El judici del cas Maristes, vist per a sentència

L’ex-professor dels Maristes de Sants-Les Corts Joaquim Benítez ha demanat perdó a les víctimes dels seus abusos sexuals, a les seves famílies i als seus companys de feina, i s’ha mostrat ‘profundament penedit’ pel que va fer. Ha dit que pagarà pel que ha fet, i que molt sovint ha desitjat estar tancat a presó.

El judici ha quedat vist per sentència, amb peticions que van des dels vuit anys de presó de la defensa de Benítez, als 22 de la fiscalia i fins els 36 de la Generalitat com a acusació popular, a més d’indemnitzacions, prohibició de comunicar-se o apropar-se a les víctimes i de treballar amb menors.

Benítez també ha demanat disculpes als amics i companys professors dels Maristes. No obstant això, ha dit que se l’està jutjant pel que va fer sense que se’l conegui de debò, però ha assegurat que des del 2011 ha fet una ‘conversió interior i una introspecció personal profundes’ i un ‘canvi extraordinari de 180 graus’. ‘Evidentment no sóc perfecte, però qui ho és en aquesta vida?’, s’ha preguntat.

En l’últim moment de la seva intervenció, ha volgut ‘mantenir, reiterar i corroborar’ el que va dir aquest dimarts sobre que el 1986 els Maristes ja sabien que havia abusat sexualment almenys d’un alumne. ‘És tant cert com que estic aquí, van saber realment aquest cas, hi ha dades i proves de dues persones que van intervenir en aquest cas’, ha assegurat.

L’advocat de la defensa ha fet un breu informe en què ha posat en entredit les declaracions de les víctimes. egons ell, va existir engany de l’exprofessor als menors, i ‘no hi va haver consentiment explícit, però tampoc oposició’. Ho ha argumentat en base al codi penal espanyol vigent entre el 2005 i 2011, quan es van produir els fets, però també en la jurisprudència vigent en aquella època. Segons ell, un dels afectats va dir que Benítez ‘abraçava a tothom, era molt efusiu’, i per tant moltes abraçades no tenien cap connotació sexual. D’aquesta víctima, ha dit que va anar tres cops al despatx del professor i no es va queixar de res, a més de declarar durant el judici que Benítez no el va obligar a res. Si la víctima no va donar massa importància als fets, i els forenses no li van detectar seqüeles, ‘potser l’opció més senzilla és la correcta: no va passar res’.

D’un altre afectat, Benítez va dir que li havia fet un massatge, sense connotació sexual, als adductors, i la víctima va dir que s’havia sentit ‘incòmode’ però sense interpretar-ho com un abús, ha dit el lletrat. De fet, després el noi es va prestar voluntàriament a una sessió fotogràfica. Per això, considera que la disfunció erèctil que pateix no es pot corroborar que fos conseqüència directa d’aquells suposats abusos, que Benítez nega.

Sobre la tercera víctima, Benítez admet parcialment els fets, però discrepa sobre el pagament de deu euros, que el jove diu que va ser després d’un abús, i l’acusat diu que era per arreglar la bicicleta.

Per últim, sobre l’afectat més greu, que Benítez va admetre haver fet una fel·lació, l’acusat va negar haver-li fet masturbacions o haver-lo penetrat, al contrari del que diu la víctima. A més, creu que pot tenir problemes de memòria a l’hora de relatar els fets. En tot cas, ha demanat al tribunal que tingui en compte el temps que va transcórrer entre els fets i les denúncies, i que tres d’ells van conèixer la denúncia d’un d’ells abans de posar les seves.

L’advocat defensor dels Maristes ha demanat disculpes als afectats i ha acceptat els fets, esperant que es faci justícia i els afectats rebin la reparació que mereixin. Però ha demanat que no es culpi la institució ni es doni credibilitat a l’acusat en la seva afirmació que ja l’any 1986 tenia coneixement de fets similars. ‘Les acusacions li diuen narcisista, mentider, egocèntric, però després li donen tot el crèdit del món’, ha afirmat. Segons el lletrat, Benítez va usar el seu dret de defensa per dir una ‘ocurrència’ que ‘tothom dóna per bona’ i ‘posa en solfa el bon nom i fama dels Maristes’, una institució que atén més de 3.000 infants a tot Catalunya, ha recordat.

‘Si no hi ha proves del que diu, s’hauria de prendre amb cautela, i encara més amb el perfil que té, per no fer-se ressò de la intoxicació’, ha opinat. Segons l’advocat, les acusacions han actuat amb ‘prejudicis’, sense esperit crític i influenciats per ‘tesis foranes’, com el documentari shoot-ball. ‘Una cosa és la veritat processal, i una altra és la llegenda de fora, inoculada per intoxicar el tribunal’, ha reafirmat.

Per la seva banda, l’advocat de l’asseguradora Generali ha dit que aquests fets no entrarien dins del contracte d’assegurança, i que la Fundació Champagnat és solvent i per tant no cal que pagui l’asseguradora. A més, també ha considerat exagerades algunes peticions d’indemnitzacions.