Joaquim Forn: ‘Si s’accepta la nova realitat política, no hi haurà col·lisió entre policies’

Hem entrat de ple en el moment decisiu de la independència. Després de la declaració suspesa dimarts al parlament pel president Carles Puigdemont, s’ha obert un període d’incertesa amb oferta de diàleg que el govern espanyol s’ha encarregat de refusar ràpidament. S’anuncien els primers passos per a aplicar l’article 155 de la constitució espanyola, que pot conduir a la suspensió de l’autonomia. En aquesta cruïlla històrica, el paper dels Mossos d’Esquadra pot ser decisiu, com ja ho va ser el dia del referèndum. Parlem amb el conseller d’Interior, Joaquim Forn, dels desafiaments actuals i futurs en matèria de seguretat a Catalunya. Hi haurà xoc de policies quan es disputin dues legalitats simultànies? Comencem preguntant per les confusions d’aquesta setmana.

—Som independents o encara no?
—El parlament ha aprovat la declaració i l’ha suspesa. Per tant, la declaració està aprovada. Tan sols s’ha fet una suspensió dels efectes. Jo crec que això és important perquè en la història de Catalunya no s’havia arribat mai tan lluny. Hi va haver una majoria que va votar la independència en el referèndum de l’1 d’octubre. I això ens permet de proclamar la independència i suspendre’n els efectes a petició del president. És una passa important que avança allò que acabarà succeint molt aviat.

—I què espereu que passi?
—Hem pres una decisió que puc entendre que hi hagi gent que no comparteixi. Però és important, perquè el referèndum es va guanyar de manera clara, però també és important donar una oportunitat més al diàleg després d’haver escoltat totes les veus que arriben de dins i de fora. Veurem si és possible d’arribar a cap acord. Molts actors internacionals decisius per al futur reconeixement del nostre país ens demanaven de fer aquest gest. S’ha d’entendre en aquest sentit.

—Malgrat el gest de Puigdemont, l’estat ja ha començat a preparar el 155. Com cal respondre-hi?
—Sense precipitació. L’estat espanyol se sent còmode en el terreny de la negació del diàleg. Hem de tenir paciència. No hem de cremar aquest moment. El president ha proposat que es nomenin dos representants per cada govern i s’accepti un mediador. És una oferta molt clara i es fa sense condicions. Cal mantenir l’oferta i que siguin ells que decideixin si volen diàleg o repressió.

—És un gest pensant en aquests actors internacionals? Confieu que l’estat espanyol podrà aprofitar l’obertura d’aquest període de diàleg?
—Nosaltres diem a tota la gent que pressiona, que dediquin temps a exercir les mateixes pressions a l’estat espanyol. No ens poden pressionar a nosaltres i prou. També han de pressionar en Rajoy.

—Us consta que n’hi hagi, de pressions d’aquesta mena?
—N’hi ha, n’hi ha. Però també és veritat que no garanteixen res. En som molt conscients, d’això. Ara, hem decidit de deixar-nos un temps –unes setmanes, va dir el president– i veure quin efecte pot tenir el gest. Si no hi ha bona resposta, serà una demostració més de l’actitud i de la manca de voluntat de l’estat espanyol. Hem de pensar que molta gent al món ara s’ha interessat per la qüestió catalana. I aquesta gent no sap tota la història que hem acumulat aquests últims anys. És bo que vegin la manera d’actuar de l’estat espanyol ara que tota l’atenció és posada aquí. És bo que tothom vegi en directe la repressió de l’estat espanyol a Catalunya. Hem vist com es prenen decisions judicials que excedeixen les competències dels òrgans que les dicten. I hem vist la repressió policíaca d’aquests últims dies. Això ho veu el món.

—Als vaixells del port se’ls acabava la reserva i l’han ampliada vuit dies més. Què en penseu?
—Continuen en el camí de l’amenaça i la por. En l’àmbit de la seguretat, hi ha una cosa que em preocupa més. No és tan sols l’estada d’aquests policies al port. Això és un fet molt greu, perquè el govern va demanar que marxessin perquè no els necessitàvem per a res. Tan sols han generat excitació i problemes. S’ha complert allò que vam dir que passaria. Com deia, la cosa va molt més enllà. Hi ha una voluntat claríssima de recuperar competències de seguretat a Catalunya. Són competències protegides per l’estatut. Ja vam dir que després de l’experiència de l’atemptat del 17 d’agost, el senyor Rajoy i la senyora Sáenz de Santamaria van viure aquí mateix, al departament, que l’estat espanyol havia desaparegut de Catalunya en matèria de seguretat. Se’n van adonar i faran tant com puguin per recuperar competències en aquest àmbit.

