l’agència de qualificació creditícia S&P va rebaixar fa poc la qualificació creditícia de l’estat francès enmig de preocupacions creixents per l’augment de la ràtio deute/PIB, Hugo Soubrier –que treballa d’analista a l’agència– diu que els jocs “no haurien de tenir un impacte significatiu en les finances públiques franceses”.
Un dels grans problemes de jocs anteriors han estat els projectes de construcció que sortien del pressupost i deixaven les ciutats amfitriones amb factures desorbitades. No obstant això, l’escassetat relativa de nous projectes per als de París ha fet que el risc de sobrecost sigui més baix.
Les autoritats franceses remarquen que els diners dels contribuents es destinaran a infrastructures que puguin beneficiar la regió de París més enllà de la competició i la part del pressupost corresponent als costs operatius es finança gairebé íntegrament amb fons privats.
El Comitè Olímpic Internacional (COI), que obté diners de grans acords de patrocini i drets de transmissió, aporta 1.200 milions d’euros al comitè organitzador de París. París 2024 també obtindrà ingressos de la venda d’entrades, llicències i patrocinis nacionals, mentre que el govern francès s’embutxacarà els beneficis fiscals derivats de les despeses dels visitants.
I els beneficis dels jocs?
El COI proclama que acollir uns jocs olímpics “genera grans beneficis econòmics”. Els economistes responen que els beneficis per a les ciutats organitzadores han estat sovint decebedors o, si més no, poc clars.
Per a aquests jocs, els organitzadors diuen que hi haurà 3 euros “d’impacte econòmic” per a cada euro de fons públics invertits. Aquesta afirmació és basada en un estudi encarregat pel COI i París 2024 que preveia un impuls econòmic entre 6.700 milions d’euros i 11.100 a la regió de París aquests disset anys vinents gràcies a l’impacte turisme, la construcció i les despeses d’organització dels jocs.
Els organitzadors parisencs aquest mes han celebrat que havien batut un rècord amb 8,6 milions d’entrades venudes. No obstant això, hi ha indicis que el turisme a la capital francesa no compleix les expectatives que s’havien suscitat. Air France-KLM va informar d’un descens del trànsit, atès que els viatgers semblen evitar les multituds olímpiques i l’encariment dels preus a París. Unes taxes d’ocupació inferiors a les previstes han dut alguns hotels a reduir les tarifes a última hora. Per part seva, els comerços i restaurants pròxims a les seus olímpiques –en què s’han imposat fortes mesures de seguretat– s’han queixat d’una davallada de la facturació.
“En comparació amb jocs anteriors, el llegat econòmic serà menys significatiu per a París”, diuen a S&P. En aquesta línia, assenyalen que encara que els jocs del 1992 “van posar Barcelona al mapa del turisme mundial”, París ha estat durant molt de temps una destinació turística de primer ordre, cosa que fa poc probable que tingui el mateix impuls econòmic.
Més enllà del turisme, les autoritats de la ciutat diuen que han provat de garantir que els jocs aportaran beneficis als parisencs, especialment els de comunitats més marginades socialment, encara que també han rebut crítiques per haver desallotjat immigrants i sense-sostre en preparació per a la competició.
L’estat francès es va gastar uns 1.500 milions d’euros en la construcció la Vila Olímpica al suburbi de Seine-Saint-Denis, amb un alt índex de pobresa. Una vegada els atletes se n’hagin anat, el pla és convertir-la en una zona d’habitatges de renda mixta i en un motor de renovació urbana.
Les autoritats afirmen que també es va contractar uns 2.050 residents de Seine-Saint-Denis per a construir i preparar les instal·lacions olímpiques i paralímpiques.
“Som conscients que el nostre suport a aquestes empreses de l’economia social i solidària no ha d’acabar després dels Jocs Olímpics i Paralímpics”, declarà abans-d’ahir en una entrevista Florentin Letissier, tinenta de batlle de París.
L’economista Andrew Zimbalist, que fa anys que investiga sobre els jocs olímpics, va dir que el COI i les ciutats amfitriones feia temps que feien promeses buides sobre les finances olímpiques. “La meva primera reacció és que tot això ja ho he sentit abans”, diu.
Claire Parker ha contribuït en aquest reportatge.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
