[VÍDEO] La lliçó de Joaquín Urías que destapa les vergonyes de Juan Carlos I i el seu entorn

L’ex-lletrat del Tribunal Constitucional espanyol, Joaquín Urías, il·lustra en una intervenció en un acte organitzat per Unides Podem Andalusia el forat jurídic emprat per l’antic rei espanyol, Juan Carlos I, i el seu entorn per a enriquir-se durant anys. Una estratègia que consisteix a fer una interpretació jurídica de la irresponsabilitat del rei que li reconeix la constitució espanyola per a cobrir tota mena d’actes que s’escapen de les seves responsabilitats públiques. “El problema és que a la vida privada, el rei es dedica a robar”, va dir.

El rey roba 🙊

Esto de @jpurias tienes que escucharlo 👇 pic.twitter.com/fdrbyMLnZZ

— PODEMOS (@PODEMOS) November 5, 2021

“El rei d’on ha tret els milions i milions que té? Evidentment que els ha tret del fet de ser rei, d’haver fet servir el càrrec públic per a un benefici privat. El rei roba, roba un munt de milions, ho sabem tots”, diu. “El problema és que en democràcia no hi pot haver zones d’impunitat. L’estat de dret vol dir que hi ha unes lleis que tothom ha de complir. Què passa quan comencem a saber que el rei ha robat? Immediatament surten un grup de juristes, jutges i advocats de l’estat [espanyol] –l’estructura del sistema–, que ens diuen que si el rei roba, no s’hi pot fer res. La interpretació lògica de la irresponsabilitat seria que tots aquells actes pels quals en realitat referenda la decisió d’algú altre –si llegeix un discurs escrit pel president del govern, per exemple–, és irresponsable. Si ha de dimitir algú per allò que ha dit, que sigui el president del govern. Però que a la vida privada no hagi de respondre pels actes és un disbarat”, diu.

I continua: “Reinterpreten la constitució i ens diuen que encara que el rei robi o mati algú, és una llàstima perquè no hi podem fer res. S’inventen que el rei és irresponsable fins i tot quan ha deixat de ser rei i diuen que no és responsable dels diners que va fer llavors. Com a molt diuen: ‘Mirem si ha fet cap delicte nou quan ha deixat de ser rei’, però al final resulta que ha caducat o que no hi ha proves i no va enlloc.”

Urías llança la pregunta: “Per què el rei s’ha convertit en un problema democràtic?” A la constitució espanyola, diu, era possible un rei democràtic, però ni Juan Carlos I ni Felipe VI no ho han estat. “S’han convertit en els representants d’aquells que han manat sempre. El rei és algú que roba i que sabem que ha cobrat comissions. Un paio que va començar amb un patrimoni ínfim i que ara sabem que és una de les persones més riques del país. I sabent tot això, hi ha jutges que ens diuen que la figura del rei és inviolable”, explica. Davant això, diu Urías, es trenca el sistema democràtic: “Som davant un trencament de tot el sistema. Si ens diuen que la llei és igual per a tothom i que tots els poders públics se sotmeten a la democràcia i els privats, als jutges, però després hi ha una zona d’impunitat amb un senyor que quan vol actua políticament i no el podem fer fora, i quan roba i comet delictes, jurídicament no el podem perseguir, ens adonem que som davant una elit del país que no respon ni políticament ni jurídicament.”