—El Departament d’Interior té cap càlcul propi dels agents de policia espanyols que hi ha a Catalunya?
—No. Nosaltres sabem el que ens diuen ells. Ells parlen de deu mil. Crec que és una xifra que ha anat creixent i disminuint segons les seves necessitats en cada moment. Quan han necessitat gent a l’Aragó o al País Valencià, han hagut de córrer a desplaçar-los-hi des de Catalunya. Podem parlar perfectament d’uns deu mil agents instal·lats a Catalunya.

—Els Mossos d’Esquadra van incomplir les instruccions de la justícia l’1 d’octubre?
—En absolut. Els Mossos van fer una actuació molt bona en compliment de les instruccions rebudes. Era un manament judicial que jo no compartia, però el cos de Mossos d’Esquadra ha complert sempre tots els manaments judicials rebuts. Allò que marca la diferència de model és la manera de complir els manaments. Nosaltres ho vam fer amb una transparència total. Vull recordar que dos o tres dies abans del referèndum ja vam explicar com actuaria la policia de Catalunya. Es va explicar amb la màxima transparència. Els Mossos d’Esquadra van tancar col·legis sense haver de recórrer a la força ni fer cap ferit. L’actuació va ser impecable.

—El major Trapero ha estat acusat de sedició. Per què no us acusen a vós?
—Hi ha querelles contra mi per desobediència, malversació i prevaricació. Creen el relat per poder acusar moltes més persones de sedició. Crec que començaran acusant el president de sedició i és molt possible que continuïn amb més membres del govern. Miren de crear un relat d’uns fets completament falsos. Per tant, estic molt tranquil. Sabem a què ens encarem i quins riscs tenim. Això no ens farà desistir de la nostra voluntat democràtica. No ens faran canviar d’opinió. No ens mourem del camí que vam començar.

—Alguns mitjans informen aquests dies de possibles operacions militars contra la independència. Són per a espantar o teniu constància de cap hipòtesi?
—A mi em costaria d’entendre que fessin això. També és cert que hi ha coses que no les hauria previstes mai i han passat. Diguem que la nostra capacitat de sorprendre’ns per les actuacions del govern espanyol comença a ser il·limitada. És important de saber que la fortalesa de l’estat és bàsicament l’ús de la força policíaca. Mentre que la nostra força és la voluntat pacífica i democràtica dels ciutadans. Crec que la nostra força ens fa guanyadors. Assumim tota mena d’amenaces, real o fictícia, amb molta tranquil·litat.

—El cos de Mossos d’Esquadra ha estat intervingut?
—No. És evident que no. Ho van intentar. Ho van fer d’una manera grollera. La fiscalia va decidir de nomenar un coordinador dels tres cossos policíacs. Una persona vinculada a la secretaria d’estat del govern espanyol, Pérez de los Cobos. No em canso de repetir que és un falangista. Una persona que es va presentar voluntària per al cop d’estat del 23-F al costat de Tejero. Cal que se sàpiga quina mena de gent dirigeix la policia a l’estat espanyol en ple segle XXI. Fa pensar molt que una persona així pugui dirigir la policia. És evident que el paper que ha fet aquest home aquests dies ha estat molt trist. Ho ha fet des de l’ombra. Ha tingut un comportament lamentable en la tasca de coordinació, però també perquè va ser ell qui va ordenar l’actuació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil. Ell és el principal culpable d’aquesta actuació. També és cert que el senyor Millo hauria pogut fer alguna cosa per evitar-ho i se’n va desentendre. També va fer un paper molt trist. Caldrà demanar responsabilitats a Pérez de los Cobos per la violència de l’1 d’octubre.

—Catalunya està preparada en matèria de seguretat per a la independència? Encara deuen faltar coses per a tenir-ne un control complet…
—Falten coses que en aquest moment són competència de l’estat espanyol. Per exemple, el control de duanes, el servei d’estrangeria, la vigilància de fronteres… Tot això és una part important que és sota control de la policia espanyola i la Guàrdia Civil. En el moment que ens constituïm en estat independent hem de poder garantir i desplegar aquests serveis. És important que nosaltres tenim una policia integral amb un gran reconeixement a Catalunya, però també un bon reconeixement internacional. Especialment, després dels atemptats de l’agost. Podem garantir la seguretat als ciutadans de Catalunya, però també al conjunt d’Europa. Pensem que una de les demandes que rebem quan expliquem que volem ser un estat independent és la capacitat de garantir la seguretat del territori del nou estat. Ens satisfà el reconeixement internacional rebut perquè demostra que s’ha treballat en bona direcció des de fa anys. Tenim una policia equiparable a les millors policies del món.

—També hi ha camp per recórrer en matèria de serveis d’informació i d’intel·ligència?
—Hi ha marge de millora. Avui, els desafiaments de seguretat global s’han d’encarar amb una bona intel·ligència. I també amb l’intercanvi d’informació amb altres països i amb una bona coordinació policíaca. Nosaltres no hem tingut accés fluid a la informació policíaca dels altres països. No podem tenir interlocució amb els serveis d’intel·ligència estrangeres. Però fins i tot hem tingut problemes per a obtenir la informació que tenien els serveis d’intel·ligència estatals. La possibilitat de tenir un estat independent ens permetria d’accedir a totes aquestes xarxes d’informació. I això és molt necessari per a garantir la seguretat interna de qualsevol país.

