03.11.2017 - 22:00
Catalunya Nord fa avui la seva diada per a reivindicar la catalanitat i el dret de decidir. A les quatre de la tarda es farà una marxa pels carrers del centre de Perpinyà, que sortirà de la plaça de Catalunya i acabarà amb els parlaments de les entitats al peu del Castellet. A continuació, a les vuit del vespre, hi haurà un concert a la Casa Musical de grups del panorama sonor nord-català. El Col·lectiu 7 de novembre coordina els actes de la diada des de fa uns anys. Parlem amb Joana Serra, activista del col·lectiu i propietària de La Llibreria, punt de trobada i activitat a Perpinyà. Dijous es va fer una concentració contra l’empresonament de mig govern de la Generalitat davant del consolat espanyol.
—Hi ha preocupació, interès o sorpresa entre els nord-catalans per la intensitat del conflicte entre Catalunya i Espanya?
—Tot això que heu dit. Preocupació, interès, estupefacció, sorpresa… Hi hauria molts mots per a dir. Sí que es dóna una circumstància que no havia passat fins ara aquí perquè s’ha eixamplat moltíssim l’interès en la població en general. S’ha superat l’entorn habitual de gent mobilitzada o implicada políticament. Si passegeu per Perpinyà i demaneu a qualsevol persona, veureu que hi ha inquietud i un seguiment prou actiu d’això que passa al sud. L’empresonament del govern ha estat un punt d’inflexió també aquí. La detenció dels Jordis, comptant que aquí hi ha delegacions d’ANC i d’Òmnium, va marcar un canvi important.
—L’empresonament de mig govern deu haver influït a l’hora de mobilitzar població que habitualment no es mobilitza.
—I tant. S’ha anat més enllà. I hi ha indignació pel fet que ningú a Europa diu res per a condemnar aquesta situació. No s’entén aquest silenci perquè es tracta d’un govern que ha estat elegit en unes eleccions. No ho entén ningú. I la gent es preocupa molt. Hi ha gent que ve a demanar què pot fer per ajudar. Hi ha ganes de poder fer quelcom per a donar suport als catalans del sud.
—Hi va haver catalans del sud que van recordar que Catalunya Nord existia quan es va veure el paper decisiu del nord en l’operació de les urnes del primer d’octubre. Quin impacte ha tingut aquella operació aquí?
—Aquest tema va anar molt bé per a marcar país i recordar que hi ha catalans més enllà del Principat. L’impacte d’això que passa al Principat arribarà a la resta dels Països Catalans. Malauradament, crec que hi haurà conseqüències repressives molt més dures, com ja hem vist al País Valencià i a les Illes Balears. Aquí, al nord, no crec que això tingui un impacte negatiu. És cert que aquell fet ha marcat el territori i això és bo. Catalunya Nord ha fet un paper important en aquesta qüestió, però aquesta mena d’ajudes no cal escampar-les per la premsa. Cal ser discret per a ser efectiu.
—Dieu que la gent demana com pot ajudar. Com es pot vehicular, aquesta ajuda?
—De moltes maneres. D’entrada, s’ha creat un comitè de solidaritat catalana. L’ha posat en marxa l’antena de l’Assemblea Nacional Catalana d’aquí. S’hi ha adherit molta gent i té molts eixos de treball. Algunes de les tasques que es poden fer tenen a veure amb qüestions logístiques. Hi haurà despeses judicials que es poden sufragar amb caixes de solidaritat. Aquí, a La Llibreria, hi ha gent que ve a portar diners, xecs i allò que calgui per ajudar. També cal fer visible això que passa al Principat. Som a l’estat francès i la premsa francesa explica la situació des d’una perspectiva favorable a l’estat espanyol. Hi ha molta desinformació. És bestial.
—També hem llegit algunes informacions positives…
—Potser hi ha hagut alguns canvis de tendència durant aquests últims dies. Però cal fer circular la informació des d’una perspectiva catalana. Hi ha gent que tradueix articles de la premsa catalana per fer-los arribar a la premsa francesa. I hi ha gent del nord que intervé als mitjans francesos per aportar una veu pròpia. Penseu que, quan Puigdemont va anar a Brussel·les, els titulars d’aquí van dir que havia abandonat el seu poble i havia fugit del país. Les fonts dels mitjans estatals francesos són espanyoles. Acostumen a passar per Madrid. Per informar de coses que passen a Catalunya, com ara els fets del primer d’octubre, alguns mitjans fan connexions des de Madrid. Fan coses surrealistes. I aquí tenim feina per a fer. Tampoc no deixarem de fer mobilitzacions al carrer per a fer visible la protesta contra els atacs a la democràcia.
—Avui es fa la diada de Catalunya Nord. Té alguna intenció especial? La situació del sud tindrà algun efecte sobre la diada?
—És evident que sí. No oblidem que la diada es fa per reafirmar la catalanitat del nord del nostre país. El lema de la manifestació és ‘Sem Catalunya Nord, volem decidir’. Però és evident que, amb els esdeveniments d’actualitat, hi haurà un espai per a exigir la llibertat dels presos polítics. El Col·lectiu 7 de novembre reacciona als fets de les últimes hores per facilitar que aquestes protestes també es puguin fer avui.
—El camí de l’emancipació del nord també ha de passar per un referèndum, encara que no n’hi hagi cap possibilitat pròxima?
—Encara en sem molt lluny. Cal entendre que hi ha molta gent a Catalunya Nord que es decanta per la llibertat del sud, però que encara no fa el pas de defensar la independència del nord. Sí que és interessant el fet que molta gent pensi que el procés que fa el sud tindrà un impacte evident aquí. La nostra gran dificultat és aquesta: ens cal mantenir l’atenció sobre el sud però anar avançant per millorar la nostra situació. Sem en un estat molt centralista que retira competències dels consells departamentals. A més, fa poc que ens han canviat el nom de la regió. De moment, és important que ens fem visibles amb manifestacions com la d’avui i que anem veient com podem avançar pas a pas.
