Uns Jocs Olímpics d’hivern ecològics?

La setmana passada l’organització ecologista Greenpeace va emetre un comunicat sobre els Jocs Olímpics d’hivern que començaran divendres, 4 de febrer, a les ciutats xineses de Zhangjiakou i Pequín. GreenPeace i els organitzadors sostenen un debat que es pot reduir a una pregunta: són possibles uns Jocs Olímpics d’hivern ecològics? A la Xina han respost que no. No són possibles uns Jocs Olímpics ecològics. El que sí és possible és limitar les emissions, compensar les emissions i innovar amb tecnologies. Fer-los ecològics no és possible. Compensar, així. I això fan, i ho fan de tal manera que reben notes benèvoles com la de Greenpeace.

Per exemple, els organitzadors s’han compromès a plantar 47.000 hectàrees de verd a Pequín i 33.000 a Zhangjiakou per a compensar les emissions degudes als jocs; el 100% de l’energia dels jocs serà de fonts renovables, a les pistes de gel es farà servir refrigerant natural de diòxid de carboni, (“tecnologia de baix impacte feta servir per primera vegada a la Xina i als Jocs Olímpics” d’hivern); el transport entre les seus es farà amb 4.090 vehicles, el 85% dels quals seran nets, bàsicament vehicles elèctrics, d’hidrogen, però també de gas. I sobre la qüestió més espinosa de totes, la de l’impacte ecològic de fabricar neu artificial, els organitzadors afirmen que han desenvolupat una nova tecnologia que estalvia fins un 20% de l’aigua que es fa servir normalment, i amb una tecnologia que redueix l’impacte ambiental. Aquestes dades es troben en la l’informe dels organitzadors, i en la nota resum.

Per la seva banda, Greenpeace  afirma que “les dades del 2021 mostren que la concentració de PM 2,5 i més contaminants, a Pequín ha complert per primera vegada els estàndards nacionals de qualitat de l’aire, fet que marca una fita en la “guerra contra la contaminació de l’aire” de la Xina. En definitiva, la redistribució flexible de l’electricitat produïda amb energia eòlica i solar a Zhangjiakou permet als jocs olímpics d’hivern d’utilitzar energia 100% renovable per al consum habitual d’electricitat gràcies a la tecnologia de xarxa d’ultra alta tensió i al mecanisme de comerç d’electricitat verda”. I sobre la neu artificial diu que els jocs “presenta alguns exemples de models i noves consideracions sobre la qüestió amb possibles implicacions per a les operacions de fabricació de neu a tot el món.”

Si passem als Jocs Olímpics del Pirineu veiem que, com sempre, Espanya ens dificulta entrar en els debats de fons i ens fa perdre el temps amb el Lambán i no amb el C0₂. Aquest article d’avui demana que el discurs en favor dels Jocs Olímpics del Pirineu tingui, si més no, el nivell xinès, que superi la vergonya de debat a què ens arrossega el PSOE de Lambán, i que centri el debat dels partidaris i detractors dels Jocs en una de les dues preguntes del milió: Són possibles uns Jocs Olímpics d’hivern ecològics? (l’altra pregunta és si ens cal més turisme).

Vist el cas xinès, els detractors dels Jocs Olímpics d’hivern al Pirineu ja es poden anar preparant perquè es poden trobar amb una Greenpeace benevolent respecte dels Jocs. Si més no, tan benevolent com la nota respecte la Xina, amb frases com aquestes: “Els cels blaus són cada cop més una realitat a llarg termini a tota la regió, i no només flor d’un dia. Els sistemes energètics flexibles i baixos en carboni, la tecnologia verda i els llocs de treball verds per a la regió de Beijing-Tianjin-Hebei es van crear en preparació per als Jocs Olímpics i haurien de convertir-se en duradors. Aquests èxits són possibles gràcies a les millores en la protecció del medi ambient i la transició energètica en curs durant l’última dècada”.  Els detractors dels jocs també es podrien trobar uns organitzadors que, com en el cas xinès, vulguin aconseguir el sí de la ciutat (en el nostre cas Barcelona) plantant-hi hectàrees de verd. Si els contraris als jocs volen guanyar el debat ecològic, han de trobar la manera de contraatacar, perquè al final no és clar qui tindran a favor, i qui contra, començant per Greenpeace. És això, o esperar que Lambán tot sol acabi tirant a terra el projecte per una qüestió de banderes, i no pas de CO₂. De fet, en aquests jocs, la Xina rep boicot diplomàtic (atletes de països com els EUA hi van, però els polítics no) per la qüestió dels drets humans, no per l’ecològica.