—Compartir la informació d’altri, però també cal tenir una agència d’intel·ligència pròpia?
—Sí, és absolutament necessari. Nosaltres tenim la comissaria general d’informació. És evident que avui la policia ha de tenir múscul, però hi ha una part molt important per a actuar amb eficàcia, que és la intel·ligència. És una qüestió irrenunciable per a qualsevol estat o per a qualsevol policia.

—La coordinació i la informació amb els altres cossos i agències ha canviat després de l’atemptat del 17 d’agost?
—Encara que sembli mentida, no ha canviat res. I determinades coses fins i tot han empitjorat. Recordem perfectament què va passar arran d’una informació que es va fer arribar a alguns mitjans de comunicació aquells dies. D’on provenia aquesta informació? Del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO). I quina casualitat: la persona que dirigeix el CITCO és la mateixa persona que dirigia l’UDEF quan es van inventar uns informes sobre Artur Mas i Xavier Trias. Les dificultats que hem tingut són enormes. I després de l’atemptat de l’agost no ens han informat de noves alertes d’àmbit europeu. Hi ha persones que es dediquen al combat polític amb la seguretat. I això és inacceptable.

—En quin moment els Mossos començaran a protegir els ciutadans dels atacs violents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil?
—Entenc que la gent es pugui fer aquesta pregunta. Però nosaltres hem de fer les coses ben fetes. Hi ha una legalitat avui que és l’espanyola i, malgrat les nostres competències, aquestes policies tenen capacitat d’actuar a Catalunya. És evident que no poden fer-ho com ho van fer l’1 d’octubre. Ens hem queixat. Però som un govern responsable i el pitjor favor que podríem fer a la policia catalana seria un enfrontament entre cossos de seguretat. Hem de ser responsables i mirar de resoldre els problemes per la via política. No té cap sentit que hi hagi tota aquesta policia al nostre país. Nosaltres hem d’assumir el cent per cent de les competències de seguretat, que són les que tenim com a policia integral. Si això es respecta, tots aquests problemes no es repetiran.

—Però les situacions conflictives, veient la línia repressiva de l’estat espanyol, no es poden descartar. L’endemà de fer-se efectiva la declaració, encara més…
—És evident que hi haurà situacions difícils i complicades. Però s’hauran de solucionar amb professionalitat i bona intenció. Tenim les experiències dels altres estats i, si hi ha bona voluntat i s’accepta la nova realitat política, no hi haurà cap col·lisió entre policies.

—La policia de Catalunya i el Departament d’Interior reben suport de l’estranger en matèria de seguretat?
—Hi ha intercanvi d’experiències amb alguns països. És normal, perquè nosaltres no som la primera policia del món. N’hi ha moltes més de les quals podem aprendre i a qui podem explicar les nostres experiències. Aquesta mena d’intercanvis són molt positius. Hi ha policies que vénen a Catalunya a aprendre. Tenim un nivell molt bo i, per tant, també hi ha policies que volen venir a aprendre de nosaltres. És un intercanvi normal.

—Hi ha un suport especial d’Israel en aquesta matèria?
—No és que sigui l’estat d’Israel. Hi ha contactes, intercanvis… com es fan amb més policies. Però sí. Efectivament, hi ha aquesta relació. No és pas cap secret. No és que ens ajudin, sinó que hi ha els intercanvis normals i habituals. No és res d’extraordinari ni estrany.

—També sou responsable dels Bombers de Catalunya, com a conseller d’Interior. Què en penseu del paper que han tingut aquests dies?
—És molt important. Els vaig felicitar fa poc en un acte amb ells. Són gent que té una feina molt important quan porten l’uniforme, i que aquests dies, en els seus moments de lleure, també l’han feta. De part meva, un doble agraïment. Són gent amb una gran vocació de servei públic. Ho demostren cada vegada en l’exercici de la seva feina, però també amb una implicació constant en les reivindicacions del país i socials des de fa molts anys. Aquests dies han ajudat a ordenar situacions de tensió. Tenen una legitimitat reconeguda i això ajuda en situacions difícils.

—En les mobilitzacions, la gent crida ‘menys policia i més bombers’. Què penseu quan ho sentiu?
—Quan aquests dies cridaven ‘menys policia’, es referien a la policia que ja sabem. A veure, el reconeixement actual dels Mossos d’Esquadra és enorme. Després dels atemptats i també ara. El reconeixement és enorme. Si de res em sento orgullós, és d’aquest reconeixement tan gran que té la societat als Mossos d’Esquadra i als bombers.