04.08.2021 - 21:50
Ahir vam publicar a VilaWeb aquesta entrevista amb Bernat Lavaquiol, un dels portaveus de Stop Jocs Olímpics. Lavaquiol hi va demanar un referèndum a les sis comarques de l’Alt Pirineu i l’Aran, al Ripollès i al Berguedà, sobre si els ciutadans volen que la competició es faça allà o no. A més, Lavaquiol va ser molt concret quan va denunciar la hipocresia d’Ada Colau d’anunciar que hi haurà un referèndum sobre els jocs olímpics a Barcelona, com si poguera decidir sobre el Pirineu, però no accepta que se celebren referèndums sobre l’Espai Barça o la terminal de creuers.
El debat i la proposta que fa Lavaquiol no són anecdòtics. El referèndum d’autodeterminació del Primer d’Octubre ha obert una línia argumental dins el règim segons la qual els referèndums són dolents perquè divideixen la societat i no són efectius. Hem vist tot de dirigents polítics argumentar-ho. Però la trampa cau per ella mateixa. Els referèndums no divideixen més que cap altra consulta electoral i, en canvi, la seua eficàcia i interès es basa precisament en el fet que no hi ha cap instrument comparable per a acomodar la gestió pública als interessos reals de la ciutadania sobre qüestions concretes. Ciutadania que, és evident, no necessàriament ha de tenir raó en allò que vota, però que mai no es pot deixar de considerar l’origen i la font de qualsevol decisió política important.
La pregunta és senzilla: a qui proposa fer uns jocs olímpics al Pirineu, posem per cas el govern de Catalunya, li interessa saber l’opinió dels habitants del Pirineu? Si la resposta és que no, que tant hi fa què en pensen ells, convindreu amb mi que la definició de democràcia no encaixarà gaire amb el procediment seguit. Però si la resposta és que sí, estic segur que també convindreu que no hi ha cap instrument més adequat i precís per a saber l’opinió de la gent que el vot en un referèndum. Cap enquesta d’opinió ni cap estudi, cap elecció al parlament, s’acostarà ni remotament al seu resultat i, per això mateix, cap decisió serà més sòlida que la que es prenga en un referèndum. Si el govern està convençut que els jocs olímpics són la cosa millor que podria passar al Pirineu, que ho explique i que demane als habitants afectats si els ha convençuts o no. Perquè si el resultat és positiu, el projecte tindrà una força imparable i no hi haurà discussions essencialistes que facen perdre temps i energia. Si és negatiu, simplement s’estalviaran el fiasco i no faran mal.
PS. Parle del Pirineu arran l’entrevista, però és evident que podria parlar de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, de l’ampliació del port de València, de la connexió del tramvia per la Diagonal –que un referèndum que Colau pretén ignorar va tombar– i de qualsevol altra cosa que vulgueu.
