20.05.2018 - 13:10
|
Actualització: 20.05.2018 - 17:50
Durant les darreres hores s’ha anunciat un suposat acord entre el PP, el PSOE i Ciutadans perquè el president espanyol, Mariano Rajoy, no publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el nomenament dels consellers del govern de Quim Torra. Així és com vol impedir que Josep Rull, Jordi Turull, Toni Comín i Lluís Puig siguin restituïts, però el nomenament correspon al president de la Generalitat i la publicació és un ‘acte degut’, tal com s’anomena jurídicament. Amb això pretenen de prolongar el 155, que és previst que cessi dimecres, quan s’haurà format el govern amb la presa de possessió dels consellers.
L’ex-lletrat del Tribunal Constitucional espanyol Joaquín Urías va advertir ahir que, si Rajoy no en signava el nomenament i no el publicava, seria una cosa ‘molt semblant a un cop d’estat’ i que, en tot cas, allò que sí que pot fer és recórrer-hi després de la publicació. A més, l’ex-lletrat afegeix que Rajoy pot arribar a prevaricar si tria la primera opció. Parlem amb Urías sobre les conseqüències que pot tenir aquesta decisió.
—Vós heu descrit com a ‘cop d’estat’ el fet de no publicar el nomenament dels consellers al DOGC perquè és un acte reglat. En podríeu donar més detalls?
—La publicació de les normes i dels actes administratius és una condició per a la seva eficàcia que no admet discrecionalitat. L’òrgan encarregat d’enviar-los per a la publicació al butlletí oficial corresponent no té cap marge de decisió. Ha de fer-ho automàticament. Si no, s’impedeix il·legítimament que els actes i les normes de l’estat adquireixin vigor. Això és el cop d’estat: impedir il·legítimament que entrin en vigor actes i normes de l’estat.
—Rajoy pot refusar de fer-ho?
—Pot donar-ne l’ordre que no es faci a l’òrgan administratiu que envia els actes al butlletí. I aquest ho pot fer de facto, però no té la capacitat legal de refusar a publicar. Fer-ho seria desviació de poder o prevaricació.
—Quin organisme controla si aquesta decisió és il·legal? El TC?
—La decisió, tècnicament, no existeix fins que no sigui publicada. Llavors pot ser impugnada als jutjats del contenciós o al Tribunal Constitucional. El TC fins i tot la pot suspendre.
—El president Torra o el parlament hi poden reaccionar d’alguna manera? Es podrien querellar contra Rajoy per prevaricació?
—Si passa, que encara no ha passat, caldrà veure qui en refusa la publicació (no serà Rajoy, sinó el secretariat) i com ho justifica. Després, es veurà si hi escau una querella, un recurs contenciós o què cal fer-hi. Tot dependrà de com es presenti la negativa de publicar-ho.
—Creieu que és una amenaça i que finalment en publicaran el nomenament, malgrat que després el recorrin?
—No volen publicar-lo perquè tan bon punt se’n publiqui el nomenament, automàticament serà aixecat el 155. Cerquen la manera de saltar-se l’acord aprovat pel Senat. No sé com acabarà. De moment, intenten fer content una part del seu propi electorat que no vol que s’aixequi el 155 encara que sigui legalment obligatori. Si finalment no passa, es demostrarà que el govern espanyol no respecta ni les normes que ells mateixos aproven.
—Si finalment es publica el nomenament dels consellers, el govern espanyol ho recorrerà al TC i el suspendran automàticament, com les lleis i els decrets de la Generalitat?
—És clar. Si s’admet a tràmit se suspèn. Però abans s’ha d’aixecar el 155. Aleshores tindríem un president amb totes les seves facultats, sense 155, però a qui li manquen quatre consellers.
