Joaquín Urías: ‘La victòria de Vox dóna molta força als jutges del Suprem’

El terratrèmol dels resultats de les eleccions d’Andalusia, amb l’entrada amb força de l’extrema dreta de Vox i la pèrdua de la majoria de l’esquerra al parlament, ha estat un autèntic sotrac per als sectors progressistes andalusos i espanyols. El tomb històric a Andalusia pot fer que Vox encara guanyi més pes polític a les eleccions municipals, autonòmiques i europees del maig, i també a les espanyoles, que es faran, com a molt tard, el 2020.

De tot plegat, en parlem amb el professor de dret constitucional de la Universitat de Sevilla Joaquín Urías. Un intel·lectual de l’esquerra andalusa que diumenge al vespre va definir el resultat de manera concisa: ‘El pitjor.’ Però creu que s’han aplegat molts factors que expliquen el resultat de Vox i que això no és extrapolable al pròxim cicle electoral.

—Us ha sorprès el resultat de Vox?
—Naturalment. No em va sorprendre a la nit, sinó durant el dia. Vaig ser en diversos col·legis electorals parlant amb companys que feien d’interventors i vam veure que traurien molt bon resultat. Però quan vam veure dotze diputats… És moltíssim, un disbarat. El problema no és que governarà la dreta, sinó que entra la ultradreta al parlament.

—La desfeta de l’esquerra andalusa és històrica. Fins ara sempre havia superat el 50% dels vots. Com us ho expliqueu?
—Hi ha moltes explicacions. Una és l’abstenció. Des del primer moment, Susana Díaz va sortir dient que havia guanyat i només parlava de pactes. Si al teu electorat li dius que ja has guanyat i està tot fet, no es mobilitza. Un altre factor és la seva batalla amb Pedro Sánchez. Molts votants del PSOE estan descol·locats. Si Susana Díaz enarbora la bandera espanyola i dóna suport al 155 i a l’a por ellos, la gent del PSOE no sap què fer. Les dades de participació són molt importants, perquè on hi ha hagut menys participació és als feus del PSOE. És un votant que no volia votar la dreta, però que ha preferit quedar-se a casa perquè no entenia Díaz. Aquesta és l’esperança que ens queda als andalusos, que milers de votants d’esquerres no han sortit de casa i no han donat suport a la dreta ni a la ultradreta.

—Endavant Andalusia no ha pogut absorbir aquests votants descontents o descol·locats amb el PSOE de Susana Díaz. Per què?
—Crec que quan s’uneixen dos partits (Podem i Esquerra Unida) sempre es perden vots. No és matemàtic, però acostuma a passar que hi ha gent que es fa enrere. Per altra banda, Endavant Andalusia no ha aconseguit de convèncer gairebé cap votant del PSOE. Han mantingut els seus, i amb prou feines. Han perdut una oportunitat. L’objectiu d’Endavant Andalusia eren els votants del PSOE de Pedro Sánchez, no els de Susana Díaz. No s’han sabut presentar com una alternativa creïble i sòlida. No és cap gran fracàs, però han malbaratat una gran oportunitat. Potser s’han presentat com una opció massa infantil, poc madura i marcada políticament.

—El debat nacional ha influït massa contra les expectatives de l’esquerra?
—Absolutament. Aquest matí [dilluns] m’he entretingut a mirar on havia guanyat Vox i altres dades. Vox ha guanyat vots en feus del PP. No pot quedar impune que diguis a la ciutadania que hi ha un conflicte brutal, amb un clima de guerra civil, que els catalans es volen independitzar i que tot és un desastre, i després esperar que et votin a tu. Si dius a la gent que som en una situació pràcticament de guerra civil, la gent se’n va a les opcions segures. I qui parla de reconquesta, unió i bandera és Vox. El discurs estatal ha donat impuls a Vox perquè votants del PP vagin a una opció que veuen més segura.

—Susana Díaz hi ha contribuït?
—És clar. S’ha equivocat en moltes coses. Ha anat de guanyadora i això ha desincentivat el vot del PSOE. Va mostrar-se molt partidària del 155. Si abones les tesis de la ultradreta, la gent no et vota a tu, vota la marca original. Els votants de Susana Díaz són gent d’ordre, del PSOE i progressistes. Encara que estiguin descontents amb la qüestió de la independència de Catalunya, no donaran suport a l’a por ellos. Aquesta gent s’ha quedat a casa. I a més, molts votants del PSOE han passat a Ciutadans, que també s’ha aprofitat de la situació estatal. Ciutadans no té res a Andalusia, tret del discurs contra Catalunya. És el seu únic discurs. Tant Vox com Ciutadans han crescut per la pressió contra Catalunya i la mala gestió de Susana Díaz.

