14.10.2021 - 21:50
Just uns minuts abans que es fes pública la decisió de la delegada instructora del Tribunal de Comptes espanyol, Esperanza García, de no acceptar l’aval de més de cinc milions d’euros de la Generalitat a una trentena de represaliats per l’acció exterior, la secretaria de comunicació del govern espanyol feia públic un altre comunicat. Tan sols uns minuts abans. Deia així: “El Partit Socialista i el Partit Popular han arribat a un acord que permetrà la renovació del Tribunal Constitucional, el Tribunal de Comptes, el Defensor del Poble i l’Agència de Protecció de Dades. La renovació d’aquests òrgans es durà a terme en una sessió plenària que es farà previsiblement la setmana del 25 d’octubre, tant al congrés com al senat.”
És tota una coincidència. Perquè tots els consellers del Tribunal de Comptes tenen el mandat caducat d’ençà del mes de juliol, moment en què va acabar el termini imposat per al pagament de la fiança milionària d’aquest procediment. I precisament quan es fa públic que no accepten la fórmula del fons de compensació dissenyat pel Departament d’Economia mitjançant l’Institut Català de Finances, el govern espanyol anuncia que renovaran els noms dels consellers. Perquè l’impacte polític que té aquesta causa és enorme: de Puigdemont a Junqueras, passant per Mas, Romeva, Mas-Colell, i tot un seguit d’ex-alts càrrecs tant d’ERC com del PDECat i Junts, tots amb el patrimoni amenaçat per un procediment en un organisme no judicial que exerceix com a tal i que està controlat directament pel PSOE i el PP, que se’n reparteixen els membres. I tot plegat quan fa ben poc que s’ha reprès la taula de diàleg entre el govern català i l’espanyol.
El vincle del PSOE amb aquesta causa és innegable; va ajudar a començar-la i l’advocacia de l’estat, que depèn del govern espanyol, va ser-ne part fins fa poc. Perquè tota aquesta causa ve d’una voluntat d’acarnissament contra els càrrecs de la Generalitat del Primer d’Octubre, que s’estén al govern d’Artur Mas i que en cerca la ruïna econòmica i patrimonial. I això ho van engegar el PP, el PSOE i Ciutadans a final del 2017, quan ja hi havia presos i exiliats, tot encarregant al Tribunal de Comptes que examinés tota la despesa de l’acció exterior de la Generalitat. Sabien què implicava, això: una causa inevitable per un ús de diners que qualificarien d’irregular.
Al PSOE d’ara se li fa incòmode el paper de repressor i se’n desvincula tant com pot. La concessió dels indults per part de Pedro Sánchez, pressionat per les institucions europees, no encaixa amb aquest rol. El nou relat polític de “la concòrdia i el retrobament” no s’hi adiu. Per això, el govern espanyol va fer que l’advocacia de l’estat es retirés de la causa, com un gest. I quan vencia el termini per al pagament milionari de la fiança, Pedro Sánchez va fer unes declaracions en què deia que el Tribunal de Comptes era una instància administrativa i no pas un òrgan judicial, i que les seves resolucions es podien recórrer als tribunals. Els consellers del tribunal hi van reaccionar irats, amb una nota insòlita contra les declaracions del president espanyol.
Més encara: en una altra decisió sorprenent, la delegada instructora del Tribunal de Comptes es va esperar a prendre una decisió sobre l’aval de l’ICF quan ja l’havia rebut. I li va demanar a l’advocacia de l’estat que fes un informe per dir si el veia legal o no, si la fórmula pensada pel conseller Giró i el seu equip era vàlida. Li passava la patata calenta al govern espanyol, mitjançant l’advocacia, perquè es mullés just quan es preparava la represa de la taula de diàleg, el punt àlgid del “retrobament” de Sánchez. Però l’advocacia no en va voler saber res, va respondre que no era part en el procediment i va retornar la patata a Esperanza García.
Mentrestant, els comuns, socis de govern del PSOE a la Moncloa, reaccionaven a la persecució patrimonial del Tribunal de Comptes tot demanant una despolitització de l’organisme, ja caducat. Però, finalment, la renovació que ha anunciat avui el govern espanyol és pel procediment habitual, és a dir, mitjançant un pacte entre PSOE i PP sobre com repartir-se’n els membres, perquè l’elecció es fa per la votació de tres cinquenes parts del congrés i el senat espanyols. O sigui que és imprescindible que els dos grans partits espanyols es posin d’acord.
Pel PSOE, l’anunci de pacte sobre els nous membres del Tribunal de Comptes és una demostració que els actuals, amb el mandat caducat, en seran apartats, que té capacitat de renovar l’organisme just quan el càstig, la imposició de la fiança milionària i l’amenaça d’embargament, cau amb contundència sobre vint-i-vuit ex-alts càrrecs gairebé quatre anys després d’haver començat el procediment sancionador contra seu. El govern de Sánchez s’avança uns minuts a l’anunci del Tribunal de Comptes del rebuig a l’aval de la Generalitat per dir que ha estat capaç d’arrencar un compromís del PP per a renovar el tribunal. Es vol posar la medalla quan el càstig es fa implacable.
Pel PP, l’anunci del pacte per a la renovació del Tribunal de Comptes, del Constitucional i de l’Agència de Protecció de Dades és una demostració de voluntat negociadora i de capacitat d’arribar a acords. És significatiu que quedi fora del paquet la renovació del Consell General del Poder Judicial, mil quaranta-cinc dies caducat. Perquè pel PP és la manera de pressionar el PSOE, d’assenyalar-lo com qui no cedeix, com l’intransigent a l’hora de fer una renovació que no tan sols exigeix la constitució espanyola sinó també el Consell d’Europa i la Comissió Europea. Pels populars, és la manera de brandar la carta de la voluntat negociadora i contraposar-la a un govern espanyol que no s’avé a canviar la metodologia d’elecció dels vocals del CGPJ, és a dir, que en compte de ser designats per les corts espanyoles, siguin els jutges mateixos que se n’encarreguin.
La tensió política per la dificultat d’aproximar-se a les normes europees i la facilitat d’acostar-se a les poloneses ho sobrevola tot de nou. PSOE i PP juguen la seva guerra mentre els represaliats del Tribunal de Comptes s’afanyen a presentar a última hora i sense temps els avals que els evitin els embargaments.
