11.01.2018 - 22:00
El Tribunal Constitucional espanyol (TC) no estudiarà la legalitat de l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola a Catalunya fins que el govern espanyol no l’hagi retirat. A la nota de premsa d’admissió a tràmit del recurs de Podem, el TC diu: ‘A fi d’evitar un conflicte en la defensa dels interessos de l’estat i de la comunitat autònoma de Catalunya, se suspèn el termini perquè el govern de Catalunya pugui personar-se i formular al·legacions, com també el consell de ministres […].’
Joaquín Urías, ex-lletrat del TC i professor de dret constitucional, ho ha denunciat en una sèrie de piulets: ‘Amb aquesta lògica, si s’aplica l’article 155 de manera indefinida, el TC no podrà examinar mai si aquesta aplicació és constitucional.’ El jurista també critica que, a causa de la decisió del TC, el recurs de Podem només pot ser simbòlic. En parlem en aquesta entrevista.
—Què implica aquesta decisió del TC?
—Com que vol donar audiència al govern de Catalunya i no la hi pot donar per l’aplicació del 155, se suposa que el Constitucional no vol decidir sobre la constitucionalitat de les mesures fins que no s’hagi retirat. Mentre s’apliqui el 155, no el poden controlar: diuen això.
—N’hi ha cap precedent, d’una decisió com aquesta?
—No. La cosa més semblant és que des que va començar a aplicar-se el 155 el tribunal ha paralitzat tot allò que tenia a veure amb Catalunya perquè no hi havia govern. Si la Generalitat presentava un recurs i havia d’al·legar, el Constitucional no volia que el govern espanyol ho fes en nom seu. Però en aquest cas és un recurs de Podem contra una decisió del senat espanyol. Per tant, no era obligatori de donar audiència a la Generalitat. Ho han articulat d’aquesta manera per evitar de jutjar el 155 mentre sigui vigent.
—Aquesta inhibició és sancionable?
—No, tot allò que faci el Tribunal Constitucional no té control possible. És el màxim òrgan de l’estat. A tot estirar, es podria apel·lar al Tribunal Europeu de Drets Humans, però en aquest cas no es vulneren drets de ningú. No té cap control i el recurs no tindrà cap transcendència pràctica, perquè se suposa que el 155 es deixarà d’aplicar d’ací a un parell de setmanes, quan es formi govern a Catalunya.
—Heu denunciat: ‘El Tribunal Constitucional acaba de liquidar el control de constitucionalitat’.
—El principi de fons del Tribunal Constitucional és extremadament greu. Diu que no pot controlar una llei vigent precisament perquè és vigent. És una contradicció total. Imagineu que el 155 fos indefinit! En aquest cas el tribunal no el podria controlar, no hi hauria cap manera de reaccionar-hi en contra. És molt greu. A la pràctica el mateix principi porta a la falta de control de la legislació de l’estat i a la indefensió de la ciutadania.
—Vau tenir l’oportunitat de llegir la interlocutòria del Suprem que manté empresonat Oriol Junqueras?
—Sí. Crec que hi falta fonament. El Suprem es contradiu: diu que no són presos polítics i volen deixar clar que no són jutjats per la ideologia, però després diu que com que defensen la declaració de la independència i la unilateralitat hi ha un risc de reiteració delictiva. És a dir, relaciona la reiteració amb la ideologia.
—Considereu que són presos polítics?
—No m’agrada parlar de presos polítics perquè cadascú utilitza el concepte a la seva manera. És una expressió amb moltes connotacions. Però sí que crec que són persones que són empresonats en gran part per la seva ideologia. El fet que pensin d’una manera determinada i ho expressin en públic és la causa principal per la qual són a la presó.
—Com penseu que acabarà la causa contra els dirigents independentistes?
—Jo tinc una teoria: l’estat sempre guanya. Les institucions de l’estat, el poder judicial i l’executiu, tenen consciència que és una qüestió polèmica. No tinc cap dubte que això acabarà amb moltes condemnes, i moltes de presó.
—I el possible recurs a la justícia europea?
—Això a la pràctica no serveix de res. Els tribunals europeus poden condemnar Espanya, però això no té efecte jurídic.
—I no podrien anul·lar una possible sentència del Suprem?
—Espanya ha demostrat que això li importa molt poc. Posem per exemple el cas d’Arnaldo Otegi. El van condemnar a anys de presó, ell va recórrer-hi en contra a Estrasburg i va guanyar. Però a l’estat li va ser igual: Otegi va complir els anys de presó. No va tenir cap efecte en l’opinió pública ni jurídica.