—Alguns mitjans de comunicació i la línia dura del Tribunal Suprem contra l’independentisme també han alimentat els ultres.
—Els han alimentat i ells mateixos es retroalimenten de tot plegat. Els guanyadors són, en gran mesura, els magistrats de la sala segona del Tribunal Suprem. El resultat de Vox els converteix en guanyadors de les eleccions i reforça la línia dura dels magistrats contra els independentistes. Volen una condemna dura i el seu posicionament es veu reforçat per l’auge de Vox. És una retroalimentació. El fet que es jutgin els presos catalans ha donat protagonisme a Vox, i alhora la victòria de Vox dóna molta força als jutges del Suprem.

—Susana Díaz és un cadàver polític? O la crida a fer un cordó sanitari contra l’extrema dreta li pot donar alguna opció?
—Crec que encara no ha entès que ha perdut les eleccions. No és conscient que fa el ridícul. Es resisteix. Fixeu-vos que Susana Díaz ha guanyat poques eleccions. Va entrar substituint José Antonio Griñán. A les eleccions ho va tenir fàcil, i dins el PSOE ha perdut. Susana Díaz no és cap cavall guanyador. Aquests dies és fora de la realitat. El PSOE ha perdut la Junta d’Andalusia i ho han d’assumir. Suposo que en el moment que ho assumeixi, dimitirà. No la veig com a cap de l’oposició. Ha rebut la patacada més forta de la història del PSOE arreu de l’estat.

—Vox és tercera força a Almeria. Què ho explica?
—S’explica per una qüestió sociològica. A Almeria hi ha molts immigrants. És una situació molt trista, perquè els immigrants treballen sobretot als hivernacles, on la població autòctona, els espanyols, no vol anar. És cert que la presència física de tants immigrants, que sobretot són magrebins, a Almeria i pobles com El Ejido, el cap de Gata, etc., fa que els votants espanyols pensin que hi ha massa immigració. Molts han desenvolupat un sentiment racista i de rebuig als immigrants, i això, Vox ho ha canalitzat. És trist perquè no veuen que aquesta gent fa la pitjor feina en unes condicions laborals dolentíssimes, sinó que veuen que n’hi ha molts. La diputada de Vox per Almeria és qui té un discurs més dur contra els immigrants.

—Aquest resultat és un preludi de què pot passar a les eleccions municipals, autonòmiques i europees del maig, i també a les espanyoles?
—Sincerament, penso que no. No sé si confonc la realitat amb el desig, però tinc la impressió que la situació andalusa és molt concreta. És una presidenta del PSOE que no ha fet campanya i que ha desmotivat els seus votants, i a sobre, barallada amb Pedro Sánchez. Els socialistes estaven desorientats. I les circumstàncies pròpies d’Andalusia, en aquest moment, no són extrapolables a la resta d’Espanya. Sí que pujaran. Cal tenir en compte que a Andalusia Vox ha crescut a costa del PP. El resultat de Vox no és gràcies als feus del PSOE ni als barris humils. L’ascens brutal de Vox és en feus del PP. Això, aplicat a l’estat espanyol, no ha de ser, necessàriament, una victòria de la dreta. Pot haver-hi una situació semblant a l’actual, però amb la dreta més fragmentada i amb l’entrada de la ultradreta al congrés. Deixeu-me afegir una cosa.

—Endavant.
—L’única cosa realment greu de les eleccions d’Andalusia és la divisió social que causarà. La dreta es converteix en extrema dreta i s’atreveix a reivindicar coses que fins ara ningú no qüestionava. S’atreveixen a qüestionar la llei de memòria històrica, la llei d’igualtat, i ho diuen clarament. A l’estat espanyol, això comportarà una divisió més gran i portarà la dreta a posicions més extremes.

—Aquests últims dies, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep Rull han començat una vaga de fam indefinida per a denunciar el blocatge del Tribunal Constitucional als seus recursos. Com ho veieu?
—Crec que el Constitucional utilitza la potestat legal que té d’administrar les seves fases d’una manera perjudicial per als presos del procés. Ho ha fet històricament, també amb presos bascs. Tinc la impressió que no analitzarà els recursos fins que no acabi el judici al Suprem, que els refusarà gairebé tots, i aleshores obrirà la via d’Estrasburg. El Tribunal Constitucional no vol que durant el judici hi hagi intromissions i resistirà tant com pugui. La vaga de fam porta aquesta qüestió a primera plana, i això no li agrada, perquè no vol que se’n parli. Els posa en evidència. Crec que, com a molt, poden resoldre algun recurs que els presos no puguin portar a Estrasburg, perquè, dels que han presentat, alguns sí que tenen fonament i uns altres, no tant.