Joaquín Aguirre, de la ‘queda’ en les protestes contra la sentència als deu mil soldats russos

El nom del jutge Joaquín Aguirre no és pas gaire conegut, si més no fora dels ambients judicials, però a partir d’avui serà recordat com el jutge instructor que va dirigir l’operació més gran relacionada amb el moviment independentista: almenys pel que fa al nombre de detinguts. Concretament vint-i-un, més que no pas el 20 de setembre de 2017 –quinze– o el 23 de setembre de 2019 –nou. Entre els detinguts, cap dirigent de primera fila, però pesos pesants de la rereguarda, com ara l’ex-conseller d’ERC Xavier Vendrell, l’empresari de la comunicació Oriol Soler, l’ex-dirigent de CDC David Madí, l’historiador Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de Carles Puigdemont, i l’ex-cònsol honorari de Letònia a Barcelona i president de la Plataforma pro-Seleccions Catalanes, Xavier Vinyals.

Aguirre és un dels magistrats més veterans de Barcelona, de tarannà conservador. Com a titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, ja va haver de tractar alguna causa relacionada amb el procés, però fou en qualitat de jutge de guàrdia. Va ser durant les protestes contra la sentència de fa un any. Aguirre no va dubtar a enviar a la presó tres joves detinguts durant uns incidents. Per a sostenir la presó preventiva sense fiança, en la interlocutòria va adduir el caràcter ‘extremadament violent’ dels acusats i fins i tot digué que aquests imposaven una ‘queda’ de facto.

Segons el jutge, aquesta ‘queda’ s’imposava, amb total seguretat, per la por de sortir que tenien els veïns. Ho descrivia així: ‘Els veïns pateixen per la seva integritat física perquè els manifestants violents han estat a punt d’incendiar edificis sencers, perquè han estès les flames dels contenidors cremats i els veïns han hagut d’intentar frenar el foc tots sols, amb galledes d’aigua i mànegues.’

Però el cas que ha fet més conegut el jutge Aguirre és sense dubte el cas Macedònia, que va instruir ell. S’hi investigava una suposada xarxa de narcotràfic amb càrrecs dels Mossos d’Esquadra involucrats. És recordada la seva ordre d’escorcollar de sorpresa el complex central dels Mossos d’Esquadra a Sabadell per obtenir els originals d’unes escoltes telefòniques. Segons ell, els Mossos li ocultaven informació. Després de tenir vuit anys la investigació oberta i mantenint sis mossos encausats, l’Audiència de Barcelona li va haver de tocar el crostó i el va acusar de dilatar innecessàriament la instrucció. Va ser el pas previ perquè, sense proves, arxivés una macrocausa que va acabar en no res.

La investigació que ha derivat en els escorcolls i les detencions d’avui havia estat secreta durant un any i mig. Sorgeix d’una peça separada de la causa contra suposades subvencions irregulars de la Diputació de Barcelona a entitats sobiranistes, entre les quals n’hi ha de pròximes a l’antiga CDC, com CATMón i Igman.

El fil que connecta aquesta investigació amb l’operació d’avui és el president de CATmón, Víctor Terradellas. Segons la interlocutòria, l’empresari, durant l’estiu del 2017, va posar-se en contacte amb membres del govern rus que havien de desenvolupar la plataforma de criptomonedes per al nou estat català.

El jutge dóna credibilitat a unes informacions que suposadament Terradellas va fer arribar a Xavier Vendrell i David Madí i segons les quals Rússia estava disposada a donar suport a la DUI amb deu mil soldats i pagant el deute català. ‘El grup rus volia fer de Catalunya un país com Suïssa’, diu Aguirre. I fins i tot afegeix: ‘És a dir, la tardor del 2017 Rússia hauria ofert suport a Carles Puigdemont si s’hagués declarat la independència fins al punt d’haver traslladat a Catalunya 10.000 soldats. Si hagués acceptat, probablement els esdeveniments haurien estat tràgics i haurien desencadenat un conflicte armat’.